Joan Romans
Professor
Foto: Assumpta Sendra
Data: 3 novembre de 2022
El passat 4 d’octubre de 2022 va tenir lloc la ponència del professor Genís Roca amb el títol: ‘Reptes davant la transformació de la societat’.
La directora de l’Àmbit Maria Corral, Assumpta Sendra, presentà l’acte que inaugurava el curs i descrivia que l’Àmbit està atent al context social des d’una perspectiva interdisciplinària i a través de la reflexió i el diàleg intenta donar respostes. Presentà el ponent i del seu extens currículum destacà que és arqueòleg de formació, empresari especialitzat en cultura digital i assessor de diferents empreses i governs de diferents països.
Genís Roca, en l’inici de la seva intervenció, va destacar que a l’hora de valorar els fets històrics és important tenir suficient marge de temps per poder analitzar-los correctament i adonar-se que els canvis requereixen un temps per poder ser assimilats. «No podem dissenyar el món ni la societat si la nostra mirada és a un o dos anys». La tecnologia actual canvia molt de pressa, el canvi és molt ràpid i vertiginós, però assumir tot aquest procés pot comportar moltes dècades, deia el professor Genís, de la mateixa manera que tots els canvis històrics han necessitat temps, a vegades segles. Per exemple, la revolució industrial va necessitar un període de gairebé dos-cents anys per ser ben assumit.
Tot seguit va comentar que la revolució digital presenta característiques semblants a les que hi ha en tots els canvis d’època: «Hi ha una tecnologia que modifica els sistemes productius» i una altra és que «hi ha una sèrie de circumstàncies que modifiquen la mida del grup a gestionar». En conseqüència, les regles socials i de convivència no són les mateixes. «El contracte social de convivència d’un grup nòmada de trenta persones no pot ser el mateix si el grup és de quatre-centes persones o de trenta milions, com és el cas d’un estat-nació». I pensem també que avui en dia hi ha empreses internacionals que gestionen grups de mil milions de persones. També va dir que una manera de llegir la història és «analitzar la successió de models polítics i adonar-se que aquests models corresponen a la necessitat de gestionar la població cada vegada més nombrosa».
Ressaltà que en totes les transformacions i canvis d’època apareixen moviments socials que les regulen. Podem posar com a exemple el sindicalisme, que va néixer per regular els drets dels treballadors quan va sorgir la revolució industrial. «Totes les tecnologies que modifiquen la societat necessiten un moviment social que les corregeixi». Els primers sindicats van sorgir dècades després de l’inici de la revolució industrial. Tot el procés de canvi requereix molts anys.
«I cal saber que hi ha persones que planifiquen i visualitzen, a deu i quinze anys, com gestionarem la medicina, el lleure, les assegurances, la banca. Per tant no podem seguir pensant en elaborar plans a un o dos anys vista.» Els sistemes digitals del futur, per exemple, podran controlar les nostres dades mèdiques i això permetrà passar d’una medicina reactiva (actuar davant d’una necessitat) a una proactiva (preveure i anticipar-se a qualsevol anomalia). «Tenim la responsabilitat social de participar en el disseny d’una societat digital que modificarà la nostra salut, cultura, lleure, finances…» i que al mateix temps planteja una gran problemàtica organitzativa i legal. Tenint en compte que hi ha models que poden gestionar mil milions de persones caldrà una arquitectura política diferent de l’actual.
Després d’una breu pausa s’obrí un torn de preguntes per part els assistents que van permetre a Genís Roca seguir amb la seva aportació. Davant dels canvis profunds que estem experimentant a nivell mundial digué que la tecnologia digital és part de la solució i no pas el problema. No som víctimes de la tecnologia, formem part de la societat que està posant la solució damunt la taula. «Gràcies a aquestes tecnologies ens podem organitzar millor per a les nostres lluites.» També comentà que als grups humans els preocupen problemes que afecten gairebé la totalitat del grup. «Les causes que ens uneixen són causes globals, com per exemple la salut del planeta, el canvi climàtic, l’energia, qüestions de gènere, desigualtats…». Per tant, es necessita la tecnologia digital per gestionar grans grups de persones.
A partir de la pregunta per què hi ha tanta pressa que tot canviï tan vertiginosament, va dir que sobre tot hi ha la pressió mercantil que, per mantenir-se actiu, vol que el mercat absorbeixi tot el que és capaç de produir i això fa que s’hagin de renovar constantment els estris tecnològics: mòbil, televisor, etc. «El consumisme ens està empenyent.»
També assenyalà que per fer front als canvis de la societat hi ha quatre modes o maneres que la fan possible: els que vigilen, els que molesten, els que proposen i els que actuen i «tots empenyem cap a una transformació de la que no sabem ni en sabrem el resultat perquè comprèn més d’una generació».
Com a colofó final es pot dir dir que els canvis tecnològics són ràpids però l’adaptació social a aquests és lenta.