Per Javier Bustamante i Enríquez
Psicòleg social
Badalona, maig 2010
Foto: Gutter
Cinema d’autor, joies d’autor, vins d’autor, cuina d’autor, arquitectura d’autor… El terme «d’autor» és un qualificatiu contemporani associat a una certa oferta de productes. Per exemple, quan anem a un restaurant on se serveix cuina d’autor, més enllà del platet que mengem, el que consumim és l’exclusiva d’haver estat creat o preparat per un determinat xef de moda.
Certament, a l’autoria d’una creació s’hi ha de sumar el renom de la persona que l’ha dut a terme. En el cas d’una pel·lícula que pertanyi al gènere de cinema d’autor, aquesta denominació no necessàriament és sinònima de cinema comercial. Ben al revés, moltes vegades es destaca per tot al contrari. En aquest cas, la denominació «d’autor» es refereix a la mestria amb què un creador exerceix el seu ofici. Aquestes obres adquireixen l’estatus de peces de col·lecció, entre altres coses, per la dificultat de ser trobades en circuits comercials.
El fet de portar una peça de roba o una joia d’autor sembla que ens fa exclusius, com allò que ens adorna. La recerca de la unicitat, de la diferència respecte a la resta, encaixa perfectament en les produccions d’autor. Habitar o treballar en un edifici realitzat per l’arquitecte o el despatx en boga, ens dóna la sensació d’estar en el món d’una altra manera.
Els productes «d’autor», per la seva qualitat de no massius i quasi artesanals, a més d’estar fets a mida de qui els porta o consumeix, ens proporcionen el tan buscat sentiment de ser únics. Això, en si mateix, és natural en l’ésser humà. Ser diferent, ser únic, són factors que conformen la identitat de cada persona. El que és qüestionable és aprofitar aquestes condicions per a estimular un consumisme exclusivista.
Traient la càrrega negativa que pogués tenir el qualificatiu i traslladant-lo a un altre terreny, proposem encunyar el terme «silenci d’autor». Potser sona estrany: el silenci no és propietat intel·lectual de ningú, ni tan sols és un bé material que es pugui posseir o comprar. Precisament perquè és paradoxal, convida a reflexionar-ho.
Partim del fet que el silenci no és l’absència de sons o un mutisme o una sordesa autoimposats. El silenci és una experiència d’obertura a la realitat, un distanciar-se intencionadament per estar més a prop d’allò que passa, una atenta escolta d’un mateix i del que ens envolta. No implica pas l’anul·lació dels sentits, sinó més aviat el seu afinament per a copsar amb més sensibilitat la vida que ens flueix.
Parlar d’un «silenci d’autor» és parlar d’un silenci a mida de qui vulgui experimentar-lo. El silenci és exclusiu de la persona que desitgi viure’l, i dóna a aquesta persona la consciència de ser única. El silenci sempre és nou (i renovador), un dels beneficis que es busca amb els productes «d’autor». I, una cosa important: «el silenci d’autor» té denominació d’origen. Sí, l’origen, la terra on arrela, és la mateixa persona que viu aquest silenci.
A diferència d’altres productes «d’autor», no ens ve de fora ni s’ha de gastar un dineral per a aconseguir-lo. El «silenci d’autor» el creem cada un, artesanalment, a la nostra mida, partint del millor ingredient, que és la nostra pròpia existència. L’autor d’aquest silenci sóc jo.
La majoria dels productes d’autor es realitzen partint d’una gran experiència i d’una certa mestria i art en la seva elaboració. Tot això significa hores de pràctica, perseverança, creativitat, gust. El «silenci d’autor» també demana que hi dediquem temps, gust en executar-lo, sensibilitat en assaborir-lo, amor en ingerir-lo, constància i paciència en fer-lo realitat. Els fruits de conrear un silenci així són una pau i una alegria davant l’existència que ens ha estat donada.