Per Raúl Segovia
Professor de filosofia
Girona, gener 2010
Foto: Oberazzi
«Per què?» és una pregunta senzilla i comuna, però alhora molt complexa, ja que connecta amb les motivacions més profundes de les nostres accions. En molts casos la seva mala utilització pot ser causa de seriosos conflictes, angoixes i confusions, o per contra, plantejada adequadament pot evitar gran part de les problemàtiques que habitualment sorgeixen entre persones, grups, entitats o fins i tot pobles i nacions. A causa d’aquestes múltiples possibilitats d’interpretació parlar dels perquès pot ser confús i arriscat, per això en aquest article només ens referirem a la seva aplicació en l’àmbit del quotidià sense entrar en les implicacions filosòfiques que tingui
De vegades algunes actituds dels qui estimem ens resulten inadequades, difícils o incomprensibles, i en el pitjor dels casos, poden dur-nos fins i tot a trencar les relacions. Quan això passa, sovint ens preguntem: «com pot fer això?», «què li passa pel cap?!», «no ho entenc!»… Per més que ens hi esforcem no les arribem a entendre.
En aquests casos, habitualment no ens aturem a pensar què hi pot haver més enllà de les conductes o actituds que no comprenem, sinó que reaccionem impulsivament i comencem una «batalla», o bé traiem conclusions que no tenen res a veure amb el missatge que ens han transmès. Hem de reconèixer que, a vegades, les respostes als perquès són unes de les mentides més freqüents que escoltem diàriament; per evitar parlar de la situació real, que no sempre és agradable, responem qualsevol ximpleria perquè l’altra persona deixi de tocar la corda sensible, ja que no estem acostumats o no volem respondre-hi sincerament
La vida quotidiana és plena d’equívocs a causa de perquès no explicitats o mal interpretats. Per exemple: una mare arriba a casa després d’un dia de treball molt dur. Mentre prepara el sopar el seu fill petit entra a la cuina i li demana que l’acompanyi. La mare li diu que en aquest moment no pot. El nen insisteix unes quantes vegades i la mare repeteix la mateixa resposta fins que, atabalada, li mana sortir de la cuina i deixar-la tranquil·la. Amb els ulls plorosos, el nen abaixa el cap i se’n va a la seva habitació. Quan acaba de cuinar, la mare surt de la cuina i troba al sofà un penjoll fet amb macarrons de colors, al costat d’una nota que diu «per a la millor mama del món». Ràpidament comprèn la insistència del seu fill. Emocionada, agafa el penjoll i va a l’habitació del nen, l’abraça fort i li demana disculpes. El nen li explica que ha estat tota la tarda fent el collaret per donar-li una sorpresa.
La mare no tenia cap intenció de rebutjar el regal ni de desil·lusionar el seu fill. Li encanten les sorpreses!, però el cansament, els nervis i la seva concentració a la cuina la van dur a no prestar atenció al nen quan ell la hi demanava. Segurament amb el temps tots dos oblidaran aquest moment, però el mal –encara que momentani– ja està fet.
Si ens acostuméssim a preguntar els perquès, segurament ens estalviaríem bastants disgustos i descobriríem en els altres intencions i afectes que potser ens sorprendrien. Però no hi estem acostumats. Vivim en una societat en què la immediatesa, la impulsivitat i els prejudicis estan sempre latents; una societat competitiva que premia la immediatesa i la contundència en les relacions, en la qual qui «s’imposa» es guanya el respecte dels altres. Una societat que no promou la reflexió.
Aquests (contra)valors ens duen a establir relacions superficials i buides, en les quals no hi ha espai per a les virtuts de cadascú, ni per al caliu humà, ni per a la humilitat que hi ha en tota persona.
Per a revertir aquests criteris la millor alternativa que tenim és treballar cadascú i amb els altres en la construcció de relacions socials més profundes, atentes als perquès que ens mobilitzen. Això implica aprendre a prestar atenció als altres, escoltar-los, prendre’ns el temps per a comprendre les seves raons. D’aquesta manera ens fem més humans, ajudem els altres en la seva pròpia construcció i maduresa, i de passada donem testimoni que és possible viure més enllà de la impulsivitat, els prejudicis i les interpretacions errònies, i col·laborem en la construcció d’una societat més amable per a tots.