Assumpta Sendra Mestre
Directora Àmbit Maria Corral
Foto: Assumpta Sendra
Data publicació: 13 de maig de 2024
«Un valor, una actitud positivitzada» és el títol d’una entrevista realitzada a Joan Rigol Roig (1943-2024), mort el dia 7 de maig. Malgrat ser una entrevista publicada el juliol de l’any 2009 per la revista RE (realisme existencial) el seu contingut segueix sent vigent, perquè tractàvem sobre El perquè dels valors que és un tema que no caduca i sempre és necessari reflexionar-hi.
Recordo la seva amabilitat i la seva disposició de temps per poder conversar. El seu to cordial i el seu pensament humanista va permetre un diàleg profund sobre el tema dels valors. Ressalto algunes preguntes i respostes perquè són una aportació viva que convida a endinsar-nos en el propi ésser i en la convivència humana.
Li preguntava com definia la paraula valor i deia que: «És allò que et surt del cor, és a dir, les persones som lliures, però la llibertat no és fer el que vulguis, sinó la capacitat de vincular-te als altres d’una manera creativa. Quan aquesta vinculació esdevé viva, en podem dir un valor. Primer, perquè és fruit del coneixement, de saber que a la persona que tinc al davant puc aportar-li alguna cosa, i segon, perquè és fruit de l’estimació, de l’amor. Sumar aquestes dues coses genera aquest valor, que normalment és una paraula amb una certa connotació abstracta, però si un s’ho creu de debò, sap que darrere d’aquesta paraula abstracta hi ha unes actituds de la gent que fan substancial aquest valor».
També distingia un valor d’una actitud: «El valor és la formulació d’una actitud, lògicament, perquè una actitud és, en el fons, una vinculació amb el teu entorn, i el valor és l’expressió de la qualificació d’aquesta actitud. Per tant, un valor és una actitud positivitzada i, a la vegada, avalada per la pròpia experiència personal. Totes les persones tenim un ventall d’actituds que poden ser contemplatives, actives, altruistes, de reflexió personal… Tot això és l’expressió de la gran riquesa que portem dins, perquè en el fons som esperit creatiu. A partir d’aquí, a tot allò que sigui una exteriorització d’aquestes actituds li podem donar el nom de valor. Sovint el valor és una paraula que ens permet connectar amb l’altra gent i identificar-nos amb l’estat d’esperit de les persones que tenim a prop. Quan diem un valor estem dient una proposta de coincidència d’actituds de gent, per poder avaluar i fonamentar un estil de vida concret».
Parlàvem de com connectar amb l’altre, en aquell moment i context d’una societat amb un cert individualisme i molt canviant, que requeria potenciar uns valors concrets. Li preguntava, com adaptar-nos als canvis: «A mesura que sabem formular valors i ens podem entendre entre les persones al voltant d’aquestes formulacions, diem que el futur se’ns presenta en forma de repte i no de nostàlgia del passat. Per tant, quan ens venen fets nous, lògicament veiem connotacions de la societat actual, com l’economicisme, que ens agafa de ple i que a vegades redueix enormement tot el potencial humà que portem dins, i es poden donar situacions negatives de la pròpia societat, però que en definitiva se’ns presenten com a repte de transformació i de construcció humana. Cal fer dues mirades. Una primera mirada és veure el que passa al voltant de la nostra immediatesa, que jo veig molt rica, amb la capacitat creativa, contemplativa i el sentit crític per no perdre mai la nostra condició de subjectes davant d’una societat consumista, que ens agafa més per les sensacions que no per la capacitat de raonar. I una segona mirada, tal com se’ns presenta la imatge de la nostra societat a través del món més mediàtic, fa ressaltar aspectes més aviat negatius, la incitació a buscar figures paradigmàtiques de la societat que no tenen res a dir-nos quant als valors i que ens presenten com a persones d’èxit, tot això pot donar una imatge escèptica del conjunt de la societat. Cal dir que la persona de valors no es deixa portar per imatges establertes, ni per diagnòstics fets ni interessats, i arriba a fer el diagnòstic a través d’aquesta connexió del cor de la persona, sabent-li trobar la riquesa per aquest contacte personal no mediatitzat. És per aquí on pots anar transformant la societat, perquè sigui més humana i recuperi els valors».
Quant a la pregunta sobre quin valor prioritzava ressaltava que: «Tots són importants, perquè el fonamental és la persona capaç de descobrir que, per una banda, és una història, una circumstància, però, a la vegada, aquesta circumstància també porta dintre seu un esperit de creativitat i de llibertat. Sumar aquests dos elements, que són els que et defineixen d’una manera limitada i que et donen una capacitat d’aspiració per anar superant, dona aquest misteri que som les persones, que només s’entén quan saps que dintre teu portes aquest desig de transcendència.
En la conversa, destacàvem que el valor més preuat és la persona, però com realment adonar-nos del significat profund del ‘ser’ i no del ‘tenir’ que tothom desitja?: «Parteixo d’una base en què, evidentment, la nostra riquesa és el que som, no pas el que tenim. A vegades ens marquem una escala de prioritats en què la mesura és el ‘tenir’ més que el ‘ser’. Però la nostra perspectiva final és ser el que som. Ens podem enganyar entre nosaltres, perquè just valorem allò que es té, i això no deixa de ser una valoració limitada i enganyosa, però, en el fons, el valor de la persona no és tota aquesta vestimenta exterior, sinó l’estimació que és capaç de generar al seu voltant. Amb això vull dir que quan siguem el que som, el que som és un projecte que cadascú ha d’anar desenvolupant, ja que tots tenim una missió en la vida. Hem de saber que el que portem dintre no és una pura banalitat ni un anar-nos entretenint només per matar el temps perquè es faci més curt, sinó que portem una colla de compromisos que hem agafat i que ens donen una vitalitat d’esperit molt potent. I sempre focalitzat no en nosaltres mateixos, sinó en la missió que tenim amb la gent del nostre entorn».
També parlàvem de les creences: «En aquest cas ja hi entren les creences personals que un pot tenir, i la meva personal és que el veredicte definitiu sobre el valor de cada persona és el de l’estimació infinita que ens espera. Per tant, malgrat que hi hagi gent que ho hagi passat molt malament en situacions difícils, aquesta trajectòria no marca el seu valor definitiu, perquè, si realment sabem que allò que ens és més preuat és la nostra capacitat espiritual, no tindria sentit que al final acabés de qualsevol manera. La meva és una visió del sentit de la transcendència, però fins i tot amb una immanència total, un pot arribar a descobrir que haver estimat d’una manera determinada en algun moment justifica el fet de ser persona.
Sobre les tres «c» del filòsof Mounier: conèixer, comprendre i compartir que és un camí per ser conscient del sentit dels valors, va dir: «A vegades els mitjans de comunicació, que han de fer un gran esforç de concentració del missatge, ens fan caricatura de la realitat, i ens sembla que ens permet conèixer la realitat, però se’ns escapen molts aspectes. De persona a persona no s’hi val la caricatura, cal tenir el sentit d’obertura i saber que sempre dintre de l’altre hi ha alguna cosa inèdita que tu has de saber descobrir. És aquesta creativitat que té les dificultats que té per a la seva pròpia creativitat. L’altre també t’ha de poder conèixer a tu. Aquest seria, un primer punt en què el coneixement no és tan sols una aportació intel·lectual, sinó que al darrere hi ha una actitud. Però aquest conèixer et porta a una segona cosa: quan has vist el punt de vista de l’altre, a tu t’interessa enriquir la teva mirada amb la mirada de l’altre, i aleshores veus les altres coses també a través del cor de la persona que has tingut al teu costat. Això t’ha enriquit enormement. Realment, quan has passat per aquesta experiència, tant en el món polític com en el món de la convivència familiar, etc., després, el que ve com a conseqüència és tenir un amic o una persona que estimes al teu costat. Aquest és el camí que marcava el filòsof Mounier, que a mi sempre m’ha ajudat a veure per on s’ha d’anar. Saber descobrir en la vida quotidiana aquests valors és mostrar el sentit de la vida des de nosaltres mateixos.»