La maldat humana

Les religions han fet un valuós servei ètic del control del mal que ha suposat, especialment pel que fa al mal moral, un recurs pel perdó, de penedir-se i de fer penitència. La tradició occidental s’ha mogut en uns paràmetres que a vegades ha considerat el mal com un ‘càstig bo’ –que mai pot ser-ho– i ha obert actituds veritablement malèfiques com a bones, com la mal anomenada ‘guerra justa’ basada en una venjança. També el mal considerat com a purificació del cos: les flagel·lacions, rituals més o menys agressius, o el mal absurd que no té altre suport que el mateix mal per al mal. Però, no es pot negar que en el mal sempre hi ha misteri.

També el mal està considerat com una emoció. Està de moda parlar de les emocions, però s’ha de fer amb sentit, ja que cada dia se sap molt més sobre el cervell humà i sobre les emocions. Avui se sap que les emocions també són raonables igualment que els sentiments. Sens dubte el mal i el bé, l’amor, la confiança, la pau… són sentiments i emocions que actuen a l’anomenat ‘cervell moral’. Es troba en una zona de l’hemisferi frontal dret en la part orbito-frontal, on les neurones recullen els estímuls emocionals, passant-los a l’hipocamp, a l’amígdala cerebral i d’allà passa a una zona anomenada solc endorrinal on arriben els senyals i d’aquí surt la resposta que es distribueix a les diferents àrees cerebrals que actuen a la seva manera. Aquesta és la resposta dels cinc sentits, però actualment ja es parla d’altres sentits.

M’he entretingut a descriure de manera esquemàtica una mica d’anatomia, ja que no he parlat de la fisiologia que mou les neurones i les connexions químiques que transmeten les sensacions. Això s’hauria de tractar diferent, des d’una mirada científica.

Les emocions i els sentiments s’aprenen i les respostes també. Qui dubte que el bé s’aprèn? I que cal exercitar-lo? El mal també s’aprèn a partir de l’odi, de la venjança, de la gelosia, etc., i molts l’exerciten. Aquest és un punt clau per entendre el sofriment. Es tracta d’un trastorn antisocial que no compta amb cap mena d’empatia i s’alimenta de l’egoisme, de dominar l’altre i no tenir remordiments. Es tracta d’una psicopatia que pot ser delirant arribant a fer, fins i tot, assassins amb una estranya forma d’altruisme que s’aconsegueix fent del mal una ‘font de bé’ en què s’hi recreen.

Hi ha el ‘pecador’ que no té sensació del mal causat als altres ni de generar maldat. Fins i tot, n’hi ha que viuen d’aquest tipus de menyspreu social. La psicopatia porta a considerar-se superior als altres, allò que pensa i fa creu que és magnífic, i és capaç d’anul·lar la personalitat dels altres per imposar el seu pensament i no respectar els sentiments. Aquest nivell de malaltia, des de la psiquiatria és molt difícil de guarir. Qualsevol malaltia psicopàtica fa que només importi el propi jo i posseir els altres per dominar-los.

Des del punt de vista religiós s’educa per vèncer el mal, perquè no es robi la llibertat dels altres, perquè no s’apoderin del bé, perquè no es cregui les propostes de ‘si adores els que fan certes ofertes’, que en el fons només volen robar la llibertat i la dignitat, tan ben descrites en el relat de les «Temptacions a Jesús» en l’Evangeli.

Maquiavelo en el llibre El Príncep presenta l’educació del príncep a partir de l’aparença de bé de tal manera que pugui dominar la confiança de l’altre. En el cas de l’educació pel mal, molts mitjans de comunicació presenten el ‘dolent’ com la persona que fa nosa a la societat, per exemple els cowboys sempre guanyaven als indis nadius, que els ‘feien dolents’ en la Guerra de Secessió Americana. O encara més senzill, l’educació dels infants en l’ús de jocs violents en què s’educa a ‘vèncer l’enèmic’ i quants n’aconsegueixen eliminar. En altres temps, hi havia els Tebeos de guerrers en blanc i negre, els enemics eren malcarats i els vencedors eren els valents.

No tinguem por als ‘dimonis’, que no són tal com els que pinta El Bosco o descriu Dante a la Divina Comedia o en la figura satírica d’Els Pastorets, o els que porten els correfocs…, cal anar en compte amb les persones seductores que volen robar la llibertat d’esperit. Quantes persones considerem tòxiques que tenen la funció de desestabilitzar la pau i el benestar individual i social.

Valorem el seny d’ensenyar a estimar la humanitat. És necessari compartir el bé que hi ha en cada persona, ja que en el fons ens assemblem tant i tenim molts aspectes que ens igualen: els sentiments, la dignitat, la joia d’existir, la bellesa, la capacitat d’estimar, la pau, el somriure i tantes actituds, amb sentit, que permeten compartir els valors humans.