Joan Buscà Ambrós
Economista
Data: 10 d’octubre de 2022
Foto: Pixabay
Vam acabar el mes d’agost amb un índex d’inflació del 10,4%, quatre dècimes per sota de l’anterior mes de juliol. Aquestes dades no es donaven des del 1984. Des del passat mes d’abril, els preus no han parat d’augmentar. Els efectes de la Covid-19 des de febrer del 2021 i l’inici de la guerra Rússia-Ucraïna el febrer del 2022 són els principals culpables d’aquest desenfrenat increment de preus. Lideren l’encariment, els productes energètics, electricitat, gas, carburants, i segueixen els productes alimentaris, restauració i, en aquests últims mesos, el turisme. Tots són productes i serveis de primera necessitat.
Aquest alt nivell d’inflació té una relació i repercussió directa amb els salaris i les pensions. Comportarà i caldrà actualitzar els convenis salarials i les pensions amb un increment que pot ser important. Quan acabarà aquesta escalada de la inflació? Difícil de respondre i de fer un previsió. Sí que podem dir que la incidència dels confinaments per la pandèmia de la Covid-19 en l’índex de la inflació de preus és quasi i pràcticament nul·la. La forta incidència en l’encariment actual dels preus i en general en el comportament de l’economia és per la guerra Ucraïna-Rússia. Portem més de set mesos de conflicte i no se’n veu la fi. Politòlegs-experts no s’atreveixen a pronosticar una data final del conflicte. Pensem que Rússia és el primer productor de gas natural del món i que el 78% es ven a Europa. Que és el tercer productor mundial de petroli. Que té les principals mines de níquel, or i plom, que és líder en el cultiu de blat, civada i sègol. Té els boscos més grans del món (Sibèria) i per tant és el principal productor de fusta. Ucraïna és el graner d’Europa, amb una producció de blat i oli de gira-sol del 70% de la producció mundial. Abasteix i alimenta bona part dels països de l’Àfrica. Una inflació desbocada –en els últims tres mesos superior al 10%– és el pitjor enemic de l’economia. No hi ha solucions fàcils i indolores. Redueix el poder adquisitiu i afecta especialment les classes més baixes. També afecta la política. Tomba governs i alimenta populismes.
Tant la Reserva Federal dels EUA con el Banc Central Europeu (BCE) han pres mesures per frenar la inflació pujant els tipus d’interès. El BCE, fins 1,25%. El preu del diner del BCE mai havia sigut tan alt. Davant d’aquesta situació econòmica mundial, tots els líders polítics es mostren prudents i a la vegada molt preocupats per intentar i buscar solucions alternatives per reduir la desbocada inflació. Acabo aquest article, amb una declaració que va fer el President de França, Emmanuel Macron, el passat 24 d’agost i que es podria fer extensiva per tot el món: «Adverteixo que venen mesos difícils i per això demano a la població fer ‘sacrificis’. Ens trobem en un punt d’inflexió de cara un hivern difícil com a conseqüència de la guerra Rússia-Ucraïna i els efectes del canvi climàtic, pel que preveig escassetat de recursos i augment dels costos de l’energia elèctrica.»