Dues cares del voluntariat: la social i la del temps de crisi (portada i contraportada). Tot voluntariat es basa en la consciència que tenen molts ciutadans de donar un suport amable, generós i serè per alleugerir les mancances d’un sector de la societat. El voluntari sap mirar als ulls dels que acompanya sense preguntar-se si el que fa val la pena. La seva mirada diu: el que tu necessites jo ho puc compartir, perquè tu ets important per a mi i em sento capaç de gaudir de tot allò que puguem treballar conjuntament. Ni tu ni jo ens passarem mai factura; com a màxim, potser un dia ens direm gràcies mútuament.
La contraportada reflecteix el temps de crisi. La fotografia és autèntica, molts hem vist algú furgant en un contenidor d’escombraries. És ben desagradable remenar les deixalles per trobar alguna cosa aprofitable per a atenuar el sofriment d’aquells que no tenen el mínim necessari…
No és una fotografia grollera: és un crit davant la carestia. Avui, també, es necessiten voluntaris que ajudin a buscar en la societat els mínims necessaris perquè els qui, malauradament, s’han de ficar en un contenido d’escombraries -sovint infants i jovenets- quan en surtin bruts, trobin suport i sentin que són dignes de ser tractats com a persones.
Josep M. Forcada