Pere Reixach
Càrrec: Especialitzat en Estudis del Pensament i Estudis Socials i Culturals
Foto: Leuchtturm81 de Pixabay
Data publicació: 12 de febrer de 2024
Qui no es proposa, cada principi d’any, algun hàbit o acció per millorar la salut, l’estil de vida, l’eficàcia i eficiència a la feina, la convivència o el medi ambient, etc.?
El meu propòsit per aquest 2024, és molt simple: Foragitar tot pensament exclusivament dual: bo/dolent; correcte/incorrecte; blanc/negre, etc.
Per què? Per la convicció que som «animals socials», tal com ens defineix el filòsof grec Aristòtil (384-322 aC). Perquè observant que la major part dels conflictes i mals socials que pateix (i patim) la humanitat (guerres, morts, accidents, fam, discriminacions, desigualtats, etc.), tenen la seva gènesi en el pensament simple, desproveït de tota anàlisi i corresponent crítica contrastada per entendre el «perquè» del conflicte i per aprendre «com» restablir la convivència d’una manera raonada i civilitzada.
El pensament dual no contempla que el món està ple de matisos, de colors, de subtileses, que no ho podem reduir tot al blanc o negre. És veure la vida com una sèrie d’eleccions dicotòmiques, on cal triar entre dues opcions excloents. En definitiva, és una forma simplista i limitada d’entendre la realitat.
En lloc d’entendre les coses amb la seva complexitat d’interessos, raons i emocions, ens entestem a dividir el món en dos blocs irreconciliables, on uns (els meus) són els bons i els altres els dolents.
Això porta a conseqüències greus, des de la polarització política que vivim a la intolerància cap a altres perspectives, cultures o maneres de viure que impossibiliten diàlegs i acords, obrint la porta a la violència, fins i tot a l’atrocitat de la guerra. Només dos exemples: 1) La Fundació de l’Español Urgente (La Fundeu), vinculada a la RAE i l’Agència EFE que tria anualment un mot que defineix l’any que hem deixat enrere, ha triat Polarització. 2) Claudine Gay ha dimitit com a rectora de la Universitat Harvard, acusada d’antisemitisme, davant la polarització de posicions enfront del conflicte de Palestina/Israel. Així, una de les Universitats més prestigioses del món, no s’ha pogut deslliurar del pensament dual, en un conflicte que hi ha matisos i raons que venen de lluny, amb notables discrepàncies dins cada grup sobre el «com» es pot resoldre civilitzadament.
Lamento dir-ho, però és una crua realitat que estem vivim. Em permeto formular dues preguntes: Per què és tan difícil abandonar el pensament binari?
Una de les raons és que ofereix, una sensació de seguretat i certesa. Tot és clar i definit. També ens ubica en un grup de la mateixa opinió que ens fa sentir que som part d’un mateix col·lectiu que ens fa una sensació d’identitat i pertinença.
Com ho puc fer per sortir de la situació de confort que em dona el pensament binari?
Creure en la dita de la Bíblia: «El que ha estat, tornarà a ser, el que ha estat fet, tornarà a ser fet; no hi ha res nou sota el sol. Hi ha alguna cosa de la qual algú pugui dir ‘Mira! Això és nou’? Ja hi era fa temps; ja hi era abans de nosaltres». (Eclesiastès 1:9-11 ). Amb aquesta premissa, només em cal copiar i reprendre el crit Sapere aude, «atreveix-te a saber»,« atreveix-te a pensar», «tingues el valor de servir-te de la teva pròpia raó»… «Per aquesta il·lustració no cal més que una cosa, llibertat; i la més innocent entre totes les que porten aquest nom, és a dir: la llibertat de fer ús públic de la seva raó íntegrament», és el que proclamava el filòsof Kant el segle XV que va remoure consciències perquè es rebel·lessin del pensament mandrós.
Pensar per mi mateix, aprendre constantment de la realitat dels fets i del contrast d’opinions diverses. Defugir de tot pensament simple, no crític i sobretot el que prové dels grups econòmics, socials i polítics que limitin o manipulin la llibertat d’expressió. Tant de bo que, aquest 2024, siguem molts que bateguem amb semblant propòsit.
Article publicat el 7 de gener de 2024 al Diari de Girona