Jordi Craven-Bartle
Oncòleg. Director Científic de GenesisCare Corachán
Foto: Inma Corona
Del llatí, sapientia, comportament racional que dirigeix
el pensament en tots els àmbits del conèixer i l’actuar.
Del grec, sofos, intel·ligència, coneixement.
Filo-sofos, anhel de saviesa.
La condició de l’anhel de saviesa és tan immanent a l’ésser humà que ens caracteritza com a espècie: Homo Sapiens. Capaç d’aprendre, parlar, utilitzar formes complexes de comunicació mitjançant sons i signes, desenvolupar habilitats i eines, entendre conceptes abstractes i organitzar-se socialment i, el fet cabdal, trametre tot el que una generació ha après a la generació següent.
Tot i que l’espècie humana va aparèixer fa un milió i mig d’anys, els vestigis més antics de l’Homo Sapiens, trobats al Marroc, només tenen 300.000 anys i els de l’Homo Sapiens amb habilitats manuals, trobats a Sudàfrica, tenen 165.000 anys d’antiguitat. L’Homo Neanderthalensis es va extingir fa 28.000 anys. Això vol dir, per un costat, que durant quasi 275.000 anys van compartir l’existència ambdues menes d’homes i, per l’altre, que la diferència entre ambdós raïa en la condició de sapiens que tenia l’un i l’altre no. Pensant que ambdós eren humans i que podien haver arribat a compartir coneixements, a l’Homo Sapiens se li va duplicar l’adjectiu: Homo Sapiens Sapiens, però els actuals estudis filogenètics han descartat el nexe i per això avui no cal duplicar l’adjectiu.
Compartim amb els homínids els instints i les emocions a la base del nostre encèfal, el paleoencèfal, però ens calia alguna cosa més per aconseguir el coneixement i trametre’l: el neoencèfal, el lòbul frontal, característica fonamental i única de l’Homo Sapiens que permet la memòria autoconscient, és a dir, el pensament. Entre ambdós, les emocions i els coneixements apareixen les creencesque comparteixen l’emoció i la recerca de racionalitat, limitada aquesta per la indemostrabilitat de la transcendència. Amb aquests tres fonaments, les emocions, les creences i els coneixements es perfila la conducta humana.
Des de Pitàgores sabem que el coneixement que pot aconseguir l’Homo Sapiens és tan limitat, que la saviesa absoluta resulta impossible i la convertim en atribut diví. Nosaltres ens limitem a l’anhel de coneixement, la filo-sofia, que no solament és atribut humà, sinó també virtut. Aquest anhel és una acumulació enciclopèdica de saber per saber? Serà savi l’home tancat a una biblioteca aprenent tot el coneixement que ha aconseguit la humanitat? Aristòtil respon a l’Ètica de Nicòmac: «La saviesa memorística individual per ella sola és estèril si no afecta la conducta, filtrant les emocions i les creences pels coneixements racionalment apresos». És tan important aquest aspecte de la saviesa, que Aristòtil li dona una paraula diferenciada: la prudència, referida a la conducta moral regulada per la saviesa, amb el bon judici del discerniment de la veritat, del que és bo i del que és dolent, el que en diem senzillament la reflexió amb sentit comú.
Per moltes religions la saviesa és un atribut de la divinitat i per alguns la saviesa s’aconsegueix amb una mena d’il·luminació divina. Sens dubte les referències bíbliques a la saviesa són múltiples i constants. Però aquestes connotacions pertanyen al món de les creences i ara parlem a un nivell molt més planer, el dels coneixements, per recolzar la idea que tots els éssers humans tenim un anhel de coneixement que desitgem compartir i que modula la nostra conducta per poder-li donar la riquesa moral de la que ens parlà Aristòtil: la prudència.
Raimon Panikkar Alemany, filòsof i teòleg català (germà de Salvador) de pare indi hindú i mare catalana, va ser entrevistat per Margarida Rivière en el seu llibre El silenci de Buddha,1996. En aquest llibre recorda que el savi és el contrari del ‘sabut’, és una persona conseqüent amb ella mateixa, amb el seu entorn i amb les seves creences, les tres dimensions de les que abans parlàvem. Preocupat per la crisi del progrés deia «quantes més coses creiem saber, menys sabem. Acumulem resums de tots els coneixements que ens porten en una adreça completament falsa. La solució no és ‘salvis qui pugui i jo el primer’. L’única solució és realitzar-nos personalment com a éssers humans. No em preocupa la presa de decisions, però aquí rau si ens mou l’egoisme o l’amor. Jo només sé quin serà el meu proper pas, però sé que l’he de viure com si fos el darrer». Val la pena fer una cerca a Internet per veure el vídeo de You Tube de Raimon Panikkar Saber viure, saber morir!
En un temps que el coneixement i la tècnica evolucionen tan de pressa que costa fins i tot d’entendre. El món dels fets del que passa cada dia al nostre entorn ens deixa a vegades bocabadats, sense saber gaire què pensar de tot plegat, com embadalits davant del remolí tempestuós. És el món dels fets que està passant per davant del món dels valors. En aquest moment la saviesa prudent ens obliga a la reflexió serena que ens ajudi a construir la pau interior cercant equilibri entre les nostres emocions, els nostres instints, les nostres creences i els nostres coneixements. I quan puguem percebre una llumeta, com un estel del firmament, que ens assenyala els valors que han de guiar la nostra vida i fins i tot la nostra mort, en aquell moment percebrem que compartim amb els nostres germans en l’existència el goig de la vida.
Així és com brolla l’amor a la humanitat que demostra aquesta mena de saviesa que, per sobre de gelosies, enganys, avarícies i guerres, volem compartir amb els nostres germans.