Per Alina J. Bello Dotel
Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral
Santo Domingo, R. D., juliol 2010
Foto: B. Hara
El món actual presenta característiques mai vistes com la mundialització de la informació mitjançant Internet i les grans cadenes informatives, la globalització del comerç mitjançant els tractats de lliure comerç entre les diverses regions, la internacionalització dels llocs de treball i una cada vegada més recurrent justícia global, amb la presència de la Cort Internacional de Justícia de l’Haia en les disputes i arbitratges entre països membres, entre moltes altres.
També assistim a una recerca accelerada de coneixements que es poden obtenir d’una manera instantània, sense gaire esforç, repòs ni reflexió. Sensacions i coneixements que acaben sent estrelles fugaces en el firmament d’una societat global, cada cop més competitiva i exigent de persones ben educades i polivalents en el compliment professional i laboral.
Davant d’aquest nou panorama, ser jove és un repte de dimensions insospitades, ja que, entre moltes altres coses, suposa la superació de les limitacions socials, culturals i educatives de l’entorn local i nacional. Aquestes noves condicions reclamen una educació més gran i millor. És a dir, exigeixen no sols posseir un nivell alt d’instrucció per a obtenir un lloc de treball i guanyar-se la vida, sinó que plantegen la necessitat de coneixements, actituds i aptituds que transcendeixen de la pràctica a la intel·lecció de valors i processos d’alt discerniment.
L’educació comporta un nivell complex de processos cognitius que s’assumeixen d’una manera conscient i en els quals participen les estructures més fonamentals de la societat: la família, l’escola, l’entorn social, l’Església. Aquests processos s’organitzen mitjançant plans i accions concretes en les estructures esmentades.
La mundialització planteja molts espais de novetat en els quals es pot crear i innovar en tots els camps del saber. Els joves –aventurers per definició– tenen davant seu el desafiament meravellós de sortir a aquest món, que el filòsof i educador canadenc H. M. McLuhan va designar amb el terme «llogaret global» i fer-lo seu. Però aquesta apropiació només la pot portar a terme una joventut educada, que pensa i transcendeix amb la seva reflexió la quotidianitat per anar més enllà, per actuar més enllà, per transformar la seva societat i el món.
Els joves del segle XXI hauran de construir una mentalitat social nova, basada en la comprensió i assimilació de les noves realitats que constitueixen el món globalitzat, i fonamentalment necessitaran assimilar els valors de la democràcia: la llibertat, la igualtat, la participació, la tolerància, el respecte als drets humans, entre altres. Hauran de deixar de banda la cultura de les sensacions i sabers light, per a optar per una formació humanística integral. Només així podran assolir la realització personal i social desitjada.