Lourdes Flavià Forcada
Antropòloga
Foto: Pixabay
Data publicació: 24 de maig de 2023
«Mama, no et preocupis, encara que jo em quedi cec, de totes maneres seré feliç»… li va dir fa dies enrere l’Agustí, un nen de sis anys, a la seva mare. Va néixer amb una greu deficiència de visió, només veu ombres, però el diagnòstic és que en un temps més es quedi cec. Actualment assisteix a un col·legi per a nenes i nens invidents per aprendre braille i poder sortir-se’n a la vida. Però l’Agustí veu més enllà del que els ulls li permeten. Va veure la seva mare trista perquè el metge li va comunicar que la ceguesa de l’Agustí és deguda a un problema genètic matern. I ella ara se sent culpable. I aquesta infinita tristesa, l’Agustí la va detectar i li van brotar aquestes paraules: «Mama, no et preocupis, encara que jo em quedi cec, de totes maneres seré feliç».
L’Agustí és un nen comunicatiu i alegre. Li agrada anar a l’escola, jugar i relacionar-se amb els seus companys. Se sent estimat pels seus pares, germans, família i propers. Serà aquest amor, aquest sentir-se acceptat, allò que incideix en la felicitat de l’Agustí? Crida l’atenció que en la societat actual, en què normalment es volen obtenir més i més béns materials creient que així s’aconseguirà la felicitat tan anhelada, un nen de sis anys tingui tan clar que la felicitat neix de dins. Ja el filòsof Epictet assenyalava que la felicitat només es pot trobar a l’interior. També Kierkegaard afirmava que «la porta de la felicitat s’obre cap endins, cal retirar-se una mica per obrir-la: si un l’empeny, la tanca cada cop més».
Retirar-se una mica per obrir la porta de la felicitat, és a dir, no perseguir-la agosaradament o a costa del que sigui, sinó més aviat procurar viure amb agraïment tot allò que la vida ens dóna –el fet mateix d’existir–, no deixar-se atrapar pel victimisme estèril o la queixa contínua, gaudir de les senzilles i petites coses de la quotidianitat, fer el bé, procurar fer feliços els altres, retirar-se de l’enrenou per entrar, de tant en tant, en un espai de solitud, quietud i silenci… tot això va creant les condicions per a la felicitat. Cada vida és única, cada ésser és únic i irrepetible, cada instant t’ofereix la possibilitat de crear el teixit de la felicitat, no només la teva, sinó una felicitat que, com les ones expansives, arribi als altres.