Per Marta Miquel
Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral
Santiago de Compostela, octubre 2010
Foto: Wordle.net
– …Un núvol de què?
– Sí, sí, un núvol de tags.
Potser per a aquells que no naveguen habitualment per les xarxes, o que no coneixen aquest llenguatge cada cop més quotidià entre les noves generacions, això pot resultar una mica estrany o llunyà.
En el món d’Internet i les noves tecnologies, els tags són definits com a paraules clau associades a un article publicat en un blog o espai cibernètic. Els tags faciliten als internautes la tasca de trobar aquells continguts que més els interessen entre tanta informació diversa que corre per aquests canals. Aquesta és una forma d’etiquetar les coses en el món digital, però que en realitat no està tan lluny del que succeeix en el món físic.
L’ésser humà es relaciona i crea llaços a molt diferents nivells amb els altres i, encara que de vegades li costi acceptar-ho, té per costum etiquetar les persones que va coneixent. Això, tant si ens agrada com si no, es dóna, i canviar-ho o deixar-ho de fer no és fàcil, però el que sí podem intentar és triar unes etiquetes que afavoreixin el benestar en el nostre entramat social.
La majoria de les vegades etiquetem les persones no per les seves aptituds, qualitats o trets enriquidors, sinó per allò que ens molesta, que ens sembla desencertat, pels seus límits, els seus defectes, etc. Potser no acabem de ser conscients d’això, però aquest fet, com se sol dir popularment, «crea mal rotllo», entristeix la convivència, apaga l’alegria i contamina la capacitat de gaudir inherent a la persona.
Fa unes setmanes, aquest estiu, durant una caminada en la qual vaig participar al costat d’altres setanta persones de diferents procedències, vam reflexionar sobre algunes paraules i el que significaven per a cadascun de nosaltres. Eren paraules que potser no emprem gaire sovint, o a les quals, quan ho fem, no sabem donar el sentit que tenen, però que són germen per a una societat més pacífica.
Pensant en els tags i en els seus núvols (agrupacions de diverses etiquetes) se m’acut que una manera d’aprendre a relacionar-nos creant «bon rotllo», afavorint la comunicació, deixant de banda ressentiments i construint una base estable en la convivència, en la qual les enveges i el poder quedin al marge, pot ser inventant un bon núvol de tags que dugui les persones a poder mirar-se als ulls amb transparència i des de l’amistat. Em refereixo a etiquetar a la persona com a: joiosa, gratuïta, lliure, sàvia, festiva, humil, emprenedora, acollidora, fidel, alegre, astuta, amiga, sincera, prudent, respectuosa, amable, divertida, atenta, delicada, silenciosa…
Així la vida prendria un altre color, les relacions desprendrien un altre perfum i les converses taral·lejarien una altra melodia. Només es tracta de posar un nou núvol de tags en la teva vida i en la vida dels altres. Posats a etiquetar, val la pena intentar que les etiquetes aportin a la nostra existència aquest bri de frescor que il·lumina el rostre humà i escalfa el cor.