Per Leticia Soberón Mainero
Doctora en Ciències Socials
Roma, abril 2010
Foto: E. Yourdon
A la plaça de trobada que són les xarxes socials a Internet, s’han anat configurant uns hàbits, unes maneres d’interacció i de comportament que reprodueixen, més o menys, els que es donen en les relacions presencials. Les normes d’etiqueta s’estableixen d’acord amb modes, franges d’edat i cultura; es comparteixen fotos, vídeos, records, esdeveniments, idees, reflexions. Es creen grups per afinitats i interessos comuns, es conviu i es dialoga, es compra i es ven, es lluita i es discuteix; també s’insulta. Tot i no haver-hi una interacció física, l’afecte i les emocions estan molt presents en aquestes xarxes, sobretot en la simbologia de les icones emotives, cada vegada més variades, i a través de la música, una gran protagonista de l’emoció. Es viuen formes de presència que poden arribar a ser més envoltants que la suscitada per les persones físicament presents al costat de l’internauta. Aquestes “amistats digitals” poden ser molt atractives i molt menys exigents que les presencials.
Les relacions a distància o virtuals podrien classificar-se en dos grans grups: les que es donen entre persones que ja es coneixen físicament però que es comuniquen o retroben a través de les xarxes socials, i les amistats noves, gent que no es coneix i que es posa en contacte a través d’aquestes xarxes. En aquest últim cas, després d’un període d’interacció virtual, sol ser forta la tendència a la trobada presencial; de fet, cada vegada més parelles s’han “conegut” per Internet. Per això la defensa dels menors ha de ser prioritària: hi ha persones malintencionades que els busquen i poden arribar a trobar-los.
Aquest “coneixement” virtual està subjecte, òbviament, a tots els límits d’una relació amb la intervenció de la tecnologia. Per això no es pot pecar d’ingenuïtat. I per a molts, els riscos formen part de l’atractiu d’aquesta mena d’amistat. Pot ser molt interessant endinsar-se en els móns personals d’uns altres, tot i saber que poden tenir una part o molta part de fantasia. L’anonimat d’Internet dóna un ampli camp a expressions que no es donen tan fàcilment en la interacció presencial. No cal sinó llegir alguns dels comentaris que les persones fan a les notícies dels periòdics o blogs, de vegades descarnadament sincers, i fins i tot amb agressivitat o desdeny, sota la protecció de nicknames o sobrenoms.
Tot això, tanmateix, no ha pas de portar al temor o al rebuig d’aquestes noves àgores. És possible participar en les xarxes socials i establir o reforçar autèntiques relacions humanes, només que amb unes certes condicions. Són bastant properes a les que regeixen qualsevol autèntica amistat presencial, però en el món digital adquireixen més rellevància. S’escriuen en negatiu perquè s’expressa millor el que volen dir, però certament tenen una contrapart positiva de gran abast.
1. No forçar. No podem inundar els altres amb sol·licituds d’amistat, missatges o cadenes si no desitgen contactar-hi. Una sol·licitud basta, i si l’altre no ho desitja, deixem-lo tranquil. L’amistat veritable, o és lliure, o no és amistat.
2. No enganyar. La simulació d’un perfil o personalitat pot viure’s com un joc divertit, però no conduirà mai a una autèntica relació, ni tan sols en el món virtual. En el fons de tot cor humà hi ha el desig de ser acceptat realment com és, per la qual cosa enganyar conduirà tard o d’hora a un carreró sense sortida.
3. No comprometre. Exposar en públic fotos, missatges o continguts que pertanyen a la intimitat d’un amic o amiga és una de les formes més doloroses d’agressió envers algú amb qui es tenien llaços de confiança. Posar en evidència les confidències d’un altre, degrada més el qui les publica que el qui les sofreix. I tots dos hi perden.
4. No ser egoistes. Estar en contacte amb uns altres únicament per veure’s gratificats, és una forma d’egoisme. En l’amistat, també en la digital, compartir és millor que només prendre: dóna més alegria i crea vincles estables.
5. No instrumentalitzar. Les persones que estableixen relacions amb els altres com graons per a aconseguir les seves pròpies metes, fan que els seus coneguts se sentin utilitzats, instrumentalitzats, encara que intentin fer-ho dissimuladament. Se’ls nota, i al final es queden sols.
6. No caçar ni deixar-se caçar. En les xarxes socials i a Internet, també existeixen els dinamismes humans de la possessió de l’altre. I, correlativament, hi ha persones que tendeixen a deixar-se tancar en relacions de domini, denigrants i que no condueixen a la felicitat. També en les xarxes socials, conservem sempre la pròpia dignitat i llibertat, i respectem les dels altres.
7. Donar i rebre companyia i afecte. Les xarxes socials poden ser realment, i ho són per a molta gent, espais per al creixement personal, la companyia i el diàleg, la informació compartida, la trobada, la solidaritat. Si es dóna i es rep temps, companyia i afecte, segur que això és factor de creixement i més plenitud.
Per a milions d’individus la vida transcorre entre el que és presencial i el que és virtual (ambdós espais són reals!). El respecte de si mateixos i dels altres ha de travessar tots dos móns, per a unificar-los i fer-los veritablement humanitzadors.