Ramon Santacana
Professor universitari, artista visual i educador
Foto: Assumpta Sendra
Data de publicació: 28 de febrer de 2023
Quan em vaig proposar escriure aquest article, el primer que vaig pensar va ser anar donant forma a un escrit que glossés la mort del bolígraf, que ha estat aquesta eina tan indispensable en l’educació i, fins i tot, a la vida quotidiana. Els escriptoris de les oficines estaven sempre adornats de gots plens de llapis i bolígrafs, els estudiants carregats amb les seves bosses plenes de portallapis… El bolígraf era aquesta petita eina imprescindible en qualsevol portafolis o, fins i tot, a la butxaca de la jaqueta o de la camisa. Tot i això, avui dia no és tan fàcil trobar un alumne que et pugui deixar un bolígraf. Si oblides el teu, una cosa que abans era impensable, pots veure’t en problemes si has de signar alguna cosa o escriure una nota en paper. El bolígraf sembla ja sentenciat al bagul dels records com ho va ser al seu dia la màquina d’escriure.
Va arribar l’ordinador i els treballs es redactaven i es corregien per ordinador. Va arribar Internet i ja no fou necessari redactar més, es consulta Google i després d’una cerca més o menys senzilla se seleccionen uns quants articles. Es llegeixen les parts que semblen més rellevants i mans a la feina: ‘tallar i enganxar’. Depenent de la pressa que tinguis et pots entretenir en els acabats: fer una conclusió personalitzada o revisar l’ordre lògic o l’enllaç dels diferents ‘talls’ i ja ho tindrem llest. No s’ha d’imprimir, es fa clic al botó ‘enviar’ i ja podem tornar al nostre compte d’Instagram a ensumar quines fotos pengen els nostres col·legues.
Realment Google i altres navegadors ens han facilitat enormement la vida a tota una generació. Però, potser ja ha arribat l’hora de començar a dir adéu a Google. Resulta que ara ja no cal cercar articles, ni llegir textos, ni retallar-los, ni enganxar-los. Tot és més simple, obres un compte de XatGPT gratuït i es demana directament la feina que s’ha d’escriure. Introdueixes el tema, paraules clau, l’extensió, alguna altra indicació que pugui ser necessària, tot això et pot prendre un minut com a màxim i en segons et presenta el treball escrit.
Es tracta d’un text ben redactat, amb les idees principals, ben ordenades i amb una valoració adequada. Indistingible respecte al que hagués pogut redactar el millor alumne de la classe. Qualitat a nivell universitari. Es pot demanar el nivell per edats, etc. Amb un avantatge addicional sobre el ‘tallar i enganxar’: que els programes antiplagi no serveixen perquè cada text que genera aquest xatbot és original.
A hores d’ara, poques setmanes després de sortir aquesta nova aplicació, ja s’han detectat alguns treballs universitaris generats per xatbot que sense ser advertits van obtenir excel·lents qualificacions. Podem imaginar l’impacte que això suposarà a escoles i universitats. «Això ens ho canvia tot, i ens ho canvia ara mateix, no el curs vinent, ¿com plantegem ara aquests treballs?», es pregunta Isabel López, professora de l’Institut Salesians de Terrassa1. Les parets de les escoles i les universitats estan tremolant, les que tenen parets, clar, en les d’educació a distància tremolen els teclats.
«Allà no es parla d’una altra cosa», em comentava un emprenedor de 34 anys que resideix a París i que ja ha creat diverses start-ups d’èxit. La irrupció social no es limitarà a l’ensenyament, sinó que afectarà la creació intel·lectual o artística, els drets d’autor i el món laboral. Es produirà un desplaçament de moltes tasques humanes a la intel·ligència artificial, que és la tecnologia base d’aquest xatbot de generació transformativa. Sens dubte es ‘generaran’ avenços científics impensats, però també es ‘generaran’ grans qüestions socials, especialment la disminució de rendes del treball degudes a la desocupació i la necessària reestructuració de l’assignació de la riquesa. Confiarem a la IA la solució d’aquestes qüestions socioeconòmiques? De moment, XATGPT ja s’ha pronunciat: per salvar el planeta d’un desastre ecològic la solució més ràpida és eliminar la raça humana2. Aquests resultats ja ens donen una idea que ara hem d’estar alerta, més que mai, davant dels excessos d’una tecnologia sense control.
Però, mentrestant què fem amb els bolígrafs, els enterrem? Vuit de les millors universitats australianes ja s’han pronunciat: cal tornar a les classes presencials, al contacte personal entre professor i alumne i, als exàmens en paper i bolígraf.
Recordo que, l’any 2019, el sistema d’ensenyament francès, després de constatar la reculada educativa a tots els nivells, va implantar la tornada al dictat, la lectura en veu alta i càlcul mental3. Intueixo que estem davant d’una revolució de magnitud semblant a les revolucions industrials del passat, en què cada vegada va ser menys necessari el treball físic i va caldre anar buscant altres maneres d’aconseguir el desenvolupament del cos humà (i el seu indissociable esperit) mitjançant piscines, gimnasos, promoció d’esports, ciclisme, senderisme, etc.
Si a partir d’ara és menys necessari el desenvolupament intel·lectual entès com a ‘treball’, cada vegada serà més important el bolígraf, o almenys el concepte que aquest representa: l’esforç manual i mental, la producció intel·lectual única i genuïna i, per extensió, la producció estètica i el desenvolupament de l’ethos i de la moral. Això o, simplement, com a indolents romans del baix imperi, ens conformem amb pa i circ i deixem que la Intel·ligència artificial o els que la manegin ens governin i subjuguin.