Tenim la certesa que gairebé tot, qualsevol fet o realitat genera incertesa. Sembla un joc de paraules, però el monogràfic que estrena aquest nou any tracta sobre viure la certesa en la incertesa. Una proposta que convida a la reflexió perquè tot ésser humà té la certesa i la seguretat, per exemple, que és viu. És humà i real que la persona tingui la incertesa de quan acabarà la seva vida, malgrat la certesa que la vida és finita. Tant la certesa com la incertesa són inherents a la condició humana.
Som conscients que en l’actualitat es viuen molts moments i situacions que generen un alt nivell d’incertesa: la pobresa, les desigualtats, les injustícies, la indigència provocada per diferents causes, des de no disposar d’una llar per a viure, no tenir uns mínims per a alimentar-se o vestir-se, o perquè un se sent desvalgut per manca de reconeixement, les dificultats de trobar un lloc de treball, el fet d’estar a l’atur, la poca seguretat econòmica, malalties, accidents, fets inesperats… Coneixem prou bé aquestes realitats perquè hi ha persones que les pateixen i les viuen en la pròpia pell.
Aquests malestars poden frustrar el sentit de l’existència i fan viure d’una manera desorientada que no permet trobar la pau i es viu amb neguit i incomoditat per la realitat que toca viure. La persona és fràgil i vulnerable, i cerca un mínim de seguretat per tenir la certesa de sobreviure enmig de tantes inseguretats.
No disposem de cap vareta màgica per a donar respostes definitives davant les incerteses, però sí que es pot contribuir a resoldre algunes dimensions de les incerteses perquè la persona que se sent vulnerable pugui recuperar la pròpia confiança. Aquesta és una de les moltes propostes que ofereixen els articulistes en aquestes pàgines perquè l’ésser humà, sigui qui sigui i com sigui, malgrat la seva situació singular, pugui avançar, sentir la maduresa humana i valorar a fons la pròpia existència. D’aquesta manera pugui anar assolint un equilibri interior que li permeti sentir una mica de benestar per gaudir de la pròpia i real existència. Aquest és el punt de partença que ajudaria a assumir moltes incerteses davant la certesa de l’existir i del morir.
La incertesa genera inseguretat i provoca el dubte. Sovint volem analitzar per què succeeixen diferents esdeveniments que, sense esperar-ho, fan desviar del camí i, fins i tot, fan qüestionar les certeses. Prendre qualsevol tipus de decisió, tant personal com social, implica un risc. Partim de la certesa en la qual es confia en la persona, partim d’allò que considerem evident i que, sovint, estem segurs que és veritat. Per aquest motiu cal estar preparat, amb la sensació d’estar a la intempèrie de la fragilitat, per a poder superar qualsevol ensurt que trenqui allò que semblava cert.
Esperança, entusiasme, fortalesa, solidaritat, generositat, esforç, paciència, maduresa, empatia, humilitat, coratge, responsabilitat i coresponsabilitat –com proposa sor Lucía Caram en l’entrevista– poden ser algunes de les actituds humanes que contribueixen a superar qualsevol mena d’incertesa.
Començem el número amb una àmplia ressenya de la celebració dels vint anys de la revista RE. Des de l’equip de la revista agraïm a tots els que heu fet possibles aquests vint anys!