Per Rodrigo Prieto
Màster en psicologia social
Barcelona, setembre 2009
Foto: G. Johnson
Sense passaports ni papers, el virus de la grip A (també anomenada H1N1 o «grip porcina») es passeja pel món des de fa mesos, deixant al seu pas un enorme rastre de febres, tos, cefalees, mocs, vòmits, diarrea i dolors musculars i de gola. Segons l’últim informe de l’OMS, fins al 23 d’agost s’havien registrat més de dos cents mil casos, del quals –malauradament– 2.185 han tingut conseqüències fatídiques (http://www.who.int/csr/don/2009_08_28/en/index.html).
Davant d’aquesta amenaça, la resposta de la comunitat internacional ha estat exemplar: coordinada, ràpida i en la mateixa direcció, sota l’atenta guia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la qual, des dels primers indicis va engegar els seus operatius de vigilància epidemiològica, declarà l’estat de pandèmia i es va coordinar amb les farmacèutiques per a accelerar la creació d’una vacuna, l’autorització de la qual està prevista per a l’últim trimestre d’aquest any.
En molts països els serveis sanitaris han activat diverses mesures per a plantar cara a l’esmunyedís virus: vacunacions massives gratuïtes, campanyes mediàtiques de prevenció, augment en la dotació de professionals mèdics i dels horaris d’atenció dels centres d’atenció primària.
En síntesi, en aquests mesos el planeta ha demostrat la seva capacitat de reacció davant d’una problemàtica global que posa en perill tota la població… una grip.
Paradoxalment persisteixen en el món nombroses problemàtiques de les quals –per motius que desconeixem– sembla que ja no es recorda ningú, tot i que les seves conseqüències són molt més mortíferes que les de la grip en qüestió.
Si la meitat dels recursos, temps, voluntat i esforços que s’han destinat a controlar la grip A es dediquessin a molts d’aquest problemes, segurament faria anys que s’haurien resolt; no obstant això, aquest nivell de coordinació planetària només està reservat per a ocasions especials. Mentre descobrim les característiques d’aquestes «ocasions» proposem fer un cop d’ull ràpid a aquestes altres «grips» que des de fa anys afecten el nostre constipat planeta.
Les altres «grips»
Guerra
En el 2008 es van registrar 31 conflictes armats en el món, trenta dels quals seguien actius en finalitzar l’any. La gran majoria dels conflictes armats el 2008 es produïren a l’Àsia (14) i a l’Àfrica (9), mentre que els restants van tenir lloc a Europa (4), l’Orient Mitjà (3) i Amèrica (1). En tots els casos sense cap excepció, l’Estat va ser una de les parts contendents en la disputa. La meitat dels conflictes va ser de caràcter intern internacionalitzat (15) i pràcticament l’altra meitat (14), de caràcter intern. El document Alerta 2009! Informe sobre Conflictes, Drets Humans i Construcció de Pau, de l’Escola per a una Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, ofereix una completa revisió dels conflictes armats del món durant l’any 2008. (http://www.reliefweb.int/rw/lib.nsf/db900SID/ASAZ-7T9BHB?OpenDocument).
Refugiats
A la fi del 2008 l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats, ACNUR, estimava que en el món hi havia 42 milions de persones desplaçades forçosament del seu lloc d’origen, de les quals 25 milions van rebre assistència o protecció per part d’aquesta institució. Per a l’ACNUR mereix una atenció especial el desplaçament intern de gairebé un milió de persones ocorregut l’últim any en la zona est de la República Democràtica del Congo, davant la violència exercida pel denominat «Exèrcit de Resistència del Senyor» (LRA, per les seves sigles en anglès). (http://www.acnur.org/busq_predefinida/index.php?id=64).
Fam
Segons l’Informe 2008 dels «Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni», de l’ONU, la proporció de nens menors de 5 anys subnodrits va disminuir de 33% en 1990 a 26% en 2006. No obstant això, cap a 2006, la quantitat de nens menors de 5 anys amb deficiències alimentàries en els països en desenvolupament encara era superior a 140 milions. L’informe precisa que la desnutrició infantil és representativa de les dimensions de la fam al món, amb la qual cosa és possible deduir que aquests avanços són insuficients per a assolir la fita dels objectius de desenvolupament del mil·lenni en el termini previst (any 2015).
Afegix el document que a Àsia oriental, en particular a Xina, es va assolir reduir a menys de la meitat el percentatge de nens subnodrits entre 1990 i 2005; no obstant això, gairebé el 50% d’ells segueixen patint aquesta mancança. L’informe complet dels avanços fins a l’any 2008 en els diferents temes plantejats en els Objectius del Mil·lenni, està disponible en: http://unstats.un.org/unsd/mdg/Resources/Static/Products/Progress2008/MDG_Report_2008_Es.pdf
VIH/Sida
Segons l’últim informe de ONUSIDA, en l’any 2007 s’estimava que 33 milions de persones vivien amb el VIH, de les quals el 67 % habita a Àfrica subsahariana. El document assenyala també que s’ha registrat un lleu descens en els índexs de noves infeccions anuals, de 3,0 a 2,7 milions, la qual cosa suposa una estabilització de l’epidèmia, però en un nivell “inacceptablement alt”, segons l’informe. Així mateix, el document afirma que aquest any uns 370 mil nens menors de 15 anys van agafar el VIH. Si bé en els últims anys s’han registrat importants avanços en la prevenció i el tractament de la malaltia, les xifres segueixen sent alarmants, per tant, cal mantenir els esforços. En l’informe VIH/SIDA 2008 es poden trobar tots els detalls i les xifres oficials més actuals en relació a aquesta malaltia: http://data.unaids.org/pub/GlobalReport/2008/JC1511_GR08_ExecutiveSummary_es.pdf
Com aquestes, moltes altres problemàtiques mundials constitueixen una permanent crida d’atenció a la consciència i la solidaritat. Cadascuna d’elles està travessada per diversos factors polítics, econòmics i socials que dificulten el seu abordatge i solució; no obstant això, això no ha de ser obstacle per a seguir invertint tot el temps, els recursos i les voluntats que facin falta per a superar-les. Encara que sabem que cap d’elles és tan simple com una grip, l’eficient reacció mundial contra la Grip A podria servir-nos com a exemple de que «voler és poder».