Les imatges parlen. Llegir-les és una ciència. A primer cop d’ull et diuen poc: m’agrada, no m’agrada, l’entenc o no, m’atreu o les rebutjo… però la imatge explica molt. Quina intenció porta més enllà de la purament estètica?
El llenguatge de les imatges és canviant. Les tècniques de copsar-les han variat d’una manera extraordinaria: de la fotografia en blanc i negre a la de color, de la impressió en paper a la digital, etc. Pensem en les imatges en moviment, de diferents dimensions i de tantes formes que en topar-nos-hi ens donen innombrables missatges.
En la portada, si t’atures a indagar-hi, veus una simfonia de colors que mostra dos rostres reflectits en un termo. Són unes noies que dues a les mans unes càmeres de fotos. Quanta vida! Però, segurament, si ens aturem amb un sentit observador crític com el del vailet de la contraportada, descobrirem més i més coses i, fins i tot, dialogarem amb els protagonistes.
Quina sort poder dialogar amb allò que veus i que imagines!
Josep M. Forcada