240 Com llegim la història?

Com llegim la història?

El darrer Sopar Hora Europea va tractar sobre les falses notícies que apareixen en els mitjans de comunicació per esbrinar què hi ha de falsedat i de veracitat, i per copsar els perjudicis que produeixen les falsedats i com detectar-les. Quan llegim la història fem referència al passat, tant del llunyà com el present. En aquest cas intervenen molts elements de credibilitat que són les diverses fonts: paleografia, documents escrits, relats populars, tradicions, etc. i a més la intenció dels redactors. La història més propera als nostres temps s’abasteix principalment ja de documents escrits, d’imatges, d’elements electrònics i d’àmplies tecnologies pròpies d’una evolució documental.

Com s’ha d’entendre, avui, la veracitat històrica? Potser contrastant les fonts, intentant situar el lector a les realitats dels temps en què succeeixen els fets, tenint en compte el passat, la cultura de l’època, els fets socials, els religiosos, etc., és a dir, el propi context. La nova historiografia té una gran cura de situar els temps dels esdeveniments i va més enllà de la simplificació del fets bèl·lics, polítics o dels governants. Sovint es barregen llegendes i tradicions que esbiaixen la realitat i es produeixen mitges veritats.

Això es complica quan apareix la novel·lació dels esdeveniments històrics que necessiten fer molt atractiva la lectura i s’hi barreja la imaginació dels autors que normalment solen ampliar en nombre de pàgines les seves versions.

El lector avui, excepte l’historiador, cau fàcilment en el parany de la lectura ràpida que va estar molt de moda fa uns anys quan s’explicaven tècniques d’agilització del moviment dels ulls, fins i tot per llegir de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta. Deien que s’agafava una idea general. Altres mètodes són a partir de la lectura dels índexs i dels titulars per fabricar un cert relat personal en què és suficient l’espigolar fragments de frases per concloure amb les ratlles finals de l’obra. Quants lectors presumeixen de llegir novel·les i obres sense afany de crítica! Sabem que la cerca de textos a través de les xarxes ens possibilita molta documentació, però cal tenir cura amb la procedència de les fonts i contrastar-les.

En aquest Sopar no es tracta de fer una classe de lectura, sinó de saber aprofundir els moments històrics. Goethe deia que: «per llegir cal entendre, per escriure cal saber i per comprendre cal creure». Pensar en fets puntuals desarrelats de l’entorn, del passat i del seu futur desfigura la realitat. D’una manera especial intervé l’esperit crític que serveix per contrastar els esdeveniments i apartar-se de la simplicitat còmoda que sovint és el recurs per llegir novel·la, però llegir història és molt més seriós i profund. Quantes rancúnies, odis i venjances s’han justificat per una mala lectura de la història, fent-la tendenciosa, frívola, satírica… que porten a ressentiments que són contraris a la pau i a la convivència i no faciliten l’objectivitat per tenir una justa memòria de la història.

print

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.