Ens preguntaran, què volem dir amb aquesta interessant i enigmàtica imatge relacionada amb l’Humanisme. El terme acabat amb isme s’acostuma a entendre com a exageració. Potser, n’hi hauria prou amb ‘l’humà’.
En efecte, a la imatge hi ha una persona: un home i de lluny una silueta, com si fos la mateixa d’aquest home que està d’esquena. Imaginem que caminarà i travessarà la silueta. Algú pensarà, si va amb molta cura no fregarà enlloc, però si bada s’entrebancarà i rascarà els perfils.
D’això, en volem treure conseqüències, la persona és més que una forma fotografiable, és emmotllable perquè és flexible, adaptable, capaç de no fregar i de penetrar en el seu entorn per millorar el seu perfil i el dels altres.
Ben segur, que hi ha moltes persones que enalteixen els altres traspassant motlles rígids de gran part de la societat, per promoure gent més noble d’esperit i més amable de fets.
Josep M. Forcada