«Els alumnes i les alumnes no són només ciutadans i ciutadanes del demà. Són també ciutadans i ciutadanes d’avui que han de poder reclamar els seus drets i comprometre’s amb els seus deures. I això requereix un aprenentatge. Una de les claus per aconseguir aquest aprenentatge és treballar des dels centres educatius perquè els infants i joves creixin en un entorn que els escolti i els apoderi per així esdevenir adults amb sentit de pertinença i de responsabilitat en els afers públics i col·lectius. La participació és alguna cosa més que un dret, és un principi educatiu.»
Els drets de l’infant a l’escola, Jean Le Gal
Estem en una societat creixentment plural i això ens obliga a entendre que si volem una democràcia de qualitat, hem d’ensenyar els nens i joves a participar. No n’hi ha prou que el govern doni informació, obri els canals perquè la gent participi, també cal que els ciutadans tinguin les eines, els coneixements i les ganes de participar.
L’escola ha d’ajudar a formar ciutadans i ciutadanes competents per participar en la societat en què vivim. Això és un repte per a l’escola tant des de la concreció i desenvolupament dels continguts curriculars com des de la metodologia educativa. Educar per a la ciutadania és una de les grans finalitats de l’educació, ha d’estar present en el currículum de l’alumnat i també ha de formar part de la cultura dels centres en una societat democràtica. Necessitem repensar l’escola com un lloc per desenvolupar la ciutadania i com a centre de pràctica activa d’aquesta.
Un dels grans reptes del segle XXI és precisament, la convivència en democràcia, en un món en canvi constant, presidit per la diversitat i multiculturalitat. Per tant, és imprescindible que les escoles es transformin en «esferes públiques democràtiques» on les persones puguin dialogar obertament, compartir experiències i exercir la seva ciutadania activament.
Molts experts estan d’acord en el fet que no és possible ni seria bo confondre la realitat d’una «societat democràtica» amb la d’una «escola democràtica». Els criteris i les normes que regulen l’organització d’una societat democràtica no poden imitar-se mimèticament en una escola. Les institucions escolars han de trobar fórmules originals que, respectant les seves singularitats, implantin el mateix esperit d’igualtat, de llibertat, de participació i de justícia.
De la mateixa manera ho recalca el professor de pedagogia i expert en educació per a la ciutadania, Josep M. Puig, quan afirma que una societat democràtica ha de procurar que totes les institucions que la configuren es regeixen per criteris d’igualtat, de llibertat, de participació i de justícia. L’escola s’ha de regir pels mateixos criteris, ja que és la institució encarregada d’ensenyar els infants què significa viure democràticament, i això només s’assoleix vivint democràticament.
El filòsof i pedagog John Dewey1 ha contribuït magistralment a la reflexió sobre la democratització de la vida social. Per aquest autor la comunitat i l’escola estan íntimament lligades. Dewey en la seva obra Democràcia i Educació va definir la democràcia com: «una forma de govern, es tracta d’una forma de vida associativa i d’experiència en comú compartida pel conjunt de les persones».
En paraules del Grup de Recerca Demoskole2: «La democràcia escolar es fonamenta en un procés participatiu de presa de decisions sobre aspectes que afecten el centre i la comunitat. Aquest procés participatiu és protagonitzat per diversos agents (alumnes, mestres i professors, personal d’administració i serveis, pares i mares, representants municipals, membres de la comunitat…) interessats pel bé comú i pel que és col·lectiu».
Hi ha moltes maneres d’entendre i practicar la participació democràtica. Creiem indispensable que es promogui la implicació de l’alumnat en la vida escolar, ja que fa que els nens i les nenes se sentin més vinculats a la institució, fa que la considerin com una cosa seva, propera a ells. Si se senten involucrats en el dia a dia escolar els serà més fàcil renunciar al seu individualisme i pensar més amb la col·lectivitat, veure que l’escola la fem entre tots.
En aquest sentit, si es comprèn la importància de la democratització s’han de replantejar els temps i els espais perquè els diferents actors puguin deliberar i construir junts l’escola que desitgen. És per això que cal una participació autèntica. L’aposta metodològica d’una escola democràtica la porta a triar de manera conscient uns mètodes d’ensenyament–aprenentatge actius i suposa engegar un conjunt de pràctiques que impulsen la participació. Aquestes pràctiques tenen a veure amb els òrgans de gestió del centre.
Per aconseguir una educació democràtica la primera mesura rau a establir pràctiques reals de participació, que s’instaurin amb voluntat de permanència, que es puguin sistematitzar i que passin a formar part del tarannà de la institució. És obvi que no totes les escoles han de tenir les mateixes. L’edat dels alumnes, les possibilitats dels centres, les inquietuds pedagògiques de cada claustre o els interessos de les famílies propiciaran unes pràctiques en lloc d’unes altres. És important que siguin les que siguin, estiguin consensuades i quedin ben definides.
L’escola hauria d’establir pràctiques participatives amb l’objectiu principal d’assolir la competència social i ciutadana, ja que aquesta implica comprendre la realitat social en què es viu. Implica aprendre a cooperar, a conviure i a exercir la ciutadania democràtica en una societat plural. També implica mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local i l’exercici de la ciutadania activa i integradora; disposar d’habilitats per participar activament, construir, acceptar, practicar normes de convivència, exercir drets, llibertats, responsabilitats i deures cívics. Per tant, la competència social i ciutadana ha de suposar adquirir les habilitats per participar activament en la vida cívica, tot exercint els drets, les llibertats, les responsabilitats i els deures cívics.
A més, cal constatar la importància d’establir pràctiques participatives en el dia a dia de la vida escolar i que s’instaurin amb voluntat de permanència. Per poder introduir la participació democràtica en una escola cal replantejar els horaris i plantejar espais on tota la comunitat educativa s’assegui i pugui discutir, parlar, dialogar, etc. Com diuen molts autors: a participar se n’aprèn participant. Els infants no han d’aprendre a participar com a finalitat, sinó com una part del procés educatiu.
L’escola té encara molt camí a fer per visibilitzar la infància i concretar canvis en la manera com situa, cuida i escolta els infants i se’ls pren seriosament com a actors imprescindibles en la transformació i millora de la societat.
Per això, aquest article deixa sobre la taula dues accions com a possibles futurs passos: analitzar amb més profunditat aquelles escoles que duen a terme pràctiques participatives rellevants i compartir aquestes pràctiques en espais d’educació per tal de seguir contribuint al disseny i implementació de metodologies participatives i democràtiques.
Per concloure, ressalto la frase del professor Jordi Feu:
«Establir pràctiques de participació és fonamental per tenir avui i el dia de demà ciutadans autèntics i no pas súbdits».
Berta De Montesys i Cabré
Graduada en Educación Primària, Blanquerna – URL
bertadc1@blanquerna.url.edu
- Vegeu http://oaji.net/articles/2015/2496-1445868739.pdf
- Vegeu https://demoskole.org/