Per Olga Cubides Martínez
Periodista.
Barcelona, juny 2008
Foto: M. Emelianov
Recentment, un científic molt proper ha visitat —per tercera vegada en els últims vint anys— l’Antàrtida i, malgrat cert escepticisme respecte de l’escalfament global, ha admès que el continent blanc s’està desglaçant. És un lloc impressionant, sens dubte; textualment pres pel blanc blauverdós dels icebergs i pel silenci, que només es veu trencat de tant en tant pel so que emeten els pingüins o el moviment portentós d’alguna balena.
Aquest lloc sorprenent guarda molts secrets de la història del planeta. Allà, com passa a la zona de Groenlàndia, «habiten» els testimonis del gel, una extraordinària font d’informació sobre el registre climàtic i sobre les condicions ambientals de l’últim milió d’anys. És com tenir una immensa biblioteca d’Alexandria especialitzada en geologia, que, a més de permetre conèixer la història geològica del nostre planeta, facilita un marc de referència per a comparar el canvi climàtic actual.
En aquest sentit, encara que se sap que tant l’Àrtic com l’Antàrtida han tingut ambients diversos al llarg del temps, ningú no pot negar avui que, tal com demostren els estudis científics, les zones polars, fràgils i particularment sensibles als canvis del planeta, s’han escalfat més ràpid que cap altra regió. Fins al punt que el 90% de les glaceres de l’Antàrtida estan en retrocés i que, tal com han mostrat imatges espectaculars, diverses plataformes de gel han sofert col·lapses. S’assegura que en els darrers cinquanta anys la temperatura en aquests indrets ha pujat uns 2,5ºC, cinc vegades més que l’escalfament de la resta del planeta.
La raó principal de la pèrdua de massa gelada se segueix atribuint a l’acció humana (crema de combustibles fòssils, emissió de gasos, contaminació, etc.), que ha provocat un món en escalfament.
Àrtic
Aquest efecte també es nota a l’Àrtic, on la superfície de mar gelat s’ha reduït aproximadament en un 20% en els darrers trenta anys. Actualment l’oceà Àrtic veu minvada la seva superfície gelada cada any en una grandària similar a la meitat d’Espanya.
A l’Àrtic —considerat una espècie de sistema d’alerta mediambiental ràpida per a tot el planeta— l’ascens de la temperatura s’ha produït a un ritme dues vegades més ràpid que a la resta del món, la qual cosa afecta els modes de vida tradicional dels seus gairebé quatre milions de pobladors —entre els quals destaquen els indígenes inuits. També es veuen amenaçades o en procés d’extinció moltes espècies vegetals i animals úniques. Però a més, certes substàncies contaminants, algunes de les quals són cancerígenes, són presents en espècies àrtiques clau, cosa que comporta un motiu de gran preocupació també per la salut humana.
Localment, en el cas de l’Àrtic, el desglaç de la superfície afectarà el transport, les construccions i altres infraestructures, i els alts nivells de radiació ultraviolada afectaran persones, plantes i animals. Globalment, els canvis en el clima de les zones polars afectaran també la resta del món en provocar un augment de l’escalfament global i, amb el desglaç, la pujada del nivell del mar.
Els investigadors han demostrat que la circulació oceànica s’hi pot veure afectada, i aquest canvi en els corrents marins tindria efectes en el clima de moltes regions: els corrents oceànics transporten calor per la Terra com si fossin una immensa corretja de transmissió. D’altra banda, l’augment del nivell del mar provocat pel desglaç afectaria 634 milions de persones d’un total de cent vuitanta països que viuen en zones per sota dels 10,05 metres respecte del nivell del mar. Què passaria amb ciutats tan habitades com Nova York o Tòquio, o països sencers com Holanda?
Any Polar Internacional
Altres conseqüències directes d’aquest escalfament de les zones polars són l’augment d’entre 3 i 7°C de les temperatures mitjanes anuals, l’increment de les precipitacions aproximadament en un 20% i la disminució de les banquises —conjunt de plaques de gel flotants en la regió dels mars polars—, que reflectirien menys radiació solar, la qual cosa faria augmentar l’escalfament regional i mundial. Aquestes previsions parteixen del fet que l’escalfament es produirà de manera gradual. No obstant això, no es pot descartar la possibilitat de canvis bruscos i inesperats. Com s’evidencia, els canvis s’estendran més enllà de les zones polars i afectaran el clima mundial, el nivell del mar, la biodiversitat i molts altres aspectes socioeconòmics.
Fins a l’1 de març de 2009 estem celebrant l’Any Polar Internacional, una iniciativa d’investigació coordinada a escala internacional, en el marc de la qual es van desenvolupant ambiciosos projectes científics, que poden ser una oportunitat per a fer créixer la consciència sobre un problema que ens toca a tots.
Tots ja ho sabem, encara que ningú no vulgui complir compromisos (ni de Kyoto ni de cap classe): el que es necessiten són tecnologies netes i sostenibles, també de països emergents, com l’Índia, el Brasil, la Xina o Mèxic. És un repte per als governs, les indústries i totes les persones que pensen que seria desitjable deixar un lloc habitable a les generacions futures.