Pere Reixach
Especialitzat en Estudis del Pensament i Estudis Socials i Culturals
Foto: Ralphs_Fotos de Pixabay
Data de publicació: 9 de desembre de 2024
Els lectors del Diari de Girona hem d’agrair a l’autora Pilar Ruiz Costa el seu clarivident article «Ells» (28/9/24) perquè ajuda a desfer prejudicis sobre la immigració que ens allunyen de la xenofòbia.
En l’article ens fa veure que el discurs amb múltiples ressonàncies per les xarxes i alguns potents mitjans de comunicació que donen validesa als discursos bàsicament polítics que assimilen immigració i delicte, immigració i invasió, immigració amb drets a totes les subvencions possibles, però sense deures socials i laborals, és una fal·làcia com una catedral.
L’autora ens mostra la falsedat dels discursos apocalíptics sobre el trencament de la convivència i la identitat, amb els resultats trets d’entrevistes del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques).
Quan la pregunta és oberta sobre la valoració del que més preocupa als espanyols, el resultat és que el 30,4% assenyala la immigració, però si la mateixa pregunta és «a vostè quin és el problema que personalment l’afecta més?», el percentatge de la immigració queda reduït al 4,1%.
Hi ha més dades a l’article sobre la realitat de la immigració que desmunten els discursos d’odi i malvolença a l’immigrant.
L’acreditada agència d’investigació 40dB també ha fet una prospecció sobre l’impacte de la immigració a la societat, amb resultats semblants als del CIS.
Entre els problemes que més preocupen als espanyols, assenyala per aquest ordre: inflació i cost de la vida; cost de l’habitatge; desigualtats socials i pobresa; l’atur; en cinquè lloc la immigració, segueix amb el canvi climàtic i els conflictes bèl·lics.
D’entre les respostes individuals sobre l’acollida que l’Estat ha de fer als immigrants abunden les que esmenten: «per humanitat i necessitat, hem d’acollir-los».
Si l’autora Pilar Ruiz ens demostra amb la força dels números la realitat no invasiva de la immigració, modestament em permeto, des d’una altra perspectiva, aprofundir en la saviesa d’aquests dos conceptes, expressats en les enquestes: humanitat i necessitat.
En parlar d’humanitat, hem de fer referència a l’hominització com la base biològica de la nostra humanitat, mentre que la humanització és l’expressió cultural de la nostra espècie. Tots dos processos estan interconnectats i s’han influït mútuament al llarg de la història.
Tanmateix el procés d’hominització és clos i ens fa iguals a tots els humans. En canvi, la humanització, que implica el desenvolupament de valors, creences, normes, institucions, sistemes de treball i totes les característiques que ens distingeixen com a éssers amb capacitats socials i simbòliques, avança i recula asimètricament, condicionada tant per les diferents geografies i cultures com la perversió dels valors i creences que procuren la convivència humana en pau.
Quan parlem de «donar proves d’humanitat», no es tracta d’una dada biològica de la nostra espècie, ni d’una simple tendència psicològica al respecte a l’altre o a la clemència. «La humanitat» és una disposició moral natural vers la solidaritat per als nostres semblants.
No és casualitat que la norma moral: «Estima els altres com a tu mateix», la trobem com a base de totes les cultures i temps. A la Bíblia (Antic i Nou Testament ); al Zend-Avesta que va inspirar la cultura persa on Zoroastre s’expressa en iguals termes; els Upanishad de l’Índia, quan diu que encerta qui veu totes les persones en ell mateix i així mateix en tots els éssers; en les ensenyances budistes del Udanga-Varga; semblantment en l’Islam, la Summah que recull el record dels dits i fets de Mahoma, afirma: «Ningú es pot considerar creient fins que no desitgi per al seu germà el mateix que per a ell mateix». També els clàssics grecoromans, l’idealisme alemany del gran filòsof Kant que afirma contundent ‘el principi categòric’: «Obra talment que facis ús de la humanitat, tant en la teva pròpia persona com en la de qualsevol altre, sempre i únicament com d’un fi, mai com d’un mitjà».
En tot temps, religions i filosofies han insistit en semblants normes morals que esdevenen consubstancials a totes i cadascuna de les civilitzacions.
Per necessitat: El darrer informe del Banc d’Espanya adverteix que seran necessaris vint-i-cinc milions de treballadors migrants els pròxims trenta anys perquè puguem cobrar la pensió.
Som diferents, en ritus, costums i sistemes de treball, però substancialment iguals biològicament i moralment.