Joan Romans
Físic
Data: 10 d’octubre de 2022
Foto: Pixabay
Ja fa unes quantes setmanes que hem acabat l’estiu i hem reprès els treballs habituals de feina, estudis i altres ocupacions que es van interrompre per l’aturada de les vacances.
Amb quin ànim hem afrontat la nova temporada?
Rutina: ha estat només una parada temporal i tot seguirà si fa no fa igual que abans de l’estiu.
Il·lusió: potser caldrà emprendre noves activitats que requeriran un renovat entusiasme que ens permeti portar-les endavant.
Por: haver de reviure les dificultats ja conegudes i potser algunes de noves que anem intuint.
O bé les tres juntes, rutina, il·lusió i por, que probablement sigui el que més sol passar.
Siguem realistes, una aturada d’unes setmanes no sol canviar gaire el dia a dia, a no ser que hi hagi circumstàncies especials –que també poden passar al llarg de tot l’any– i que ens hi obliguin.
També és habitual dir que l’estiu és un temps de descans, de reprendre forces, de fer noves activitats, descobertes de la natura i viatges que normalment no es poden fer durant la resta de l’any. De disposar de més temps per estar amb la família, amics, de gaudir de la lectura, etc. I sí, és així si ho sabem aprofitar. Tot això és ben cert i tots esperem amb ganes l’arribada de l’estiu o les vacances de Nadal i Setmana Santa.
No obstant això, convindria pensar bé i saber triar o buscar quins són els moments o les formes de descans regulars que més ens convenen per ‘refer-nos’ de l’activitat diària i no haver d’esperar o dependre d’uns determinats dies o setmanes durant l’any. Tots sabem que és bo ‘desconnectar’ i ens agrada ‘oblidar-nos’ per uns dies de l’activitat de cada dia.
També és habitual –i bo– que en ocasió de l’arribada de l’any nou o de començament de curs ens fem renovats propòsits a fi de millorar qualsevol faceta de la nostra vida o dotar-la de nous continguts o al·licients. Després, amb el temps sovint es dilueixen i possiblement els reprenem en el següent canvi d’any o de curs.
Sense negar ni rebutjar la conveniència d’aturades de tant en tant, ni de fer o buscar ocasionalment noves propostes per a la nostra vida, potser caldria tenir l’habilitat de saber integrar en el mateix dia a dia tota la gamma de facetes que componen la nostra existència: desitjos de millorar professionalment, viure més profundament les relacions personals, saber gaudir de la bellesa que pugui donar-nos la vida, ganes d’esmenar tot allò que no va prou bé, sentir que vivim cada vegada amb més plenitud buscant el bé i la felicitat pròpia i la dels altres i buscar el descans necessari i reparador per no haver d’esperar el cap de setmana o les vacances que mai acaben d’arribar.
La vida, com sabem, és un seguit de moments molt diversos que afecten en bé i en mal i amb diferent grau tota la nostra existència i que, a més, la defineixen. La maduresa i la saviesa ens han de portar a saber integrar tot aquest poliedre de facetes diferents que embolcallen el nostre jo més interior, tot sabent que sempre hi són presents malgrat visquem amb més intensitat determinats fets, vivències o sentiments segons el moment i les circumstàncies . Els esdeveniments presents i els passats són la nostra vida i no deixaran mai de ser-ho i també ho són les projeccions de futur que anem elaborant. Som una unitat de cos i pensament, de passat, de present i de futur. I no és possible viure només un aspecte o una part de la nostra existència. Som un tot inseparable.