Joan Romans
Professor
Foto: Assumpta Sendra
Data publicació: 13 de desembre de 2022
El passat 1 de desembre de 2022, el Dr. Josep M. Forcada, president de l’Àmbit Maria Corral, va fer la conferència ‘Repensar el present’. L’acte, presentat per Assumpta Sendra, directora de l’entitat, tingué lloc a la mateixa seu de l’Àmbit i a la vegada va ser online.
El ponent va prendre com a rerefons de la seva ponència un article publicat recentment a La Vanguardia de l’escriptor Alexis Racionero. En aquest article, l’autor deia «que ens van educar per tenir uns estudis, un càrrec, una casa, una parella i fills, però ningú ens va dir que el més transcendent a la vida no és el que tenim sinó el que som. Que, idealment, en qualsevol circumstància de la vida, no hauríem de deixar de ser. I que l’ambició de posseir curulla de satisfacció durant un temps, però la seva fam és insaciable i incontenible». Vull fer dues observacions a aquestes paraules, deia el Dr. Forcada: Ai quan això no es pot realitzar! Ai quan falla tot! Aleshores es pren una actitud ‘passota’. I alerta, a vegades endurim els somnis; s’ha de complir això, diem, «però no ens hem assabentat que és inherent a la persona la fragilitat, la vulnerabilitat, i jo penso que si això no ho sabem acceptar i acollir, acabarem malament». Pensar en el que som és el secret de la vida
També va citar el Papa Francesc que parla de la crisi com un sotragueig. I la crisi actual ha estat per molta gent un sotrac que ha comportat una malaltia emocional molt forta en no poder superar la situació que vivien. La paraula crisi s’utilitza en medicina quan la malaltia ‘fa crisi’, i vol dir que ja comença a fer el tomb. Aquesta no és la nostra situació. Aquesta ‘malaltia’ cal intentar curar-la.
Feu referència al llibre La fragilitat del món del filòsof Joan-Carles Mèlich: «La veritable filosofia consisteix en aprendre de bell nou a veure el món». Faig una observació, deia: Quan estàs en un sotrac d’aquests, o aprens a veure el món d’una altra manera o acabes malament. «El drama de la societat és la por que impossibilita, debilita, endureix». «Els canvis, l’evolució, donar passos endavant és necessari. Quedar-se quiet és morir-se.» I també deia que filosofar és aprendre a pensar, a reflexionar, a imaginar i a ser capaç de veure què hi tens en el teu ésser.
Tots els sotracs que hem viscut darrerament, crisis econòmiques, la Covid 19, amb les corresponents conseqüències de pèrdues de treball, de salut, de llibertats, ens han de fer veure que hem de canviar la forma de les relacions humanes, de l’estil de viure. I tot això són malalties que relaciono amb la fragilitat i la vulnerabilitat, quan ens adonem que ens cauen les seguretats. «Hi ha contrarietats que ens costa acceptar. La vulnerabilitat és una condició de humilitat. La fragilitat és fruit de la capacitat que un té d’emocionar-se, de sentir el que estàs fent». Amb tot, deia el ponent, «cal adonar-se que tu, essent fràgil, has de saber ser qui ets».
Un altre aspecte important són les pors. La por que ve de dins i que ens ha sotraguejat molt. La por de no saber quan acabarà tot això, de perdre amics, de perdre llibertats. A vegades ens roben la llibertat i a vegades ens la venem de maneres absurdes per tal de mantenir les seguretats que teníem. I continuant amb el lema de la Revolució Francesa digué que la igualtat prové de què tots som iguals en dignitat i que la fraternitat és sentir-se igual als demés, perquè som existents com els altres, l’existència humana ens iguala.
També ens hem vist afectats per la caiguda de principis. Ens hem oblidat que els principis ètics que teníem venien d’unes creences o costums. I ara aquests costums han canviat molt i s’ha produït un buit. I això ens fa mal.
Un altre punt important és la mort, que cal acceptar i que ens ha fet variar la forma d’entendre la vida. S’ha passat d’entendre la societat, la política, d’una forma essencialista, a partir de coneixements i raonaments intel·lectuals que ajustes perquè et serveixin de cuirassa, a una forma més existencialista, que et fa entendre la vida en funció dels altres i de les relacions que hi estableixes.
El Dr. Forcada continuà dient que «les nostres inquietuds humanes estan sempre condicionades amb el que saps, penses, amb el que ets, però a vegades no atinem massa a pensar en el que som i que cal fer les coses amb actitud existencial». Cal acceptar el present, i si l’acceptem una mica bé no tindrem tantes dificultats per acceptar el futur. Representa una conversió personal i social i no per això has de perdre el teu jo, ni la teva personalitat. El professor Aranguren parlava –en uns moments de grans crisis econòmiques– de l’ètica de la penúria i deia que una cosa molt important era entendre-la, personalitzar-la, i no pas mirar-la des de fora. Ell, com a professor d’ètica, sabia que això demana tenir un comportament que et permeti arribar als altres, que no posis muralles, trampes i entendre que la pobresa ens arriba a tots. Cal repensar-nos, reinventar-nos. Inventar és la capacitat d’estar obert als demés.
El conferenciant seguí aportant aspectes per a la reflexió. «Enamorar-te de la teva existència i la dels altres». Tenim tanta feina i tanta pressa que no tenim temps pel silenci necessari per refer molts aspectes de la pròpia vida.
Recuperar l’autoestima. «Es tenir aquesta habilitat de saber que tens un paper a fer en la vida i l’has de fer amb una certa gràcia, precisament perquè vols prevenir els altres de les espines que es clavaran a la vida.»
Recuperar la dignitat. Es un tresor i «és la clau per la igualtat, la comunió i el sentir-se prop dels altres.»
Entendre la interdependència humana. No som reis de la nostra vida, depenem dels altres en molts aspectes.
«Rehumanitzar la pròpia vida. Si no tens la força de replantejar el bé, no somiïs en tenir pau.»
Cal estar preparats pel fracàs, que d’una forma o una altra pot arribar. No tot el que desitges es compleix.
Sentir-se lliure. És una qüestió vital, «la llibertat és l’exercici de la responsabilitat i la corresponsabilitat». «La llibertat ha de ser intel·ligent, intel·ligent per fer el bé».
Deixar enrere els ressentiments i les envejes. «No pots entendre el present si no deixes enrere ressentiments i envejes.»
El Dr. Forcada acabà la seva intervenció dient: «Gaudim de cada instant. Fem que cada instant ens doni felicitat i la doni pels demés. Potser així viuríem les dificultats d’una altra forma.»
En el col·loqui final els assistents van poder participar i aportar observacions que van enriquir la ponència.