Per Diego López-Luján
Universitas Albertiana
Santiago de los Caballeros (República Dominicana), febrer 2009
Foto: My Yoga Online
Lawrence Kohlberg, durant molts anys professor de la Universitat de Harvard, ha estat un dels investigadors del desenvolupament moral en el camp de la psicologia. Kohlberg es va inspirar en l’obra del famós psicopedagog suís Jean Piaget El criteri moral en el nen.
Kohlberg estableix tres nivells en la formació de la consciència dels nens, adolescents i joves: nivell preconvencional, en el qual el nen respon a les normes en virtut de les conseqüències immediates de premi i càstig; nivell convencional, en què el subjecte considera valuós respondre a les expectatives de la família o del grup social amb independència de les conseqüències immediates; i, finalment, el nivell postconvencional, en el qual en l’adolescent o jove es desplega un notori esforç per definir uns valors o principis morals vàlids i aplicables amb independència de l’autoritat de les persones o grups que li donen suport.
La teoria proposada per Kohlberg té alguns aspectes problemàtics per les fonts filosòfiques de les quals beu, però al marge d’això, a nosaltres ens interessa remarcar per al nostre article el «masclisme» que se li va colar d’una manera inconscient. La teoria del desenvolupament moral que acabem de presentar succintament es basa empíricament en l’estudi de 84 nens –barons–, que Kohlberg i els seus col·laboradors van seguir durant vint anys. Es pensava que aquesta teoria era vàlida tant per a barons com per a dones –era cega en qüestions de gènere–, però quan les proves utilitzades per Kohlberg i el seu equip es van aplicar a les nenes, els resultats obtinguts semblaven dir que les dones joves eren menys madures que els barons joves des del punt de vista moral.
Carol Gilligan, col·laboradora del professor Kohlberg en la dècada dels setanta del passat segle, va encaminar les seves investigacions a treballar amb subjectes femenins, fet que la dugué a qüestionar la neutralitat del gènere. Per a Gilligan les dones no són menys madures moralment que els barons, sinó que parlen des d’una perspectiva típicament femenina que a Kohlberg se li va escapar.
La maduresa moral definida per Kohlberg consisteix en la capacitat que tenen els barons de formular judicis racionals i universals vàlids per a qualsevol situació. Però les dones no raonen moralment igual que els homes. Els judicis femenins són contextualitzats i narratius, no abstractes i formals. El món femení no està conformat per individus solitaris que segueixen normes generals, sinó per persones lligades entre si per vincles relacionals. Les dones articulen la seva sensibilitat moral en una «veu diferent», però no per això inferior a la dels barons. I més quan des de la moderna embriologia s’afirma que l’òvul fecundat sempre comença l’evolució vers la dona, i és passat un temps quan detecta l’existència del cromosoma ‘Y’, que deté la seva evolució, retrocedeix una part del camí realitzat –atrofiant-se-li alguns dels òrgans–, per a reprendre el desenvolupament com a baró –mostra d’això són els mugrons en els barons –quina funció tenen?–, o el menor nombre de connexions neuronals que els barons tenim entre ambdós hemisferis cerebrals.
La dona, afirmen molts científics, és arquetip de l’ésser humà, mentre que el baró és aquesta mitja humanitat «frustrada en la seva feminitat». D’aquesta manera és molt probable que els que parlem aquesta «veu diferent», que anuncia Gilligan, siguem els barons i no les dones, essent com és la nostra complement de la seva.
Dones i homes, encara que diferents fisiològicament, emocionalment i psicològicament, tenim una naturalesa igual –la humana– i una mateixa dignitat –la d’éssers humans existents; és hora, per això, que nosaltres i elles comencem a treballar conjuntament i d’una manera complementària per eliminar aquesta plaga maleïda que és el masclisme, que se li va colar inconscientment a Kohlberg, persona compromesa moralment amb la societat del seu temps. Plaga que arrosseguem des de temps immemorials, i en la base de la qual habiten –entre altres raons– la ignorància i el desconeixement científic, però que ha tingut conseqüències funestes per a la humanitat, duent-nos a minvar el paper de la dona en tots els àmbits de la vida, i fins i tot a donar-li un tracte vexatori o la mort per considerar-la inferior al baró.