Àmbit Maria Corral
Foto: Margarita Amigó
Data de publicació: 8 de juny de 2023
El dijous 18 de maig de 2023 es va celebrar el 245 Sopar Hora Europea, per tractar el tema: El perquè de les emocions i dels sentiments. Va donar la benvinguda la directora de l’Àmbit Maria Corral, Assumpta Sendra, que destacà la necessitat de reflexionar sobre els sentiments i les emocions que acompanyen la raó i la importància de gestionar-les en els diferents cicles vitals.
La primera intervenció fou a càrrec de Josep M. Forcada Casanovas, president de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral, que començà dient que s’ha parlat i escrit molt dels sentiments. Per a què serveixen?, es preguntaven alguns articulistes. Nosaltres els tractarem des de la perspectiva humanista de la vida, que està molt eclipsada per la tecnologia i que sembla una mena d’amenaça. No ens fa por que es facin descobriments científics, al contrari. «Les emocions estan passant una crisi d’identitat, perquè les emocions s’havien pensat des de la filosofia, des de la religió, des d’unes actituds humanes amb un sentit ètic de la vida, amb un sentit social-emotiu». Es creia que les emocions eren quelcom eteri però les emocions són inherents a l’ésser humà.
A les Jornades sobre La Pedagogia dels Sentiments organitzades per l’Àmbit, en una de les aportacions es va dir que els sentiments són racionals i educables. El concepte de persona animal racional ve del temps de la Revolució Francesa. Es tendia a creure que l’amor era gairebé divinitzat. Això es va qüestionar, i va començar un nou estil d’entendre la societat, de l’evolució del coneixement, de la interioritat. El plantejament que es va fer de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat ha esdevingut puntal en la nostra capacitat anímica. Qui nega la fraternitat, la llibertat i la igualtat? Des d’un sentit humanista són fonamentals els sentiments.
Filòsofs grecs, com Sòcrates i Plató, ja parlaven de la felicitat. Les emocions i els sentiments són claus en la felicitat, que tots necessitem. Aquests filòsofs sabien que era un deure moral en el qual ens hi juguem la pau.
A partir de la Revolució Francesa va entrar un corrent materialista que es recolza en la raó exalçada per fer-nos esdevenir déus o semidéus. Aquest és l’entrebanc que tenim quan pensem en l’emotivitat. L’emoció és tan fràgil que a vegades ens ensorrem. Els sentiments potser no són tan fràgils, són més reposats. Hi ha emocions negatives que ens destrueixen. És important per a la convivència la intel·ligència emocional encaminada al ben ser, al bé social, al ben viure. Hem d’estar atents a què no emmalalteixin les emocions, perquè quan ho fan se’ns emporten i perdem el nord.
A continuació Narcís Cardoner Álvarez, psiquiatre, director del servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va explicar que «des de la neurociència l’emoció es defineix com un programa complex d’accions que es desencadenen per un estímul intern o extern però prou rellevant i significatiu com per provocar una activació de diferents regions del sistema nerviós. Això s’expressa amb una resposta fisiològica, amb un patró de tipus conductual». Una expressió molt específica de les emocions és l’expressió facial, que forma part d’aquest patró complex d’emocions i que a més ens permet discernir el que anomenem emocions bàsiques, que són: la por, el fàstic, la ira, la felicitat, la sorpresa, la tristor.
Per tal d’analitzar les emocions, ens va proposar un viatge imaginari d’un Homo Sapiens. Una parella fa un viatge exploratori per trobar nous entorns. Deixen el seu fill amb una dona gran, la Nona. Enmig d’aquest viatge un grup rival els ataca i malauradament un d’ells mor. La seva parella decideix que ha de tornar de nou al seu poblat i retrobar-se amb el seu fill. Així inicia el camí de tornada, comença a sentir cansament, gana, els queviures van minvant, té set. De sobte sent un soroll, el seu cor comença a bategar molt ràpid, s’accelera la seva respiració, els seus músculs es posen en tensió, les seves pupil·les es dilaten i davant d’ell apareix un llop amenaçant, depredador. Aquí experimenta una primera emoció, que és la més estudiada, és l’emoció de la por. Què passa en el cervell? Hi ha una regió del cervell anomenada amígdala que rep els estímuls tant de soroll com visuals, els integra i genera una resposta que actua sobre l’hipotàlem, que allibera una cascada enorme d’hormones com el cortisol i l’adrenalina.
De forma simultània hi ha una altra regió que està perfectament associada a l’amígdala, que és l’hipocamp, que té la funció d’enregistrar records, memòries, d’allò que és amenaçant per a nosaltres. Hi ha molts científics que comparen la regió del còrtex o escorça prefrontal amb un director d’orquestra, i que permet anar analitzant tots els estímuls fent-se una idea del seu significat i decidir què hem de fer, permet regular i mitigar la resposta emocional com la por.
Aquest Homo Sapiens continua el seu camí, té gana i veu de lluny les despulles d’un animal, s’apropa però la fortor que desprèn aquest animal el fa tirar enrere. Apareix l’emoció bàsica negativa del fàstic, que es produeix a l’ínsula, és com el cinquè lòbul ocult del cervell. Rep molta informació de tipus gustatiu, olfactori, també rep totes les respostes del nostre propi organisme, les integra i identifica. Una altra regió involucrada és l’amígdala, el còrtex prefrontal. El cervell es regeix per l’economia, totes les regions participen de forma múltiple, polièdrica.
De sobte el cor de l’Homo Sapiens comença a bategar molt ràpid i té la sensació que hi ha alguna cosa positiva en l’ambient, comença a identificar senyals que l’indiquen que és a prop de casa seva. En aquest moment hi ha una altra regió que es troba en la part més basal del cervell, que són els ganglis basals que regulen les respostes de recompenses, de plaer, que responen als premis, que fomenten una actitud oberta, de recerca, exploratòria, que va connectada a la propera emoció bàsica que és la felicitat.
En arribar al seu poblat s’adona que ha passat alguna cosa. La seva casa s’ha cremat i el seu fill és mort. L’emoció que emergeix és la de la ira. Es torna a activar l’amígdala, l’ínsula i el còrtex prefrontal intenta evitar, inhibir una resposta impulsiva. L’Homo Sapiens quan troba la Nona identifica la seva cara de tristor, que reflecteix la culpa, el malestar. En aquest moment l’Homo Sapiens s’apropa a la Nona, s’abracen i comparteixen la pèrdua, la tristor.
Descartes deia que l’home era un ésser racional, parlava de la raó pura. Però s’equivocava. Les decisions més complexes a les que s’ha d’enfrontar l’home no es poden realitzar sense que les emocions hi siguin presents. L’ésser humà sense l’emoció deixa de ser humà.
A continuació prengué la paraula Elisabet Casellas, psicòloga clínica, que començà dient que «la ciència apunta al que els humans ja intuíem: que viure sense emocionar-se és gairebé una sentència de mort. Les emocions existeixen perquè ens han resultat útils per a la supervivència. El cos es prepara de manera inconscient per respondre a les emocions de la millor manera possible». Afegí que «al nostre cervell no li agrada gaire la incertesa» i en aquest sentit les emocions actuen com a missatgeres i ens permeten fer-nos predictibles.
Sabem que quan intentem reprimir l’emoció, aquesta busca una altra via d’escapament i que sovint acaba tenint una durada superior a la que tindria si l’haguéssim deixat sortir d’una forma natural, i que no podem desvincular el sentit de la supervivència de la necessitat de vincular-nos. Com a fruit d’aquesta socialització sembla que el ventall emocional s’ha anat ampliant i sofisticant. La comunicació s’ha fet més rica i més complexa.
A banda de les emocions primàries, a partir dels dos a o tres anys hem desenvolupat les emocions secundàries o socials o autoconscients: vergonya, enveja, culpa, orgull i han anat creixent de forma paral·lela al nostre desenvolupant cognitiu. I tenen ressò ètic perquè ajuden a regular la interacció social, ja que fan de filtre entre el que es pot fer i el que serà castigat socialment.
Llenguatge i pensament esdevenen requisits sine qua non per desenvolupar, experimentar i expressar aquestes emocions secundàries. Afegí que «les neurones mirall ens permeten aprendre per imitació, ens permeten fer una simulació. El nostre cervell replica privadament les accions, emocions, sentiments que observem en els altres i això ens permet, per exemple, empatitzar amb el patiment de l’altre». Sembla, doncs, que estem biològicament, psicològicament i socialment preparats per experimentar, per expressar i per llegir estats emocionals propis i dels altres.
«Sabem també que podem influir en la nostra experiència emocional i que aquesta habilitat sortosament es pot entrenar: és la regulació emocional». Aquesta regulació emocional, especialment en la infància i l’adolescència, requereixen un tercer. Les dades mostren que quan aquests infants i joves han tingut relacions socials en les que el cuidador ha respost de forma sensible i ha pogut contribuir a regular els seus sentiments en situacions d’estrès i malestar, aprenen millor, més ràpidament i amb més facilitat per compartir com se senten i experimentar els altres com a font de consol. I és important confiar per relacionar-se. Tenen relacions socials més satisfactòries i menys problemes de salut mental.
El col·loqui posterior entre els assistents, va ser molt participatiu i fecund per les aportacions i respostes dels ponents. Realment va permetre ‘sentir’ les pròpies emocions.