És psicòloga especialista en Psicologia Clínica.
Treballa com a Cap d’Àrea d’Atenció Primària i Salut Mental de la dreta de l’Eixample i és Adjunta al Cap de Servei del CSMA (Centre de Salut Mental d’Adults) de la mateixa zona. També exerceix la direcció del Comitè Ètica Assistencial de Barcelona de Serveis Salut Mental.
GESTIONAR SITUACIONS DE POR I ANGOIXA
“Es tracta de mostrar que, fins i tot en la dificultat, hi ha possibilitats de creixement, aprenentatge i millora”
Hi ha molts tipus de pors, algunes són justificades i altres no. Quines considera que poden ser justificades?
Les pors justificades són aquelles que tenen una base real i ajuden a protegir-nos de perills objectius. Alguns exemples podrien ser: Por a situacions que posen en perill la vida, com accidents, violència física o desastres naturals. Por a conseqüències negatives evidents, com tocar un objecte molt calent o caminar per un lloc perillós. Por a malalties greus quan hi ha símptomes reals, com anar al metge si sentim algun senyal d’alerta al cos.
En canvi, les pors menys justificades solen ser irracionals (com les fòbies específiques) o exagerades respecte al risc real (com la por de volar en avió, tot i que estadísticament és molt segur).
La clau és avaluar si la por respon a un perill real o si és una resposta desproporcionada. En qualsevol cas, totes les pors són vàlides en la mesura que són reals per a qui les sent; el que canvia és com les gestionem.
Les pors són alteracions humanes que sentim en alguna circumstància, depèn de la situació personal o familiar, del moment vital, de l’entorn… Quins són els condicionants que més afecten?
És cert que les pors estan molt lligades a les nostres circumstàncies personals, familiars i socials. Els condicionants que més poden influir en com experimentem la por són:
Les experiències personals: Les vivències passades, especialment les traumàtiques o negatives, poden marcar com percebem i reaccionem davant de situacions semblants en el futur.
L’entorn familiar: La manera com es gestionen les emocions a casa, les actituds dels pares davant de la por i els missatges rebuts durant la infància poden influir en com afrontem les nostres pors.
El context social i cultural: Les normes socials, les creences culturals i fins i tot els mitjans de comunicació poden amplificar o minimitzar certes pors.
La salut mental i física: L’ansietat, l’estrès o altres trastorns psicològics poden amplificar les pors. De la mateixa manera, la fatiga física o malalties poden fer-nos més vulnerables.
La incertesa i manca de control: Situacions impredictibles o en què no tenim control (com una crisi econòmica o una pandèmia) solen generar més por.
L’educació i la informació: La manera com entenem el món i les eines que tenim per gestionar les emocions també són claus. Una persona ben informada pot afrontar millor certes pors.
En resum, la por és una resposta complexa que depèn de múltiples factors. La bona notícia és que, tot i que no podem controlar tots aquests condicionants, sí que podem treballar en com gestionar-les i aprendre a viure amb elles de manera saludable.
Què és l’angoixa?
L’angoixa és un estat intens de malestar emocional, que sovint s’acompanya de preocupació, inquietud i por. A diferència de la por, que sol estar relacionada amb una amenaça concreta, l’angoixa és més difusa i pot aparèixer sense una causa aparent o clarament identificable. L’angoixa pot ser una resposta a situacions d’estrès, incertesa o canvis en la vida, però també pot estar relacionada amb trastorns d’ansietat o les crisis de pànic. Tot i que és una experiència molt desagradable, és important recordar que és una resposta natural del cos i que es pot aprendre a gestionar.
La por paralitza i no permet gaudir de la vida i l’estat d’angoixa arriba a emmalaltir el més profund de l’ésser humà. Com superar aquestes situacions humanes?
Aquí tenim algunes estratègies que poden ajudar: Reconèixer i acceptar l’angoixa. No lluitar contra l’angoixa, ja que intentar suprimir-la pot empitjorar-la. En canvi, reconèixer-la com una resposta temporal del cos i acceptar que és una reacció humana normal davant la incertesa o l’estrès. Cal identificar-la.
Tècniques de calma immediata. Respiració diafragmàtica: Inspirar lentament pel nas (comptant fins a 4), mantenir l’aire (4 segons) i exhalar per la boca (comptant fins a 6). Repetir fins a notar relaxació.
Organitzar l’entorn. El desordre físic o mental augmenta la sensació de caos. Prioritzar i delegar.
L’Organització Mundial de la Salut informa que actualment la depressió és la principal malaltia. A més, avui es parla molt de trastorns mentals?
És cert que ha destacat que la depressió és la principal malaltia a escala global. Això ha portat a una major conscienciació i discussió sobre els trastorns mentals en els últims anys. Però, què ha canviat perquè es parli més d’aquest tema i s’hagi produït aquestincrement aparent? Hi ha major conscienciació i desestigmatització. La societat està parlant més obertament sobre la salut mental, cosa que ha ajudat a reduir l’estigma associat als trastorns mentals. Això ha fet que més persones busquin ajuda.
Canvis en l’estil de vida: La vida moderna, amb el seu ritme accelerat, l’aïllament social, la pressió laboral i l’ús excessiu de la tecnologia, pot contribuir a l’augment dels trastorns mentals com la depressió i l’ansietat.
Millores en el diagnòstic: Els professionals de la salut mental han millorat les seves eines i coneixements per detectar i diagnosticar trastorns mentals, això pot explicar part de l’augment en les xifres.
En resum, l’augment en la discussió i la detecció dels trastorns mentals no significa necessàriament que hi hagi més casos, sinó que també reflecteix una major conscienciació i millores en el diagnòstic.
És preocupant la depressió en l’etapa adolescent i ha augmentat el nombre de suïcidis. Com posar fre a aquesta situació?
És una qüestió molt preocupant i delicada. Són problemes complexos que requereixen una resposta integral. Tenim algunes mesures clau que podrien ajudar a millorar la situació: Conscienciació i educació emocional. És essencial parlar obertament sobre salut mental a les escoles i famílies, normalitzant la cerca d’ajuda i ensenyant estratègies per gestionar emocions difícils.
Accés a suport professional. Facilitar l’accés a psicòlegs i psiquiatres, especialment en entorns educatius, i reduir l’estigma associat a la teràpia. Programes de prevenció en escoles podrien detectar signes d’alerta a temps.
Enfortir les xarxes de suport. Els adolescents necessiten sentir-se escoltats i acompanyats. Fomentar vincles positius amb la família, amics i professors pot ser un factor protector.
I la vigilància en xarxes socials. Les plataformes digitals poden ser un espai de risc (assetjament, comparacions insanes). Promoure un ús saludable i identificar continguts perillosos és clau.
Cada cas és únic, però amb una aproximació col·lectiva -comprensió, prevenció i recursos- es pot progressar. Si algú està en una situació crítica, és vital buscar ajuda immediata de professionals.
Com especialista, quins són els trastorns mentals i emocionals més freqüents?
Alguns dels trastorns mentals i emocionals més comuns inclouen: L’ansietat com un trastorn que es caracteritza per una preocupació excessiva i persistent que pot interferir en la vida diària. I la depressió que és un trastorn de l’estat d’ànim provoca sentiments persistents de tristesa, pèrdua d’interès en activitats que abans es gaudien i dificultats per funcionar en la vida quotidiana.
Els trastorns de l’alimentació, com l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn per afartament, impliquen preocupacions extremes pel pes i la imatge corporal, així com comportaments alimentaris perjudicials.
Els trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) es caracteritzen per les dificultats en mantenir l’atenció, hiperactivitat i impulsivitat, que poden afectar el rendiment acadèmic, laboral i social.
Els trastorns de l’espectre autista (TEA) es caracteritzen per dificultats en la comunicació, la interacció social i comportaments repetitius o restringits.
Els trastorns de la personalitat, com el trastorn límit de la personalitat, el trastorn antisocial de la personalitat i el trastorn narcisista de la personalitat, impliquen patrons de pensament i comportament inflexibles i disfuncionals que afecten les relacions personals.
És important destacar que la prevalença d’aquests trastorns pot variar segons la regió, l’edat i altres factors socioculturals.
Es constata que vivim moments difícils que generen incerteses i inseguretat. Com aconseguir una estabilitat humana i emocional?
Vivim en una època marcada per canvis ràpids, incerteses i reptes globals. Aquests factors poden afectar la nostra estabilitat emocional, però hi ha estratègies que poden ajudar a mantenir l’equilibri i el benestar. Aquí tenim algunes recomanacions:
Acceptar la incertesa: Reconèixer que no tot està sota el nostre control és el primer pas. La incertesa és part de la vida, i aprendre a viure amb ella ens ajuda a reduir l’ansietat. Practicar l’acceptació i centrar-se en el que sí que es pot controlar.
Establir rutines saludables: Les rutines proporcionen estructura i sensació de seguretat. Intentar mantenir horaris regulars per dormir, menjar i fer activitats que facin sentir bé, com l’exercici físic o la meditació.
Cultivar connexions significatives: Les relacions són un pilar fonamental per a l’estabilitat emocional. Dedicar temps a connectar amb familiars, amics o comunitats que donin suport i facin sentir-se acompanyat.
Buscar ajuda professional: No dubtar a demanar ajuda a un psicòleg o terapeuta. La salut mental és tant important com la física, i buscar suport és un acte de valentia.
Mantenir una actitud positiva: Centrar-se en les coses per les quals estàs agraït i buscar el costat positiu de les situacions. Una actitud optimista no elimina els problemes, però pot ajudar a afrontar-los millor.
Definir objectius realistes: Establir metes assequibles i celebrar els petits avenços. Això farà una sensació de progrés i motivació.
La clau està en la consistència: aquests canvis requereixen pràctica diària, però amb el temps es converteixen en nous hàbits mentals més saludables.
Les pors i les angoixes porten al desànim. Quines solucions pot oferir per contagiar ànim i alguna espurna d’esperança?
L’ànim i l’esperança són contagioses, però requereixen una aproximació genuïna i pràctica. Proposo una sèrie d’estratègies efectives per irradiar positivitat autèntica:
Ser testimoni vivint: La millor manera de contagiar esperança és encarnar-la. Quan altres veuen com gestiones els propis reptes amb serenitat i determinació, això els inspira més que mil paraules. Compartir les teves pròpies experiències de superació sense dramatitzar, simplement mostrant que és possible.
Escoltar profundament abans de parlar: Sovint la gent necessita sentir-se compresa abans de poder rebre esperança. Escoltar les seves pors sense jutjar ni minimitzar-les.
Celebrar els progressos petits: Reconèixer i celebrar cada petit avenç. La gent desanimada sovint no veu els seus propis progressos.
L’esperança autèntica es basa en la realitat, no en la fantasia. Es tracta de mostrar que, fins i tot en la dificultat, hi ha possibilitats de creixement, aprenentatge i millora.
Assumpta Sendra Mestre