Per Marta Burguet i Arfelis
Doctora en pedagogia
Barcelona, febrer 2010
Foto: J. Colman
Perplexitats de la vida. El darrer premi Nobel de la Pau afirma que a vegades la guerra és necessària per a preservar la pau. Curiosa afirmació, tractant-se de tot un Nobel de la Pau. Cap guerra no es pot justificar. No obstant això, podríem dir que per a assolir la pau ens cal lluitar, des de mitjans pacífics, però al capdavall lluitar. És a dir, la pau no es produeix sola, ens cal l’esforç i dedicació de tots i totes, ens cal la implicació i compromís. Ens cal la participació ciutadana. A voltes s’ha vinculat el treball per la pau amb una mena de pedagogia dolça, fins i tot d’ingenus, de gent que creu que la pau és l’estat natural de la convivència.
Certament, entre l’un i l’altre extrem hi ha molts nivells. Arribar a afirmar que l’ús de la força es pugui justificar no és propi de «pacificador», sinó més aviat una afirmació pròpia de qui en un futur pot necessitar fer ús d’aquesta afirmació per a justificar intervencions bèl·liques.
Paradoxes: quan Obama va fer el seu discurs en rebre el Nobel, feia just deu dies que havia enviat 30.000 soldats a la guerra d’Afganistan. Un tema prou evitat en aquest discurs, quan hauria tingut ocasió de demanar disculpes davant aquesta intervenció militar. Certament, una guerra no iniciada sota el seu mandat, que s’ha trobat, però que, a més de mirar de minimitzar-la, ara té l’ocasió de rebutjar-la, de disculpar-se com a representant d’un país implicat en un conflicte bèl·lic.
Ens fem coses els uns als altres –com afirma Vicent Martínez–, i hem de poder passar-nos comptes pel que ens fem, siguin les paus o bé les guerres. Obama en el seu discurs tenia una ocasió per a passar comptes, des del diàleg i la reconciliació, pel que els Estats Units estan fent amb aquestes guerres iniciades, una ocasió per a redreçar la cultura de la violència i convidar a una cultura de la pau. Caure en la temptació de les guerres justes, d’una violència com a eina efectiva, està molt lluny de la no-violència que Gandhi impulsava i vivia.
En aquest polèmic discurs, el Nobel de la Pau afirmava que cal «actuar» contra els estats que trenquen les regles. Caldria precisar, però, quina actuació es considera justificada per a anar contra aquests estats. I, segons va assenyalar més endavant el mateix Obama en el seu discurs, justifica, a vegades, l’ús de la força. Tant és així que va sostenir que la guerra té un paper en la preservació de la pau. La guerra, en tant que imposició, prou sabem com és de cruenta i com atempta contra la llibertat. Així, doncs, la guerra és un mitjà que si arriba a preservar un suposat estat de quietisme –més que de pau–, no n’assegura pas el manteniment perquè no ve pas per altres vies que per la força i la imposició.
Potser, entre la pau justa i la guerra justa, la qüestió està en què basem la justícia.