David Martínez
Economista
Data de publicació: 10 de febrer de 2025
Foto: stokpic (Pixabay)
No podem negar que sempre hi ha hagut incertesa i complexitat al món i, d’una manera o altra, els individus hem anat construint diferents sistemes que ens han permès descobrir i adaptar-nos a aquests entorns canviants.
Utilitzant les nostres capacitats, hem creat institucions, generat lleis o regulacions, construït models culturals, polítics i religiosos, fins i tot hem desenvolupat estratègies econòmiques i de negoci que ens han ajudat a entendre i domesticar el canvi amb la finalitat de fer-lo més comprensible i mantenir-lo sota control .
A principis del nostre segle, va sorgir un concepte l’acrònim del qual es va anomenar VUCA, que pretenia definir i enquadrar el tipus de món que havia sorgit com a conseqüència d’un entorn cada vegada més interconnectat i fortament digital. A les portes d’aquest segle, la volatilitat (V), la incertesa (U), la complexitat (C) i l’ambigüitat (A) s’havien convertit en quelcom ja assumit entre els individus.
Tot i això, declarar que una situació o un entorn és volàtil, complex o ambigu és insuficient per comprendre el que està succeint. De fet, estem vivint situacions en què les condicions no són inestables, sinó que podem anomenar-les com a caòtiques. Els resultats de les nostres actuacions no són complexos d’avaluar, sinó que es mostren realment impossibles de preveure. I vivim en un món on les coses que succeeixen, no podem titllar-les d’ambigües, sinó que han esdevingut incomprensibles.
Alguns dels canvis que estan succeint en l’àmbit de la política, el medi ambient, la societat i la tecnologia ens poden semblar familiars o similars als altres ja viscuts. Però moltes de les transformacions que s’estan produint i, en especial, la velocitat amb què s’originen, són realment sorprenents, diferents del que no s’ha vist mai i generen una gran desorientació.
En aquest context, m’agradaria parlar de la fragilitat. Quan alguna cosa és fràgil, porta implícita la possibilitat que en un moment donat es trenqui. Les coses que són fràgils moltes vegades es veuen fortes, fins i tot pot ser que realment siguin fortes, però tenen un punt de ruptura i llavors s’ensorren.
Segons la física, la fragilitat és la capacitat que té un material de fracturar-se degut a la seva escassa o nul·la capacitat de deformació permanent. Els sistemes fràgils poden semblar en molts casos sòlids, fins que no ho són. Podríem dir que la fragilitat mostra un tipus de força il·lusòria. Les coses que són fràgils no són resistents, tampoc no són modelables ni dúctils.
El nostre món presenta actualment aquesta característica. Un sistema pot estar mostrant contínuament que és robust, que és bo, que pot aportar continuïtat en el temps, fins i tot quan ens donin mostres d’una situació de col·lapse. I associar aquest concepte de fragilitat al nostre món és important, perquè els sistemes fràgils no s’ensorren lentament, es trenquen de cop, es col·lapsen i es fragmenten en mil trossos.
La fragilitat és, sovint, el fruit de voler maximitzar la rendibilitat i l’eficiència amb la finalitat d’obtenir el màxim valor d’alguna cosa. La trobem als monocultius intensius que poden aportar una altíssima productivitat, però en no disposar d’una diversificació, un sol tipus d’insecte pot acabar amb tota la collita. El mateix passa amb un país que centri la seva economia en l’explotació dels recursos naturals com a única font de riquesa, ja que un canvi tecnològic que descarti l’ús d’aquests recursos pot col·lapsar-ne el model de creixement.
La fragilitat no és una cosa nova, el món ha estat sempre subjecte a situacions catastròfiques, però la majoria estaven limitades regionalment. No obstant això, en un món tan globalment interconnectat com el nostre i dependents d’un marc geopolític de blocs tan enfrontat, un col·lapse o una falla pot generar un efecte dòmino a tot el planeta d’importants conseqüències.
Estem vivint darrerament les mostres d’aquesta fragilitat a través dels efectes que estan causant la pandèmia, la crisi de subministrament generada per un col·lapse a les vies de transport marítim, la crisi climàtica, o la fallida de l’estatus quo geopolític entre blocs democràtics i dictatorials. Tot això és una petita mostra de com poden ser de fràgils els nostres sistemes fonamentals dels quals depèn la supervivència humana i la idea de benestar.
Aquesta fragilitat afecta clarament tots els individus, el seu comportament i la manera de llegir la vida i de planificar el futur. Viure en un entorn de fragilitat, que mostra contínues falles, suposa saber viure acceptant la incertesa i la inseguretat, ja que allò imprevisible es converteix en una constant. La manca de linealitat entre les causes i els efectes o, dit altrament, la desconnexió entre el que fem i el que esperem que passi, ens bloqueja quan ens posem a planificar.
Sembla que a mesura que avança la civilització i es multipliquen els avenços científics, tenim més possibilitats d’apropar-nos cap a un món més segur i amb més nivell de benestar. Tot i això, la realitat ens mostra el contrari, com més intel·ligent i avançat és l’ésser humà més fràgil es torna la seva existència.
Tot plegat està generant una gran ansietat i continuarà ampliant la bretxa entre les generacions. Els més joves ja han nascut en un entorn d’incertesa i transitorietat, i la seva manera de pensar ja inclou aquestes variables a l’hora de planificar les vides, les feines, el temps lliure, etc. Parlem moltes vegades dels nadius digitals, també hauríem de parlar dels nadius a la fragilitat. Estem davant d’una nova manera d’interpretar el món i d’interrelacionar-nos i, per descomptat, caldrà continuar aprofundint, encara més, en el diàleg intergeneracional.
Alguns pensadors, a aquesta nova situació, que suma el canvi continuat a una situació de fragilitat, en diuen caos. Tots sabem que el caos és difícil de controlar, però el que sí que és a les nostres mans és poder millorar els nostres nivells de resiliència, gestionar millor l’estrès i l’angoixa que provoca allò impredictible i aprendre a viure la vida valorant més el que som i no tant allò que tenim.
Per aprofundir sobre el tema, consulteu Facing the Age of Chaos Jamais Cascio, Institute for the Future, https://medium.com/@cascio/facing-the-age-of-chaos-b00687b1f51d
Aquest article va ser publicat a la revistare al març de 2022