Per Olga Cubides Martínez
Periodista
Barcelona, març 2008
Foto: © G. Salas

Fa unes setmanes, en un taller amb adolescents, els preguntava quin era l’estereotip de l’adolescent espanyol contemporani. Després de respondre amb paraules com mandrós, egoista, individualista, bevedor, mal estudiant, brètol, irresponsable… i d’altres, van assegurar que no se sentien gens identificats amb aquests estereotips.

Així és. Els estereotips, igual que els prejudicis, acostumen a ser enganyosos, desencertats, minimalistes i falsos. No tots els adolescents són així; n’hi ha de tot tipus. No obstant això, sovint, en l’àmbit social i en la relació amb altres persones i col·lectius, els estereotips i els prejudicis són els que determinen els pensaments i, el que és pitjor, els comportaments envers aquestes persones i aquests col·lectius.

De fet, adoptar un conjunt de prejudicis cap a un grup pot conduir a posicions extremes, com el sexisme, el racisme, etc. En la seva forma més radical, els prejudicis i els estereotips poden conduir a la negació injusta dels beneficis i els drets d’un grup determinat o, a l’inrevés, a afavorir-los injustament.

La situació es pot aguditzar i les emocions negatives poden ser molt més intenses i portar a l’odi extrem o fins i tot a l’agressió, quan, a més, diversos grups s’amenacen mútuament, quan competeixen pels mateixos recursos –beques de menjador escolar, ajudes socials, places en les escoles bressol i, en general, accés a recursos bàsics– o quan es considera que un grup viola els valors de l’altre.

Simplificacions de la realitat

Segons la teoria, els estereotips i els prejudicis són simplificacions de la realitat –necessàries per a entendre-la–; són comportaments adaptatius instintius. Els éssers humans tendim a categoritzar per tal d’arribar a comprendre la realitat àmplia, complexa i canviant que ens envolta.

El prejudici és una actitud no raonada mancada de proves, que es manifesta en formes d’antipatia o simpatia cap a individus, grups, nacionalitats, idees, etc. És un judici previ no comprovat, de caràcter favorable o desfavorable, sobre un individu o un grup, que tendeix a l’acció en un sentit congruent. En poques paraules, és jutjar els altres –persones o col·lectius– abans de conèixer-los.

L’estereotip, de la seva banda, és una estructura cognitiva que conté el coneixement, les creences, les expectatives i les característiques de les persones d’un grup humà, i que es generalitza a gairebé tots els seus membres.

Aquesta tendència a establir categories i a agrupar-hi les persones a dins és el que dóna lloc als estereotips, que van més enllà de la mera categorització i que inclouen trets de personalitat, emocions, aficions, gustos, etc., que es creu que comparteixen els membres d’un grup.

Des del punt de vista científic, la informació basada en els prejudicis no és èticament reprovable, ja que és la manifestació d’un model de comportament o d’un procés mental evolutivament beneficiós per a l’individu. El que és inadequat és evitar la comprovació del prejudici, situar-se en una posició tancada i fixa i aïllar-se considerant certes les informacions imaginades.

Tant els prejudicis positius com els negatius són una simplificació de la realitat. La diferència és que els positius faciliten les relacions amb els altres, mentre que els negatius les dificulten.

Com podem superar-los?

Hi ha algunes normes bàsiques: escoltar a tothom, respectar altres punts de vista i no pensar que el punt de vista propi és el millor. També cal prendre consciència que l’experiència personal i l’entorn determinen uns valors i unes creences que són darrere dels nostres judicis i comportaments, i que moltes vegades és necessari posar en quarantena aquests valors i aquestes creences.

També convé observar les connotacions personals o la càrrega emocional en l’ús del llenguatge i enfrontar positivament la complexitat present en les relacions amb persones de diferents sistemes i orígens socioculturals, amb les quals no compartim uns mateixos marcs de referència.

El repte és, doncs, trobar codis comuns, intentar acostar-se i interessar-se pel coneixement de la cultura aliena o pel món de l’altre, fer presents en la nostra ment els prejudicis i els estereotips amb què ens movem per la vida i, fins on sigui possible, eliminar-los.