Les persones ens construïm en societat. Plegats, en el contacte, en el frec. Fa dècades que molts pensadors ho diuen; malgrat això, sembla que quan hi pensem només se’ns ve al cap la família nuclear i deixem de banda un munt «d’altres» (persones, grups i comunitats) que tenen tanta o més importància en la nostra configuració que els pares i germans. El sopar col·loqui número 205 –realitzat el 18 d’octubre passat– va tractar justament sobre aquells «altres»: les comunitats adultes.
La primera intervenció va estar a càrrec de l’economista i director de la Universitas Albertiana, Jordi Cussó, qui va dir que malgrat que vivim en una societat de benestar, sovint no estem bé. Davant d’això, va sostenir, hem d’anar avançant cap a una «societat gratificant» que sigui acollidora i respectuosa i on les relacions humanes estiguin basades en la gratuïtat. La construcció d’aquesta «societat gratificant» –va expressar el ponent– comporta molts canvis a nivell familiar, social, educatiu, polític i econòmic que permetin crear i potenciar comunitats adultes que funcionin amb aquests nous criteris.
Per la seva banda, la sociòloga i escriptora, Eulàlia Solé, va fer un breu repàs als diferents models de família que avui coexisteixen, els quals parlen d’una gran diversitat de criteris, valors, relacions, funcions, en definitiva, maneres de viure. Responent a una de les preguntes plantejades pel sopar-col·loqui, la ponent va sostenir que tenint en compte aquestes diferències, sempre és convenient que les famílies s’obrin i formin part d’altres grups socials, ja que això donarà als pares i mares una major «amplitud de mires»; i als fills i filles, la possibilitat de «conèixer i valorar el món que els envolta».
La tercera intervenció de la nit la va fer la psicòloga, Maria Martínez, qui va dir que en el procés evolutiu de les persones, quan entrem a l’escola comencem a aprendre a viure en societat. A partir d’aquell moment anem passant per diferents grups socials que ens deixen la seva empremta i ens ajuden a construir una xarxa emocional en la que ens sentim acollits i valorats i que dóna sentit a la nostra vida. Per aquest motiu, va dir Maria Martínez, és molt important donar espai i promoure aquest tipus de vinculacions socials.
Finalment, Ricard Vilaregut, Director del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) va fer una rotunda defensa dels vincles socials i els seus beneficis que –segons va indicar– es donen en quatre àmbits: institucional, mercantil, familiar i social. Concretament va afirmar que l’acció col·lectiva és un element clau de la democràcia i està íntimament lligada amb els canvis socials més importants de la història. Tanmateix, va dir que el vincle social enforteix les societats i els permet enfrontar de millor manera les situacions de crisi, tan a nivell macro com microsocial.
Després de les aportacions del ponents, es va obrir el torn de paraules, en el qual els assistents van posar sobre la taula qüestions com la importància d’exercitar el «múscul social» de les persones, la necessitat de promoure les comunitats adultes en l’àmbit empresarial i els beneficis de fomentar l’emprenedoria entre les comunitats adultes, entre altres qüestions.
Rodrigo Prieto Drouillas