Per Natividad Mañana
Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral
Barcelona, desembre 2008
Foto: Sokaris
La veu de la cantant, compositora, actriu i activista pro drets humans, més coneguda de Sud-àfrica, Miriam Makeba, es va apagar el passat 10 de novembre, a setanta-sis anys d’edat, a Castel Volturno, al sud d’Itàlia, després de cantar, «per última vegada», durant mitja hora en un concert contra el racisme i la màfia, i en suport de l’escriptor Roberto Saviano.
Si morir en ple ofici és el somni de molts artistes, la mort de Miriam Makeba –més coneguda com a «Mamà Àfrica»– obeeix a un doble desig que resumeix l’essència de la seva vida: morir lluitant. Així ho assenyala un dels seus grans admiradors, l’expresident de la República de Sud-àfrica, Nelson Mandela: «Ha estat molt propi d’ella que els seus últims moments els visqués sobre l’escenari…». (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081110/53575840526.html).
Aquell dilluns 10 de novembre l’activista va cantar en defensa de l’escriptor italià Roberto Saviano, que està amenaçat de mort per la Camorra napolitana des de la publicació del seu llibre Gomorra, i també per a protestar contra la mort de sis immigrants de Ghana assassinats el setembre passat. Com un soldat que cau en el camp de batalla, així va caure Miriam després de baixar de l’escenari.
Makeba havia nascut a Johannesburg el 4 de març de 1932, filla d’un mestre d’escola i una noia de servei. Zenzi Makeba –el seu nom d’origen- va passar la infància en plena efervescència de l’apartheid; de fet, amb només divuit dies de vida va ser empresonada al costat de la seva mare durant sis mesos. Cinc anys més tard –el 1937- la mort del pare la dugué a traslladar-se al costat de la seva mare i els seus germans a Pretòria (Transvaal), a casa de l’àvia.
Com aquests, molts fets van marcar la vida de Miriam fent-li prendre una precoç consciència de la realitat social de l’apartheid que regnava en el seu país. Des d’aquesta sensibilitat, Makeba es va comprometre a través de la música, a denunciar la pobresa i les injustícies que es cometien a Sud-àfrica.
Trajectòria
Alguns es preguntaran per què Makeba va triar la música per a lluitar contra l’apartheid. La resposta és simple: a l’Àfrica la música forma part de la vida i té un rol important en la tasca diària de les persones. L’africà utilitza la música per a expressar la seva alegria o la seva tristesa en noces, naixements, batejos, funerals, etc. A més, en aquest context es considera que la música dissuadeix qualsevol element negatiu que alteri l’equilibri social.
La jove Zenzi va debutar amb cançons tradicionals, que més tard barrejà amb gèneres com el jazz, algunes melodies yiddish i altres estils populars. En els seus inicis, Makeba cantava en noces, funerals, batejos i altres esdeveniments socials. A tretze anys va fer la seva primera actuació pública i quan en tenia disset va començar a donar-se a conèixer més enllà de les fronteres de Pretòria. Poc després, com a integrant de «The Black Manhattan Brothers» començà la seva carrera de denúncia de l’apartheid a Sud-àfrica, en una gira que va durar tres anys i que la portà per diversos països del continent. Lamentablement, a causa del component polític de la seva música, els seus discos foren prohibits en el seu país, amb la qual cosa Makeba va haver de decidir entre deixar de cantar o exiliar-se, i va escollir el mal menor: l’exili.
El 1958 emprenia el llarg camí de l’exili que va durar trenta-un anys. Desembarcà a Londres, després a Nova York i va acabar a Guinea Conakri. Durant tot el seu recorregut, Miriam no es va desanimar. Continuà lluitant a través de la seva música i de nombroses trobades internacionals en les quals va explicar les injustícies de l’apartheid. Després de la seva mort, la seva cançó «Pata-Pata», composta el 1956 i que arribà a ser rècord de vendes en 1967, és el millor llegat del seu compromís amb la justícia i la no-discriminació, no tan sols a Sud-àfrica, sinó a tot el món.