Per Marta Miquel Grau
Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral
Salamanca, setembre 2009
Foto: L. Sarabia
De nou arriba el mes de setembre, amb la tornada a l’escola o a la universitat i el retorn al treball per a aquells que han pogut gaudir d’unes vacances, o, dit d’una altra manera, el retorn a la quotidianitat. Un canvi de ritme que per a un gran nombre de persones ve acompanyat d’una pluja de mals de cap, irritacions, molèsties estomacals o dificultats a l’hora d’adormir-se, com a conseqüència de la ja coneguda síndrome postvacances.
Segons l’«Informe sobre la síndrome postvacances» elaborada per Invesco Información Psicológica –un grup de psicòlegs del Departament de Personalitat Evolutiva i Tractament Psicològic de la Universitat de València–, aquest fenomen creixent en la nostra població en els últims anys, afecta ja un 35% dels ciutadans espanyols entre vint-i-cinc i quaranta anys, cosa que evidencia que alguna cosa no funciona bé en la nostra societat. Potser tenim els valors i els contravalors una mica desendreçats?, o les prioritats en la nostra vida alterades de tal manera que entorpeixen la nostra salut, tant mental com física? A més de tenir en compte, i sense treure-hi importància, que la convivència a la feina moltes vegades és més complicada del que voldríem i que s’hi barregen interessos de tota mena: personals, socials, econòmics…
Per començar podríem aturar-nos a mirar si la nostra escala de valors és la millor durant tot l’any, si actuem d’una manera coherent seguint uns mateixos paràmetres durant les vacances o en espais d’oci i durant el temps laboral.
En la societat actual, i en concret en el camp de l’educació, des de fa uns quants anys s’està subratllant la formació del temps lliure. Valors com la llibertat, la solidaritat, la creativitat o el respecte a la convivència, que es treballen en les diferents escoles d’educació per a la formació en l’oci, es conreen després en les activitats lúdiques, per a nens, joves o adults. Si això és així, i la veritat és que no funciona malament, ¿no podríem aplicar aquests mateixos valors al món laboral? Probablement això suposaria un gir de 180 graus a tota la nostra vida, però valdria la pena, ja que afavoriria una millor incorporació a la feina després de les vacances i més rendiment amb menys malalties psicofísiques. M’explico.
Un gran nombre d’adults en el món laboral es deixen arrossegar, com a conseqüència probablement de l’alt consum que «necessitem» aconseguir, per la competitivitat, l’esclavitud del major rendiment, l’individualisme o la intolerància social, la supèrbia i, a més, ja en el moment de travessar la porta de l’oficina. És obvi que tot això porta la persona cap a alguna mena de síndrome o malaltia que la desvirtuarà i que li provocarà, evidentment, irritacions i depressions, si a més és conscient que podríem viure segons uns altres paràmetres, perquè ja ho fem en altres espais.
Però, en què hauria de consistir aquest gir de 180 graus? D’entrada, a valorar cada persona pel que és i no pel que té o pels esglaons que pugui pujar, ni per la quantitat d’artefactes que és capaç de produir per minut. Els espais de temps lliure en això són capdavanters. Això segurament ajudaria a fer que cadascú treballés més a gust i amb menys tensions, sense tenir com a prioritat arribar a un nivell econòmic concret, sinó un bé individual i social. Així les relacions a la feina també serien diferents, es reduiria l’individualisme en benefici del respecte i la solidaritat en aquestes hores de convivència, fins i tot sabent que no som àngels, que tots som fills de la nostra mare i del nostre pare, i que els límits d’uns sempre xocaran amb els límits dels altres.
A més, si un aconsegueix desempallegar-se d’aquest desig desesperat de consumir –ja no ha de demostrar res a ningú, ni a si mateix, perquè se sent valorat pel que és–, potser podrà desfer-se també de la necessitat de treballar setze hores el dia per a mantenir un ritme de despeses innecessàries, i, per tant, podrà gaudir també d’aquests petits espais de temps lliure cada dia. Així mateix, conscients que estem en un moment de crisi, el treball podria quedar més repartit i potser disminuiria l’atur.
Tenim un curs al davant, amb un repte més que podrem afegir al nostre «cistell d’anar a comprar» i amb unes llistes personals de valors i prioritats que segurament valdrà la pena revisar per a equilibrar aquests espais de la nostra vida –el laboral i el lúdic– que tan sovint podrien anar de bracet i que ens obstinem a separar.
�Cdn� � ulas, como la capacidad de escucha, de observación y de respeto de las culturas diferentes a la suya, así como la habilidad de aprovechar creativamente los escasos recursos disponibles, para realizar trabajos de alta complejidad y calidad técnica.
En el imaginario colectivo de las naciones del norte estas experiencias suelen asociarse a iniciativas de cooperación con países del llamado “Tercer Mundo”; no obstante, muchas de ellas se realizan dentro de los propios países o incluso regiones. Por ejemplo, en el verano que finaliza la Universidad de Lleida y la Fundación Lleida Solidaria firmaron un acuerdo de colaboración para que estudiantes de las carreras de Arquitectura Técnica, Ingeniería Informática e Ingeniería Industrial realizasen sus proyectos de final de carrera o sus practicas profesionales en iniciativas sociales tanto en el extranjero, como en la propia provincia.
Sin duda estas experiencias no siempre son exitosas ni tienen resultados positivos. Lamentablemente hay casos en que la inserción no funciona o que las actividades previstas no llegan a realizarse ya sea por descoordinación o por la irresponsabilidad de los estudiantes; sin embargo, esos casos –aislados, por fortuna- no deben restar valor a este tipo de prácticas que la mayoría de las veces son beneficiosas para todos los que en ellas participan.
Actualmente son miles las experiencias que confirman los enormes beneficios que puede generar la alianza entre universidad y comunidad en múltiples países y en los más diversos temas. Por eso, vale la pena potenciar este tipo de iniciativas como ejemplo de la solidaridad universitaria.