Pere Reixach
Especialitzat en Estudis del Pensament i Estudis Socials i Culturals
Foto: Alexanddra_Koch (Pixabay)
Data de publicació: 15 de setembre de 2025
Els marcs mentals són pensaments i creences arrelats que constitueixen les estructures cognitives que utilitzem per interpretar, organitzar i donar sentit a la informació que rebem del nostre entorn, sigui observant, escoltant, llegint, xerrant o interactuant digitalment.
Els marcs mentals esdevenen veritables ulleres personals a través de les quals observem la realitat que ens envolta i ensems formaten el cervell a l’hora de decidir i actuar. Els marcs mentals estan validats científicament amb diferents noms per la psiquiatria, la psicologia («esquemes i patrons inconscients»; «guions de vida»; «creences centrals», etc.).
Ara bé, qui ha popularitzat el concepte ha estat George Lakoff, professor de Lingüística cognitiva a la Universitat de Califòrnia, amb extensa publicació sobre el valor de les paraules. La seva extensa obra i especialment el seu llibre més popular No pensis en un elefant esdevé, en paraules de la traductora Helena Lamuela, un llibre rigorós i necessari sobre com el llenguatge perverteix el debat polític i com és de fàcil manipular el vot, la decisió de compra o qualsevol altra elecció en què un individu està sol davant unes promeses que no sempre volen dir el que diuen.
La perversió i multiplicitat de marcs mentals en el debat polític i en la competència comercial converteixen els mercats i la necessària convivència en un veritable guirigall. Com el ‘mercat de Calaf’ que segons la tradició, l’intens fred de la població glaçava les paraules i quan aquestes amb el sol es descongelaven, tothom volia parlar alhora i formaven tal xivarri que ningú podia entendre l’altre. Semblantment passa en les trifulgues públiques.
Tanmateix, no és només del debat públic i comercial que vull parlar, sinó dels ‘marcs mentals’ de moltes persones que, afectades pel «xim-xim» constant i permanent de pensaments i creences, deshumanitzats i maldestres, les converteix en gent tòxica, la convivència de les quals ens porta un ‘malviure’. No són extraterrestres, sinó que poden ser veïns, companys de feina, amics, fins i tot familiars.
Aparentment, són difícils d’identificar al principi de la relació perquè saben guanyar-se la nostra confiança amb argúcia, però quan es van coneixent comencen a lliurar gradualment els continguts dels seus marcs mentals prenyats d’odi, gelosies, enveges, arrogància, xantatges emocionals, etc.
La psicòloga Lillian Glass (Miami 21/6/52), que ha publicat una extensa obra sobre la toxicitat, ha classificat la ‘gent tòxica’ en deu categories per ajudar-nos a identificar-les i combatre-les: el psicòpata, el mediocre, l’arrogant presumptuós, el victimista, l’humiliador, l’envejós, el cap autoritari, el tafaner i el neuròtic.
Ara bé, aquestes són les tipologies generalitzades de gent altament tòxica, però en l’àmbit directiu existeixen tics de marcs mentals tòxics que ha evidenciat Carlos Royo, professor d’ESADE Business School, en l’article Siete trampas mentales que limitan el desarrollo directivo (Harvard Deusto): 1. Perfeccionista (quan l’esforç mai és suficient); 2. Relació de lluita (guanyar o perdre); 3. Cerca constant d’aprovació (presoner del reconeixement); 4. Pèrdua de control (por a la incertesa); 5. Por d’exposar-se (el judici que l’impedeix brillar); 6. Desconnexió (les emocions es deixen a l’entrada); 7. Abnegació (quan el directiu s’oblida de si mateix).
Una persona tòxica o amb trets tòxics, pot canviar? És vital entendre que, encara que el canvi és possible, no està garantit. Moltes persones tòxiques o amb algun tret tòxic no tenen l’autoconsciència o la motivació per fer l’ardu treball que implica canviar.
El camí d’una persona tòxica cap a la no-toxicitat és un viatge personal i ardu que només ell pot iniciar i sostenir.
El que sí que podem fer, cadascun de nosaltres, amable lector, és identificar i comprendre la toxicitat, establint límits clars i ferms, gestionant les pròpies reaccions i emocions, reduint els contactes amb els tòxics, prioritzant la pròpia salut física i mental i, si s’escau, cercant suport professional. Sèneca, el filòsof cordovès, mort a Roma l’any 65 dC, ens va deixar una frase molt adient per combatre la toxicitat dels marcs mentals que ens subjuguen: «No és el que et passa, sinó com hi reacciones el que importa».
Article publicat al Diari de Girona, 2 d’agost de 2025