La joia, el goig i la felicitat estan lligades al bé per sentir-lo i transmetre’l. Els pensadors parlen del ben ser pel ben existir. Els clàssics grecs, com Sòcrates, Aristòtil, Plató i altres demanaven als ciutadans reconèixer la necessitat de fer el bé i cercar la veritat. I molts s’emparaven en les virtuts per crear concòrdia a la societat. El bé crida a fer el bé, convoca a ben ser i enriqueix l’esperit.
Aquestes qualitats és bo exercir-les per poder donar sentit a la vida i s’han d’aprendre de la família, de l’escola, de l’ambient, de les creences, de la societat, de la genètica… i del sentit de l’humor. Tot això va configurant la personalitat. Aquest procés implica la consciència que fa que no sigui tan idíl·lic com sembla perquè pel camí es troben obstacles greus com les guerres, odis, venjances, injustícies, malalties… que condueixen a actituds negatives.
Assolir l’alegria, diguem-ne ‘interior’ no és fàcil. Hem escollit per aquest Sopar el tema l’alegria, font del bon humor, és a dir, de l’alegria brolla el bon humor, com una actitud senzilla que aplana els camins pel ben ser. L’alegria segurament és l’estat emocional més bell i més amagat, i que la majoria de persones són capaces de sentir. L’alegria està envoltada de misteri, com ho és l’amor i són difícils d’explicar racionalment. Alguns parlen d’un cert èxtasi, d’un sentir-se inundat de bé, d’un plaer inabastable, d’una mena de sensació de ferma esperança per superar entrebancs, per saber trobar la cara amable de cada moment, d’una capacitat per compartir i donar un tros del seu cor als demés…
L’alegria és com un tresor que traspua felicitat, pau i un dolç somriure que, a vegades, només se n’assabenten les persones sintòniques amb la felicitat. No és una poesia misteriosa, és una realitat capaç d’embolcallar les dificultats, les misèries i els problemes, amb la pau d’esperit per asserenar el cor.
Les persones que fan bon humor saben apropar-se suaument als altres, potser amb un somriure o amb gestos de confiança, amb tendresa i amb actituds nobles. El bon humor és convincent, es fica per les escletxes dels sentiments per fer esclatar un somriure, o per sotraguejar el cervell que s’ha aturat davant d’una dificultat, d’un problema o d’un desamor. ¿Qui es resisteix davant d’un somriure o d’una mirada dolça o d’una rialla neta? Els humoristes saben posar-se al costat de moltes persones per dir-los «vine, no tinguis por, jo tinc una ‘especial força’ que és l’humor i junts podrem riure i espolsarem les puces de la tristor».
Tothom està capacitat, en un moment o altre de la vida, per mostrar un cert humor, ja sigui positiu o negatiu, qui més qui menys ha pogut somriure i fer somriure o, si més no, explicar algun acudit per donar una empenta a l’estat d’ànim. És clar, hi ha el risc de frivolitzar i el pitjor de voler fer riure, a vegades, no s’entén. Ser graciós és un risc perquè s’ha de ser capaç d’entendre què li passa a l’altre i saber com se sent i saber veure què puc fer perquè millori el seu ànim.
Que no s’aturi el goig i la pau d’esperit, encara que no siguin masses els qui ho exerceixin, però no dubtem que l’alegria i el bon humor seran una bona llavor per sentir-se bé davant la realitat.
Josep M. Forcada Casanovas
