«El Sofriment social»

Joan Romans

Març 2022

Foto: Pixabay

El dijous 17 de febrer de 2022, l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació Virtual, a càrrec de Josep M. Forcada, president de l’Àmbit, per tractar sobre la pandèmia provocada per la Covid 19, que encara estem patint i que ha provocat molts tipus de sofriment. El primer, i el més evident, ha sigut la malaltia i la mort de milers de persones arreu del planeta i la pèrdua de la salut com a conseqüència de les seqüeles que ha deixat en persones afectades pel virus.

Però més enllà de la malaltia física, hi ha hagut altres sofriments derivats de la pandèmia –deia el Dr. Forcada–, que també han afectat molts col·lectius humans i tota la societat en general. El ponent ha posat especial èmfasi en el sofriment psíquic i emocional que, directa o indirectament, ha provocat desordres emocionals. El seu tractament mèdic tradicionalment era considerat com de segona categoria i per tant no s’ha cuidat de forma adequada. La pandèmia ha posat en evidència que tant important és guarir la malaltia física com l’emocional i que cuidar i vetllar la part psíquica és una necessitat de primer ordre. No podem oblidar que el ben ser i el ben estar són pilars essencials de la salut global.

«He posat la paraula ‘social’ –deia el Dr. Forcada–, perquè aquests sofriments s’han viscut de formes molt diverses, l’han patit moltes persones i és important com s’han viscut. Ens va arribar la pandèmia i havíem de continuar vivint, fet que va provocar diverses fòbies que van afectar tant la part racional com l’emocional i també el caràcter. Els psicòlegs ja parlen de la coronafòbia. L’epidèmia ha trencat el benestar, l’esperança de moltes persones afectades per la pèrdua de la feina, negocis arruïnats… Aquest sofriment social –millor podríem dir psicosocial– fa tant mal com la mateixa malaltia física, per tant mereix ser atès i guarit com una malaltia més.»

«També ens ha minvat la llibertat, ens ha fet viure amb por i ens ha acovardit, molts s’han preguntat: quan acabarà?, em posaré malalt?, patiré?… Aquesta situació ha portat moltes persones a enfonsar-se, i fins i tot, en una primera etapa, els suïcidis van arribar a Espanya a més de 3.500 persones i un 70% d’elles eren joves. La por ha fet tenir poques ganes de viure. El ponent ens preguntava: Has pensat que ets mortal?  En el teu programa de vida on hi situes el dolor, el sofriment i la mort? Com pots entendre la mort de l’altre si no entens o acceptes la teva?. La manca de llibertats ens han fet sofrir. Les imposicions i prohibicions que hem rebut han provocat un ofec i una angoixa que abocava a actituds depressives.»

«Ens ha mancat una actitud humanista i agilitat per no quedar-nos encallats. També ens ha faltat resiliència que és aquesta capacitat de fer front a les adversitats i de trobar sortides. El Dr. Forcada deia que cal cercar escletxes enmig de la foscor. Cal fugir del pessimisme i hem de vèncer la por amb fortalesa i, des del perdó per poder començar, nets, de nou. Quanta necessitat d’ajuda psíquica i moral té la societat en aquests moments: psicòlegs, amics i amigues que poden donar-nos una mà!»

A continuació el ponent va concretar la seva intervenció en uns quants apartats:

• El virus. Sensació que hi ha quelcom que t’amenaça, que t’empetiteix, que et provoca pànic i paràlisi. I constatem que davant d’això a vegades som incapaços de deixar-nos agafar de la mà i de deixar-nos ajudar.
• Pèrdua del benestar. Hi ha qui no sap ben estar perquè el benestar sovint se’ns manipula des de fora i pensem massa en el benestar i no gaire en el ben ser.
• És també una malaltia que afecta l’ànim i ens impedeix posar voluntat i energia i sense elles difícilment podrem solucionar les dificultats.
• Depressió. Hem d’entendre i acceptar que és una malaltia cada vegada més estesa i s’ha de tractar de la mateixa manera que guarim les dolències físiques.
• Malalties de l’animus, com anomenaven els clàssics grecs al rerefons intel·lectual que fa que la vida et doni sentit per assaborir la pròpia existència, sentir el gust per la vida que és sentir-se obert per empatitzar i compartir el goig de l’existència amb els altres.
• Hem d’ajudar a fer entendre que la dimensió psíquica de la persona és un aspecte essencial de la salut global i se l’ha d’integrar plenament.
• Cal educar els infants, joves i els més grans a ser conscients de la vulnerabilitat humana i, a la vegada, aprendre a treballar la resiliència com una habilitat davant les diverses formes d’entendre la vida.
• En aquesta nova etapa que estem vivint cal tenir obertura i estar atents a un nou estil de vida. Fins ara se’ns havia educat per lluitar per ser el millor, el número u… No, cal educar per aprendre que a la vida sovint hi ha fracàs i que ho hem d’entendre i acceptar.
• Tenir ben present l’aspecte racional i emocional de la vida. Ens havien ensenyat la idea que la racionalitat era gairebé només l’únic criteri que havia de guiar la nostra conducta. Avui sabem que l’emoció és tan important com la raó i que les decisions que pren la ment són fruit d’aquests dos aspectes vitals.
• Precisament la dimensió emocional també resideix en una zona del cervell propera a la racional i a la de la memòria (l’amígdala i la escorça entorrinal) que obre les portes a la sensibilitat humana, a l’afecte, a exercir els valors…

Tot el que va comentar ens ha d’ajudar a entendre que el concepte de medicina va més enllà del no tenir malalties físiques. Per acabar, el Dr.Forcada va ressaltar que: «El nostre cervell cada vegada és més conegut i ens ajuda a entendre moltes dimensions humanes que les deixàvem a l’atzar. Hem de recuperar la definició de l’OMS sobre la malaltia (1944): Abasta el benestar individual i social de la persona.»