Ser feliços és la proposta del monogràfic que enceta un nou any. Per alguns, pot semblar utòpic i ingenu tractar aquest tema davant de les problemàtiques greus que vivim: des de la preocupació pels refugiats, conflictes violents, guerres, atacs terroristes, situacions complicades fins als problemes de cada dia. Però, enmig d’aquest escenari real i de tantes adversitats hi ha la certesa que la felicitat és una cerca constant de la persona.
Just fa nou anys vam dedicar un monogràfic de la revista RE (gener del 2008, número 53) a aquest tema, La paradoxa de la felicitat, perquè encara que hi hagi contrarietats, alts i baixos, realitats difícils… dèiem i seguim dient que és un dels temes que no s’esgota mai i del qual tothom pot parlar. Disposem de moltes referències bibliogràfiques i autors que han tractat sobre la felicitat. Som conscients que augmenta el nombre de publicacions, llibres, revistes o les xarxes que ofereixen molta informació per aconseguir la felicitat anhelada. Ja en el segle IV aC, Aristòtil deia que l’ésser humà cercava la felicitat. Etimològicament prové del grec eudaimonia amb el significat el més gran bé. Per tant, la persona vol viure i sentir aquest bé perquè proporciona un benestar personal. Tothom té el dret i el deure de ser feliç.
A vegades creiem que la felicitat arribarà quan no hi hagi cap mal de cap. És un error perquè encara que hi hagi dificultats, és necessària la fortalesa personal i col·lectiva per crear un ambient feliç davant la infelicitat provocada per tants ensurts. Alguns d’aquests ensurts són produïts per persones que desitgen crear mala maror i enverinar l’entorn perquè la seva satisfacció és que ningú estigui content ni alegre, per tant, generen infelicitat. Cal fugir d’aquests entorns per cercar-ne de millors que possibilitin un benestar humà. Sabem que hi ha fets de la naturalesa, de la política, de l’economia, etc. que causen una gran inestabilitat en la felicitat humana.
Sovint preguntem als experts: què és la felicitat? Sorprenentment cadascú la defineix a la seva manera perquè és una emoció que experimentem i es fa difícil trobar les paraules adequades per explicitar com es viu i sent. Els articulistes descriuen la felicitat com a subjectiva, inherent a la persona, una manera de ser, una actitud, un valor, un camí… La psicòloga Mireia Cabero, en l’entrevista, defineix una persona feliç: «com quan es desperta cada dia amb un estat emocional de fons (com qui es lleva amb un fil musical) relacionat amb el sentit, l’acceptació real, la pau interior i l’agraïment envers la persona que és i envers la vida que viu». El terapeuta Alejandro Jodorowsky diu que «la felicitat està en els teus ossos. Quan et fiques al teu esquelet i comences a sentir la medul·la dels teus ossos, la teva medul·la és completament feliç. Som feliços, completament feliços. El que passa és que no ens n’adonem».
«Què cal, doncs, per ser feliços?», aquesta és la pregunta plantejada per l’Organització Mundial de la Salut en una enquesta d’àmbit mundial. Els resultats recollits identificaven sis categories necessàries per ser feliç: «no estar sols, estar bé psicològicament, gaudir d’una bona salut, tenir autonomia personal, viure en un ambient agradable i tenir una vida espiritual».
En definitiva, depèn de cadascú ser feliç, i també de l’aprenentatge. A vegades, volem tocar la felicitat com si fos accessible o volem adquirir-la com si estigués a la venda i, sorprenentment, la felicitat està dins nostre. A més, es fa visible des del nostre ser i amb el nostre fer quotidià.