El prefix hiper- davant de ‘connectats’ expressa l’exageració d’allò que considerem normal o el grau superlatiu de l’acció d’estar connectats. La societat a través de diferents vies ha estat sempre connectada. Al llarg de la història, la humanitat ha establert, de moltes maneres, lligams de comunicació que han permès crear vincles. Els articulistes descriuen els canvis tecnològics de la comunicació que han transformat la societat, avui anomenada digital, de la informació… Fins i tot, per a alguns és la «tercera revolució industrial». Aquestes constatacions mostren canvis accelerats a partir de noves formes de comunicació, impensables fa uns quants anys, però ben reals en l’actualitat. Les noves generacions nascudes en l’era digital es comuniquen per mitjà de moltes plataformes que requereixen un llenguatge diferent i noves pedagogies.
Això es percep en el nostre entorn: carrers, transports públics, botigues… Si fem una fotografia, la imatge obtinguda és que la majoria de persones estan connectades a través dels seus dispositius mòbils. Per tant, en qualsevol racó de món es mantenen moltes converses alhora. Aquesta imatge que sorprèn és admirable, perquè tothom pot estar connectat. Per contra, també en veiem una altra: per exemple, en un restaurant, famílies o amics compartint només la taula, perquè cadascú, absort en la seva connexió particular, és com una illa. Aquest fet tan freqüent ens qüestiona si aquestes connexions no fan minvar les relacions personals, perquè sovint s’ha de cridar l’atenció per preguntar què és el més important: la presència de l’altre o el mòbil.
Una altra realitat constatable gràcies als avenços de les noves tecnologies és que qualsevol informació està a l’abast, penjada a la xarxa. A més, hi ha resposta per a tota mena de preguntes. És sorprenent comprovar que tot està accessible on line i que ja forma part de la comunicació habitual: qualsevol consulta, la compra de bitllets de viatge, d’entrades per al cine o el teatre, llibres, roba, la comanda al supermercat, triar una lectura, visionar una pel·lícula, escoltar música… Això ens fa adonar que les xarxes socials són immesurables i que no sabem on tenen els límits. És cert que l’allau d’informació rebuda requereix una sel·lecció, perquè no tot és vàlid ni veraç. Per exemple, les xarxes socials han permès oferir les campanyes dels partits polítics per a les eleccions. A través de les xarxes socials els seguidors poden interactuar d’una manera directa i instantània fent preguntes i rebent respostes. Aquest canvi tecnològic en el món de les xarxes és determinant per a qualsevol acció. Precisament, el professor Josep M. Carbonell en l’entrevista remarca l’aplicació del codi deontològic davant la informació que ens facilita la xarxa, ja que «la degradació de la informació no ve només de la multiplicació de finestres d’informació com a conseqü.ncia d’Internet. Ve també de la confusió entre opinió i informació». Això ens demana ser usuaris amb criteri i coneixement per a saber com ens informen i com ho llegim.
En una entrevista a l’AVUI, del 22 de juny del 2016, a Vinton Cerf, inventor dels protocols de la informàtica en xarxa i vicepresident de Google, considerat el «pare» d’Internet, subratlla que «a Internet hi ha de tot, certeses i grans errades». Per tant, adverteix que «la credibilitat és un dels problemes», perquè, com diu, la xarxa és un mitjà que «no distingeix entre veritats i mentides». Per tant, davant d’aquest fet considera que és responsabilitat de tots l’ús que fem dels serveis per a navegar i precisa que «als nens, els ensenyem a comportar-se correctament i els ensenyem allò que està bé o allò que no, i a destriar la informació i el perill». Aquesta prevenció va dirigida a qualsevol usuari, ja que allò prioritari és ser ciutadà responsable i coherent tant en la vida real com en la digital.