Susana Pérez Soler és periodista i doctora en Comunicació per la Universitat Ramon Llull. Estudia la manera en què la tecnologia transforma el periodisme, principalment la seva pràctica però també el seu consum. Ensenya Periodisme digital a la Facultat de Comunicació Blanquerna i escriu sobre la transformació digital dels mitjans de comunicació en publicacions especialitzades. Ha publicat Periodismo y redes sociales. Claves para la gestión de contenidos digitales (Editorial UOC, 2017).
L’ERA DE L’EMOCIÓ
«Darrere de la manipulació acostuma a haver-hi la voluntat d’influenciar»
Les fake news han existit sempre?
Amb el terme fake news fem referència a la propaganda. És a dir, al fet de disseminar una determinada informació per influir en el comportament d’un grup de persones. I la propaganda és tan vella com la comunicació: quan l’home va començar a parlar va començar a mentir.
Com és que ara és un fenomen tan potent?
La irrupció de les xarxes socials fa que aquesta informació ara es propagui més ràpidament i arribi a més persones, ara, els missatges falsos són virals.
En quin context ha aparegut el concepte de «postveritat»?
El terme «postveritat» va ser escollit com a paraula de l’any el 2016 pel diccionari Oxford i va entrar en el Diccionari de la Real Academia Española a finals del 2017. Donald Trump va guanyar les eleccions com a president dels Estats Units el novembre de 2016 i els analistes assenyalen que ho va fer amb discursos que, lluny de basar-se en informació objectiva, apel·laven a les emocions, creences o desitjos del públic.
Per exemple, Trump va dir que en el seu acte de presa de possessió com a president hi va haver més assistents que en el d’Obama. En aquest cas, les imatges van desmentir de manera contundent el president electe. Però la veritat no sempre es revela tan nítidament.
Sabem que s’amaga la veritat! Per què hi ha interès a manipular i falsejar notícies?
Darrere de la manipulació acostuma a haver-hi la voluntat d’influenciar el vot d’algú o la seva decisió de compra. Els partits polítics i les institucions s’hi juguen moltes coses: ser el pròxim president del país o el producte que marca tendència!«Els usuaris han de ser responsables del consum d’informació que fan i no han de donar per bona qualsevol informació. Davant el dubte, cal consultar sempre les fonts primàries i els mitjans de comunicació»
Actualment, hi ha un debat constant sobre els límits de la veritat i mentida. Com es poden conèixer aquests límits?
Els límits no sempre estan clars. ¿Hi havia o no infraestructures per a una Catalunya independent? Es va declarar o no la independència el 28 d’octubre? És el Brexit rendible econòmicament per als anglosaxons? Tot depèn del prisma amb què es miri. O, més ben dit, del que estiguem disposats a creure en funció de la nostra ideologia.
L’allau de males notícies provoca una certa desinformació i això genera confusió i desestabilitza. Com resoldre aquesta situació?
Cert, aquests dies ho estem veient amb el coronavirus, per exemple. Les empreses i ins- titucions han de comunicar els missatges seguint tres premisses. Primer, la comunicació ha de ser directa i comprensible per a tots els públics. Segon, és important no emetre més missatges dels que són estrictament necessaris. Tercer, cal comptar amb un portaveu perquè els ciutadans atorguin confiança a aquesta figura. Els usuaris, d’altra banda, han de ser responsables del consum d’informació que fan i no han de donar per bona qualsevol informació. Davant el dubte, cal consultar sempre les fonts primàries i els mitjans de comunicació.
Qui ensenya l’usuari a diferenciar la informació veraç de les notícies falses?
Els mitjans de comunicació són una garantia respecte a la credibilitat de la informació. Després, a Internet hi ha plataformes com Maldito Bulo, Newtral i Verificat que es dediquen a verificar informació i imparteixen tallers als ciutadans amb ganes d’aprendre.
Com experta en l’era digital, com es pot esbrinar què és autèntic o fals, ja que a través de les xarxes socials està permès publicar-ho tot. On està el filtre?
Soc partidària de qüestionar tot el que ens arriba a través dels grups de WhatsApp i bona part de la informació que circula a les xarxes socials. Recórrer a la font primària i als mitjans de comunicació és una bona manera de rebre informació honesta. Ara bé, les institucions i les empreses també tenen interessos i els mitjans a vegades difonen mentides. Fins i tot, en aquests casos cal ser prudent.
Nosaltres, l’ésser humà, som l’única espècie que tenim l’habilitat de descobrir la veritat. On està el sentit ètic que ajuda a discernir davant d’aquesta realitat?
Què és la veritat? Ara podríem entrar en un diàleg filosòfic i estar-nos hores i hores. Diria que l’home busca un relat per explicar el món que l’envolta i explicar-se a ell mateix que encaixi amb les seves creences. D’això en diu veritat. Dit això, per estar ben informats el que cal és llegir diferents mitjans amb línies editorials oposades. Segurament cap d’ells tindrà la veritat absoluta, però entre l’un i l’altre ens hi aproximarem. Als mitjans no els demano que diguin la veritat, em conformo amb que siguin honestos.
Quin paper juga l’emoció davant de les fake news que són atractives i punyents. Com s’ha de mesurar l’estabilitat emocional per aconseguir un equilibri?
Estem en l’era de l’emoció. Les emocions prevalen sobre la raó a l’hora de creure un relat o un altre. Internet i les xarxes socials demostren que som feliços vivint en bombolles en les quals només reforcem les pròpies creences. Per punxar aquestes bombolles, cal enfrontar-se a realitats i creences diametralment oposades a les nostres. És un bon moment per sortir a buscar-les al carrer!
Assumpta Sendra i Mestre