Tecnologia i Canvi

Ramon Santacana

Professor de la Providence University, Taiwan

Març 2022

Foto: Pixabay

Vivim en l’època del canvi continu. Les noves tecnologies possibiliten fer coses que dues dècades abans ni tan sols hauríem somiat. El món està cada vegada més interconnectat i canvis en un lloc concret afecten les condicions de vida a la resta del planeta. Estem tan ocupats a fer front a les noves situacions que ens arriben que amb prou feines tenim temps de mirar més enllà del futur proper.

És un fet que les noves tecnologies imposen noves condicions de vida. És un procés que no es pot aturar. És l’evolució de la humanitat. És clar que no es podrà parar, però ¿potser som meres marionetes a mercè de canvis imprevisibles que imposa la tecnologia? ¿O podem certament reconduir aquest procés? La pregunta en definitiva és si l’ésser humà té la possibilitat, i potser, l’obligació, de posar-se al comandament de la nau de la història i reconduir-la de manera que els canvis que arriben creïn el major bé possible per a la majoria de persones, que hi hagi el menor nombre de perjudicats i que se salvaguardin els drets humans.

Aquesta és ni més ni menys la qüestió que mou la feina de l’ètica. L’ètica, en la seva versió utilitarista, proposa que en prendre una decisió optem sempre per aquelles opcions que beneficien més i al nombre més gran de persones. Hi ha un altre sistema ètic, l’ètica de principis que procura fer una verificació de les opcions preses per veure si es respecten els drets humans i els principis bàsics fonamentals com ara equitat, justícia, solidaritat, etc.

Proposem com a fonamental la qüestió ètica perquè tota llei necessita el seu temps per idear-se, redactar-se, establir-se i fer-se operativa. En les èpoques de canvis, quan noves tecnologies es generalitzen ràpidament, passa un lapse de temps entre el moment que canvia la situació i el moment que s’estableixen les regulacions pertinents. És el que passa en aquest moment amb les criptomonedes. Aquest temps obre la porta a tota mena d’excessos o injustícies, que no es poden perseguir perquè simplement no estan fora de la llei.

Per posar un exemple, imaginem que uns laboratoris experimenten amb virus perillosos, que en cas que hi hagi una bretxa en els protocols de seguretat, es poden estendre a la societat i poden arribar a danyar l’estil de vida humana al planeta d’una manera irreversible . Si en aquell moment no hi havia lleis apropiades ni maneres de fer-les complir, no hi havia manera de prevenir aquests danys irreversibles. Si a més a més l’ètica dels científics que actuen i dels polítics que prenen decisions és feble, no hi haurà manera humana d’evitar casos semblants.

La revolució de les tecnologies de la informació (IT per les sigles en anglès) que hem viscut no és el final del procés de canvi, sinó només el principi. Les IT possibiliten una revolució en intel·ligència artificial, en biotecnologia i més concretament en la connectivitat del cervell humà. Per mitjà de neuroimplants, d’aquí a molt pocs anys serà possible connectar-se des del cervell directament a la web sense necessitat dels anomenats ‘smartphones’. El concepte de privadesa i amb ell el d’identitat personal canviaran dràsticament.

Deixarem que tots aquests canvis ens enxampin desprevinguts? La primera baula per evitar-ho és reforçar la consciència ètica de les persones i de les entitats, investigar no només en noves tecnologies sinó investigar en l’ètica de les noves tecnologies, desenvolupar currículums i sistemes d’ensenyament perquè els estudiants entenguin la importància de l’ètica en la presa de decisions professionals i que els nous investigadors i desenvolupadors de productes (I+D) incorporin les disciplines ètiques com a condició requerida en totes les seves activitats.

Recordem que la llei sol anar per darrere dels fets, l’únic sistema que pot anar per davant de les noves situacions, és una bona consciència i forta disciplina ètica en els polítics, els investigadors i desenvolupadors de productes, els consumidors i la societat en general. Les universitats i altres institucions d’ensenyament han de jugar un paper crucial en aquest cas. Des d’aquesta tribuna voldria fer una crida perquè als centres d’ensenyament mitjà i superior es desenvolupin i implementin cursos d’ètica professional i destini una part del pressupost de recerca de cada departament a investigar l’ètica de les noves tecnologies.