Economista, conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya (1988–1999) i president del Centre d’Estudis Econòmics i Socials (CEES). Una entitat sense ànim de lucre, constituïda l’any 2005, sota la forma jurídica d’associació, que té per finalitat estudiar i investigar la realitat i la problemàtica econòmica i social catalana, espanyola i europea dins el marc de la globalització, i proposar-hi possibles solucions des d’una visió de la societat basada en la dignitat de la persona, el personalisme i el comunitarisme.
INVENTAR DE NOU
«Reinventant les nostres actituds farem front als problemes»
Sovint en qualsevol context sentim: «reinventar-se o morir». Què n’opina?
Literalment la paraula reinventar vol dir: inventar de nou alguna cosa. Quan es posa en forma reflexiva sembla que es personalitza, es refereix a un mateix. És un repte personal. En la frase «reinventar-se o morir» hi ha un supòsit implícit: les situacions socials, econòmiques o fins i tot personals amb el pas del temps entren en obsolescència, es degraden progressivament i, per tant, acabarien fonent-se, acabarien morint. Per a evitar-ho cal reinventar-se. Vol dir que cal fer nous plantejaments, noves aportacions, prendre noves actituds. Donar un nou dinamisme a allò que inercialment moriria.
Reinventar suposa capacitat d’innovar i renovar. Hi estem preparats?
Certes característiques biològiques poden influir (ajudant o frenant) en la capacitat d’innovar i renovar, però l’esperit, l’ànim per a fer-ho és un fenomen fonamentalment cultural. És a dir, s’aprèn, s’adquireix, sigui dels pares, dels nostres sistemes educatius, dels amics o de la societat en general. Quan una societat s’ha adormit sobre els llorers, quan ha gaudit d’èpoques de comoditats i benestar material, sense reptes o ensurts especials, és possible que no s’hagi sentit interpel·lada per a canviar, innovar i renovar, és possible que no estigui preparada per a reinventar-se. Caldrà que es desperti, que es tregui la rutina de sobre i passi a canviar d’actitud, si no, els canvis la superaran, li faran el sorpasso. Caldrà que reaccioni. Crec que, actualment, en el món occidental estem en aquesta fase. El creixement econòmic de dècades enrere, la seguretat que infon l’Estat del Benestar ens han malacostumat. No hem sabut reaccionar a la forta creativitat dels països emergents i ara contemplem com se’ns van acostant i fins i tot en determinades qüestions ja ens superen.
L’actitud més necessària per a reinventar és la motivació, però a la vegada hi ha un cert desencís per la situació que estem vivint. Com compaginar-ho?
No permetent que el desencís, que pot ser ben legítim, ens arrossegui a la no resposta, a no reaccionar, ja que seria caure en una trampa, en un pou sense fons. M’he d’autoconvèncer que he de reaccionar, per no caure en un nou i progressiu desencís, perquè això seria com un remolí que em xuclaria i no deixaria que me’n sortís.
L’aspecte més difícil i complicat en l’actualitat és la crisi econòmica. Vostè, com a economista, què suggereix reinventar davant d’aquesta situació? Per exemple, quines propostes faria a un aturat –sense recursos– desesperat de no trobar feina per a reinventar-se?
És bo si el sistema econòmic millora cap a un sistema més just, però no podem esperar només que els altres, la societat, ens resolguin els problemes. Som nosaltres, amb el canvi en les nostres actituds, reinventant les nostres actituds, que farem front als problemes.
Deixeu-me posar-hi uns exemples:
1) Si al meu poble, ciutat, regió o país no hi ha feina, he d’anar-la a buscar on n’hi hagi, encara que això em suposi sortir de casa, canviar d’entorn o emigrar.
2) Si per a trobar feina necessito saber un nou idioma, he de fer el que sigui necessari per a aprendre’l.
3) Si les meves capacitats actuals (el que sé fer), no responen a les demandes dels llocs de treball que hi ha, m’he de capacitar (reciclant, estudiant, etc.) per a adquirir els coneixements necessaris.
4) Si no trobo una feina de jornada completa o amb una retribució com la que tenia abans, abans d’estar aturat, he d’agafar una jornada a temps parcial o amb una retribució menor.
5) Si no trobo qui em contracti com a assalariat, potser m’he de plantejar de ser jo el meu propi empresari, convertint-me en un autònom.
6) Millor treballar en l’economia submergida que no estar aturat i amb els braços plegats. La situació d’aturat sense fer res és la pitjor de les situacions, ja que a la manca o reducció d’ingressos econòmics, cal afegir-hi la ràpida obsolescència tècnica i degradació anímica que comporta no fer res ni sentir-se útil.
«Literalment la paraula reinventar vol dir: inventar de nou alguna cosa. Quan es posa en forma reflexiva sembla que es personalitza, es refereix a un mateix. És un repte personal»
La societat és dinàmica i avança amb un ritme accelerat, sobretot amb les noves tecnologies, i sembla que tot estigui inventat. ¿Com assumir aquesta dicotomia: sembla que tot està fet, és a dir, inventat, i hi ha tant a fer, a inventar?
Observant la història de la humanitat veiem que el món ha canviat i ha avançat molt en determinades èpoques per l’impuls de nous descobriments: la màquina de vapor i la Revolució Industrial, l’electricitat, l’Internet, el mòbil, etc. La tònica és que cada fase nova després de cada descobriment és més curta temporalment; els invents se succeeixen acceleradament. És evident que sempre hi ha nous invents potencials que poden trasbalsar la nostra manera de treballar i de viure.
Ara acaben de descobrir un material, el grafé, que té com a característiques una alta conductivitat, una alta elasticitat i lleugeresa, i una duresa extrema, i es parla de la seva potencial aplicació en el món de la nanotecnologia, electrònica, etc. La pregunta és: serà el grafé el desencadenant de la propera onada innovadora? No se sap; el que és evident és que el món dels descobriments no està esgotat ni de bon tros: les noves aportacions seran contínues.
Reinventar demana coratge, esforç, creativitat…, però no tothom té aquestes actituds per a portar-ho a terme. Com animar la persona perquè se senti part implícita en la reinvenció col·lectiva en bé de la societat?
No hem de confondre reinventar amb els «descobriments estrella»: inventar la ràdio, la TV o l’Internet. També hauríem d’identificar aquest concepte amb la paraula ‘innovar’, que està a l’abast de qualsevol persona que pensi una mica en el que fa. Les empreses intel·ligents saben demanar o acollir els suggeriments d’innovació o de canvis dels seus treballadors sobre parts o fases del procés productiu o comercialitzador. Les empreses que fan això són molt innovadores i el procés de reinvenció moltes vegades ha anat de baix a dalt.
Aquí seria oportuna la referència a l’economista austríac Joseph Schumpeter, autor de la famosa obra Capitalisme, socialisme i democràcia (1942), al qual s’atribueix la frase: «La destrucció creativa és el procés de transformació que acompanya la innovació. La innovació és la introducció d’una nova funció de producció». Aquest tipus de destrucció lligada a la innovació podem considerar-la com un procés de reinversió.
La majoria de psicòlegs opinen que reinventar és donar una segona oportunitat. Ho considera així?
I per què no una tercera o una quarta oportunitat? Va lligat a la valoració que la societat fa del fracàs. Als EUA es considera normal que els projectes empresarials o professionals fracassin fins que assoleixen reeixir. El fracàs és un fet acceptat; gairebé una condició prèvia: per a triomfar cal haver sofert algun fracàs. En canvi, en la nostra societat el fracàs és percebut negativament; cal canviar de mentalitat, cal potenciar la segona o successives oportunitats per a facilitar reinventar.
Quins valors creu més necessaris per a reinventar amb sentit?
Saber el que es vol fer i pensar que això serà útil. Des d’aquí aportar tenacitat i esperit de sacrifici per a tirar-ho endavant.
I quines eines considera que faciliten la capacitat de reinventar-se? Un entorn familiar i social favorable i convèncer-se que la resposta intel·ligent no és la nostàlgia, ni plànyer-se per allò que s’ha perdut.
Assumpta Sendra i Mestre