És economista i Secretària general de Càritas Catalunya.
Ha coordinat l’Observatori de la realitat social de Càritas Diocesana de Barcelona i actualment coordina l’Observatori de la realitat social de Càritas Catalunya
GARANTIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS
«Som conscients de la realitat més propera del nostre entorn?
Coneixem persones en situació d’exclusió social amb noms i cognoms?
Ens han explicat alguna vegada la seva història de vida?
Això és el que realment ens toca el cor i ens fa moure»
Com defineix l’equitat?
L’equitat és un terme que ens agrada fer servir com a contrari a la desigualtat social, i s’acosta a allò que entenem com a justícia social, perquè busca revertir les desigualtats que venen d’origen i donar a cadascú segons les seves necessitats. És a dir, busca garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones. Això implica destinar més recursos i donar més suport a les persones que es trobin en situació de major vulnerabilitat, des d’una mirada de garantir drets socials.
Sembla gairebé una utopia ‘la igualtat d’oportunitats per a totes les persones’. Ho veu possible? Hi ha persones que no tenen ni els mínims per subsistir…
Faré servir les paraules de Joan Subirats quan diu que «l’exclusió no és un fenomen inevitable. Tampoc no és quelcom consubstancial ni inscrit en les noves formes de desenvolupament econòmic. És un fenomen ‘polititzable’, és a dir, susceptible de resposta tant des de les institucions públiques com des de la capacitat de reacció de la societat civil». Per tant, aconseguir la igualtat d’oportunitats per a tothom depèn de la nostra resposta com a societat, incloent aquí el conjunt de polítiques públiques que es poden desenvolupar.
L’equitat és considerada com una forma de justícia social, però com aplicar aquesta justícia per viure en una societat justa?
En primer lloc ens cal conèixer la realitat social, i en aquest sentit és molt important disposar d’un bon diagnòstic, com per exemple, els que realitza la Fundació FOESSA.
En segon lloc ens cal passar del diagnòstic a la transformació de les causes generadores de desigualtat i d’injustícia i per fer-ho és important disposar d’un marc normatiu que ens orienti, d’un marc legislatiu adequat i de polítiques públiques que posin en el centre les persones en situació de major vulnerabilitat. Un dels exemples més clars actualment a Catalunya seria la dificultat per a moltes persones de poder accedir i mantenir un habitatge digne: com a diagnòstic ens trobem que afecta al 24,9% de la població catalana; com a marc normatiu i legislatiu sabem que el dret a l’habitatge com a dret humà està recollit en diversos tractats internacionals, a la constitució espanyola, a l’estatut d’autonomia de Catalunya i en un conjunt de lleis que el regulen, però que, tanmateix en condiciona l’efectivitat a la disponibilitat de recursos. Finalment, ens trobem que no existeixen polítiques públiques realment efectives que se centrin en els col·lectius en situació de major vulnerabilitat, per tant, acaba sent un dret reconegut però vulnerat.
Recentment Càritas ha presentat un Informe elaborat per la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) en què un 17% de la població catalana es troba en situació d’exclusió social. Quins són els riscos per caure en aquesta situació?
L’estudi de la Fundació FOESSA ens parla de les persones en situació d’exclusió social, un concepte que va més enllà de la pobresa econòmica. Ens trobem exclosos quan no podem participar amb normalitat en la nostra societat i això inclou tres grans eixos: d’una banda, l’eix econòmic (els nostres ingressos i la nostra capacitat per poder consumir); d’altra banda, l’eix polític i de ciutadania, que inclou l’educació, la salut, l’habitatge i la participació política; finalment, l’eix relacional, que inclou la nostra xarxa de suport (familiar, amics, companys de feina, veïns…).
L’exclusió social és un procés dinàmic que porta a una acumulació de dificultats en algun dels tres eixos (o en tots tres). Per tant, és un fenomen multidimensional. Que actualment el 17% de la població catalana (és a dir, 1,3 milions de persones) es trobi en situació d’exclusió social és preocupant, perquè són nivells que no aconseguim reduir malgrat ens trobem en un moment de creixement econòmic i perquè s’hi afegeix un 36% de la població en situació d’integració precària, és a dir, en una situació inestable que les pot fer caure en l’exclusió quan el cicle econòmic canviï.
Els principals motors d’aquesta situació són l’habitatge i el mercat laboral: el primer, com ja hem comentat, per les grans dificultats per accedir a un habitatge digne, i el segon, perquè es troba polaritzat i genera situacions de precarietat laboral, on les persones, malgrat tenir una feina, no poden assumir les despeses més bàsiques de la seva vida. Aquests dos motors es veuen multiplicats per factors com la salut, l’educació o les relacions socials. Aquest darrer és molt important, perquè disposar d’una bona xarxa de suport (ja sigui familiar, o d’amics, veïns, etc.) pot marcar la diferència entre poder sortir de l’exclusió o quedar-se de manera cronificada.
El contrari de l’exclusió és la inclusió, com afavorir-la per no patir discriminació?
Els processos d’inclusió són dinàmics i impliquen refer totes les dimensions i eixos que s’han anat trencant durant el procés d’exclusió. Així, si una persona es troba en aïllament social, precarietat laboral i exclusió residencial, s’han de refer les tres dimensions: ha de poder reconstruir la seva xarxa social, tornar a treballar i accedir a un habitatge digne. Per tant, s’ha d’acompanyar la persona des d’una mirada holística, no serveix compartimentar i separar. A més, ha de ser ella la protagonista del seu procés d’inclusió. Finalment, s’ha de fer des d’una mirada de drets, atenent que totes les persones tenim el dret a una vida digna, independentment del nostre origen, religió, sexe, etc. Les administracions públiques són les garants de drets per a totes les persones.
L’educació, en concret en els centres escolars, és un factor clau per contribuir cap una igualtat de qualsevol persona. Quines competències bàsiques considera que cal treballar?
L’educació és un dels elements principals que poden trencar amb la transmissió de la pobresa entre generacions, i és un factor clau per garantir la igualtat real d’oportunitats. Però per tal que això sigui possible cal mirar dins i fora de l’escola. Dins, assegurant l’adquisició d’habilitats socials, relacionals i acadèmiques bàsiques, i fora, no només amb la participació en activitats extraescolars, sinó també assegurant que tota la família estigui en situació d’inclusió social o en procés.
És difícil que un infant pugui tenir el mateix rendiment si viu en una habitació de relloguer (amb el que això implica de canvis constants de domicili, inseguretat, patiment i angoixa per a tota la família) que si viu en un pis amb la seva família de manera estable. Em remeto a l’Anuari del 2024 sobre l’estat de l’educació a Catalunya, elaborat per la Fundació Bofill i coordinat per la catedràtica Marga León, que diu que «l’equitat educativa ja no es pot aconseguir només amb polítiques educatives».
De fet els infants no tenen prejudicis i sortosament juguen i comparteixen sense fer exclusions. És més endavant quan sorgeixen els prejudicis i marginació per la procedència, la cultura, la condició familiar, econòmica… Sabem que aquestes diferències perjudiquen, desequilibren les relacions humanes i fan viure moments desesperats.
Penso que hi ha certs valors dins la nostra societat que poden generar un caldo de cultiu per a l’emergència de prejudicis i, en canvi, altres valors que generen l’efecte contrari: si contínuament ens van generant por des de la mentida i des de la deshumanització de l’altra persona que no coneixem, amb una probabilitat alta acabarem generant prejudicis i discriminant. En canvi, si som conscients que totes les persones passem per moments de fragilitat, i que totes tenim el mateix dret a viure en dignitat, i quan participem en espais on fem comunitat i ens coneixem, és molt més difícil que es generin situacions de discriminació. Per això és important combatre de manera activa els discursos d’odi de soca-rel, no podem quedar-nos tancades a casa mirant les xarxes socials, sinó que hem de sortir i participar de les comunitats més properes que tenim al nostre barri. I a això, evidentment cal afegir els recursos i les infraestructures necessàries des de les administracions públiques, amb una millor redistribució dels pressupostos públics.
Què s’ha de fer perquè les administracions, les entitats socials i la ciutadania en general col·laborin en aquest escenari de tantes situacions dramàtiques a causa de les desigualtats?
Cadascú té el seu paper, que és imprescindible i insubstituïble. Com hem anat veient, les administracions tenen un paper central, com a garants de drets i com a generadores de polítiques públiques que fomentin la integració i la cohesió social. Les entitats socials són agents clau no només en l’acció social immediata, sinó també com a agents de sensibilització i de denúncia i com a propulsores de valors en sintonia amb la justícia social. Finalment, la ciutadania en general té el paper de demanar a les administracions que actuïn d’acord amb els valors abans esmentats, així com de participar en associacions, plataformes, etc. i/o dedicar el seu temps com a voluntàries en les entitats, fer aportacions econòmiques… i sobre tot, fer de tallafocs davant els discursos d’odi i les situacions de discriminació.
Diàriament els mitjans de comunicació presenten la realitat de l’exclusió, marginació, desigualtat… il·lustrada amb imatges. Creu que ja no ens afecta?
Les imatges ens afecten, i molt. Per això s’ha de ser molt curós i no buscar el sensacionalisme. Crec que el problema no es troba tant en què ens afectin més o menys les imatges, sinó en allò que fem quan no les estem mirant. Som conscients de la realitat més propera del nostre entorn? Coneixem persones en situació d’exclusió social amb noms i cognoms? Ens han explicat alguna vegada la seva història de vida? Això és el que realment ens toca el cor i ens fa moure.
Com podem interpel·lar-nos per fer una mirada atenta davant la realitat i respondre èticament i amb justícia, ja que tots som iguals en dignitat?
Cadascú ha de trobar com. Ara que hem encetat un nou any, pot ser un bon moment per revisar quina és la nostra manera de contribuir a transformar la societat. I si tenim temps per llegir, recomanaria el IX Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya de la Fundació FOESSA.
Assumpta Sendra Mestre