Per Mònica Moyano
Col·laboradora de l’Ambit Maria Corral.
Xina, juny 2009
Foto: Craig1black
No se m’havia acudit mai pensar que mirar qui em truca al mòbil abans d’agafar la trucada podria ser una indiscreció. Ahir un amic meu em va dir que té l’agenda de telèfons del mòbil totalment buida. Quan truquen no mira mai qui és abans de despenjar. Si està ocupat no respon. Si respon és perquè pot i vol parlar. El meu amic té una actitud molt lliure respecte a l’ús del telèfon. Potser alguns dels seus amics troben inconvenient aquesta seva manera de gestionar el telèfon, però jo l’admiro. És el primer cas d’antidependència del mòbil que conec.
Avui he rebut unes quantes trucades. Mentre responia la primera em preguntava per què, si ja sé qui m’està trucant, encara responc amb un «digui» tan neutre. No és una resposta una mica hipòcrita? Si sé que em truca el Francesc, per exemple, per què no el saludo directament amb un «hola!» ben alegre? Potser és per por d’equivocar-me. Ja m’ha passat alguna vegada que una altra persona truca des del mòbil d’algun conegut i l’he espantat amb tanta efusió equivocada.
Tanta reflexió entorn del mòbil m’ha fet pensar que les noves tecnologies creixen molt més ràpidament que una ètica sobre la manera d’usar-lo. Per exemple, el mòbil ens ha ensenyat a mentir d’una manera oberta: falses «manques de cobertura» quan la conversa deriva cap a temes no desitjats; dir que sóc en un lloc i no en un altre; dir que no he rebut una trucada d’algú, que no ha quedat marcada; assegurar que el missatge s’ha perdut quan no sé què respondre-hi. Moltes vegades és cert que aquestes mentides es diuen com a conseqüència de la indiscreció de voler utilitzar el mòbil com un instrument per a penetrar en la vida dels nostres amics. Si un dia els nostres mòbils arriben al grau de desenvolupament dels japonesos i podem activar la càmera de vídeo per veure amb qui parlem, passarem per una època d’impasse en la qual conviuran descaradament veritat i mentida. Espero que en aquell moment la humanitat pugui ser prou comprensiva per a perdonar tantes mentides com se’ns escaparan. Si no és així perdrem moltes amistats.