Per Natividad Mañana
Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral
Barcelona, setembre 2008
Foto: Mooste
L’anomenada nova economia mou enormes fluxos de capital humà. Un informe de la Comissió Econòmica per a Àfrica de les Nacions Unides (ECA) revela que la fugida de cervells s’ha triplicat en els últims quaranta anys. Diversos països han perdut, a través d’aquesta immigració, més del trenta per cent de la seva població amb educació superior. S’estima que els més afectats podrien ser els països de l’Àfrica subsahariana, dels quals, els recursos professionals d’alta qualificació que migren supera les vint mil persones cada any.
Enginyers, professors, infermers, economistes, informàtics, metges, investigadors, jugadors de futbol i altres experts abandonen el seu país cada any per a invertir els seus coneixements, capacitats i talents en els països «desenvolupats», on esperen trobar millors oportunitats i seguretat en tots els sentits. La pobresa, els conflictes sociopolítics, l’escàs finançament de la investigació, la manca d’oportunitats de desenvolupament, els baixos salaris i la constant recerca de professionals per part d’alguns països industrialitzats, són les principals causes d’aquest fenomen.
Els sectors més afectats són la sanitat i l’educació. Segons el New England Journal of Medicine, dels vint països més afectats en el món per l’emigració dels seus professionals sanitaris, nou són africans. El terme mitjà de metges africans que decideixen anar-se’n a l’estranger és d’un 29% a l’Àfrica subsahariana, i supera el cinquanta per cent en països com Cap Verd, Gàmbia, Seychelles, Maurici, Sierra Leone, Libèria, Angola o Moçambic. Segons les xifres de la Comissió Econòmica per a Àfrica de les Nacions Unides, entre 1980 i 1991, Etiòpia va perdre el 75% de la seva força de treball qualificada; en el mateix període, Ghana va observar amb impotència la fugida del 60% dels seus metges i en l’actualitat uns set-cents exerceixen als Estats Units. El mateix informe assenyala que Kenya perd vint metges cada mes. (http://www.redtercermundo.org.uy/texto_completo.php?id=3014).
Els Estats Units, meta de l’emigració selectiva
La majoria emigra als Estats Units, uns altres van a la Unió Europea, Austràlia o Canadà. Però els Estats Units son encara la principal destinació d’aquesta migració. Una de les principals raons és l’idioma. Pel fet d’haver estat colònies d’Anglaterra, la formació universitària a Etiòpia, Gàmbia, Sud-àfrica, Kenya, Nigèria, Moçambic i el Camerun és en anglès, la qual cosa constitueix un gran avantatge per a emigrar als Estats Units. Un altre factor que facilita aquesta «cridada» és el Programa de Diversificació d’Immigrants dels Estats Units (Green Card Lotery), que atorga visat de residència permanent a persones que tenen un alt nivell d’estudis i una experiència professional mínima que fluctua entre dos i cinc anys, depenent de l’àrea professional. (http://www.ikuska.com/Africa/Historia/biografias/e/emeagwali_philip.htm).
Aquesta política nord-americana no deixa indiferent Brussel·les. Malgrat que molts intel·lectuals de l’Àfrica francòfona treballen a França, Bèlgica o al Canadà, la capital de la Unió Europea observa amb inquietud que els immigrants més ben preparats migren als Estats Units i al Canadà, i els menys qualificats escullen Europa. El 2007, la Unió Europea va presentar també el seu projecte de «targeta blava» inspirat en la Green Card americana. Es tracta d’un nou permís de residència que servirà de contrapès per a atreure treballadors estrangers altament qualificats, perquè vinguin a treballar a la Unió Europea amb els mateixos avantatges que ofereixen els Estats Units.
Síndrome de Robin Hood al revés
L’emigració de professionals de països empobrits a altres de rics i industrialitzats, anys enrere era denominada «fugida de cervells». L’expressió va ser encunyada els anys seixanta, quan els Estats Units van acaparar els metges del Regne Unit després de la Segona Guerra Mundial. Avui, en l’argot dels funcionaris de les Nacions Unides, s’ha encunyat una expressió més estudiada: «el síndrome de Robin Hood al revés». Robin Hood -un personatge llegendari l’existència del qual se situa entre els segles XIV i XV- robava als rics del seu temps per entregar el botí als pobres.
Aplicat a l’Àfrica, la síndrome de Robin Hood al revés, deixa el continent negre dessagnat, buidant-lo dels seus professionals qualificats. Per a les nacions africanes, aquesta situació constitueix un greu problema, perquè no tan sols perden els seus recursos humans qualificats, sinó que, a més, han de pagar més de quatre mil milions de dòlars l’any per a cobrir amb professionals estrangers les places que deixen els autòctons que migren. D’aquesta manera, segons fonts de la CNUCE, cada professional africà que migra genera una pèrdua aproximada de 184 mil euros. A vegades, els professionals «importats» pels països africans tenen poca preparació i experiència; no obstant això, són remunerats amb salaris que poden arribar a triplicar el dels professionals locals. A més, s’ha comprovat que una gran part dels professionals que immigren no aconsegueixen treballs corresponents al seu nivell d’educació i acaben treballant com a obrers de la construcció, petits comerciants o peons agrícoles, entre altres oficis.
Per un Àfrica responsable i compromesa
Experts, defensors de drets humans, governs africans i altres crítics s’oposen a aquesta emigració, anomenada per alguns «nova colonització». La Unió Africana demana als països d’acollida que s’abstinguin de reclutar treballadors africans en sectors necessitats com el sanitari. El seu president, Alpha Oumar Konaré, subratlla que «la immigració selectiva equival, de fet, a negar a Àfrica el dret al desenvolupament». Ell advoca per la lluita contra tots els mals que inciten la fugida de cervells i convida a la creació d’una nova Àfrica responsable, compromesa i solidària. Per a fer realitat aquesta utopia, el professor Patrick Utomi, catedràtic a la PanAfrican University, opina que caldria promoure la creació d’empreses, institucions d’ensenyament i de salut amb responsabilitat social. En el cas contrari, la fugida de cervells seguirà essent, per a Àfrica, una nova problemàtica en el segle XXI que comença.