Per Josep M. Forcada i Casanovas
President de l’Àmbit Maria Corral
Barcelona, desembre 2010
Foto: O. Pascual
Enguany celebrem els trenta anys de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral. Des dels seus inicis hem volgut oferir un fòrum de comunicació entre les persones per poder expressar lliurement pensaments que poden enriquir els criteris, els punts de vista i les opinions. Hem intentat ser una plataforma de promoció del diàleg, que escolta les raons dels altres i intenta donar respostes interdisciplinàries i transversals. Així, per mitjà del diàleg i de la reflexió, podem millorar la capacitat cultural de les persones ajudant a donar una qualitat de vida a partir d’entendre qui som i per què existim. Tant en el món personal com en el social, des del ben ser de la persona, amb el diàleg podem generar un discurs enriquidor, sòlid i creatiu.
El diàleg amb sentit és com aquella mitja llavor que cau en un terreny disposat i preparat perquè hi pugui engendrar una riquesa de comunió i de fruits de bé. Quan en el diàleg s’arriba a acords i coincidències creix la dimensió cultural que hi ha en el rerefons de les paraules.
El qui dialoga de debò ha de tenir serenitat i seny per a exposar el que pensa, i també, alhora, la humilitat d’escoltar sense por, amb la capacitat de modificar el seu parer o d’enriquir-se de les opinions dels altres per millorar els seus criteris. El diàleg crea cultura, estableix ponts amb altres persones i altres realitats, i crea nous conceptes. Tal vegada el veritable diàleg comença amb un mateix, és a dir, en la capacitat de preguntar-se i d’aprofundir en el propi ésser.
Jean Lacroix proposa tres condicions per al diàleg: creure en la persona, rebutjar la violència i la referència als valors. Si no creiem en la persona i en el sentit que té en la vida, difícilment creurem en la seva dignitat i en la igualtat. Igualtat, en aquell sentit ampli, tal com deia el Dr. Rubio: «Si no creiem en la germanor dels humans pel sol fet d’existir, difícilment entrarem en una realitat que no discrimini». El rebuig de la violència és evident, perquè amb la violència es nega la capacitat de seny, de serenor i d’objectivitat. Ben cert que la passió és inherent a l’home, però aquesta passió no serveix per a res si es passa per alt la dignitat i la llibertat pròpia i la dels altres. Realment, el diàleg harmònic, entranyablement humà crea un entorn de pau. Pel que fa als valors, avui malauradament, molts d’aquests valors anomenats universals han quedat allunyats. L’expressió del diàleg interior i silenciós que ens porta a viure la capacitat del respecte mutu és un valor humà. Els valors que situem en un nivell superior són per a encarnar-los i fer-los vida. Tots els valors ens ajuden a enjardinar les relacions socials.
Els éssers humans tenim el privilegi de poder dialogar amb la paraula i amb tots els sentits. Dialogar amb la paraula i el cor suposa tenir present l’interlocutor i, tal com recordava el Dr. Alfred Rubio en un sopar de l’any 1990: «Es pot dialogar –i cal fer-ho moltes vegades– de tot, i fins discrepar. No hi ha perill, sempre que es faci a la palestra comuna de l’amistat».
Potser avui molta gent té por de dialogar perquè no s’atreveix a expressar el que sent o, fins i tot, perquè no té temps de preguntar-se el perquè de les realitats existents o d’expressar allò que hi ha en el fons del seu ésser. És a dir, s’ha de fer des del més profund dels sentiments fins a les inquietuds més agosarades de la raó. Hem de reconèixer que, a vegades, fa por despullar el pensament davant dels altres perquè vegin què pensem i com pensem i, alhora, deixar que entrin en el terreny de la nostra forma de comunicar, ja sigui verbal o gestual.
El diàleg seriós és capaç d’obrir fins i tot escletxes insignificants en l’hermetisme de moltes persones. Tots sabem que una paraula amable i, fins i tot un clam, obren portes, poden iniciar una esperança, un somni, una inquietud, una vivència de felicitat o de dolor.
L’estimació i l’amistat són diàleg. Els sentiments aporten una enorme càrrega de comunicació que enriqueix la vida i que omple significativament l’existència mútua.
Volem manifestar el nostre desig de continuar promovent espais de diàleg i el nostre agraïment a tots aquells que fan possible la realitat de l’Àmbit Maria Corral avui.
Enguany celebrem els trenta anys de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral. Des dels seus inicis hem volgut oferir un fòrum de comunicació entre les persones per poder expressar lliurement pensaments que poden enriquir els criteris, els punts de vista i les opinions. Hem intentat ser una plataforma de promoció del diàleg, que escolta les raons dels altres i intenta donar respostes interdisciplinàries i transversals. Així, per mitjà del diàleg i de la reflexió, podem millorar la capacitat cultural de les persones ajudant a donar una qualitat de vida a partir d’entendre qui som i per què existim. Tant en el món personal com en el social, des del ben ser de la persona, amb el diàleg podem generar un discurs enriquidor, sòlid i creatiu.
El diàleg amb sentit és com aquella mitja llavor que cau en un terreny disposat i preparat perquè hi pugui engendrar una riquesa de comunió i de fruits de bé. Quan en el diàleg s’arriba a acords i coincidències creix la dimensió cultural que hi ha en el rerefons de les paraules.
El qui dialoga de debò ha de tenir serenitat i seny per a exposar el que pensa, i també, alhora, la humilitat d’escoltar sense por, amb la capacitat de modificar el seu parer o d’enriquir-se de les opinions dels altres per millorar els seus criteris. El diàleg crea cultura, estableix ponts amb altres persones i altres realitats, i crea nous conceptes. Tal vegada el veritable diàleg comença amb un mateix, és a dir, en la capacitat de preguntar-se i d’aprofundir en el propi ésser.
Jean Lacroix proposa tres condicions per al diàleg: creure en la persona, rebutjar la violència i la referència als valors. Si no creiem en la persona i en el sentit que té en la vida, difícilment creurem en la seva dignitat i en la igualtat. Igualtat, en aquell sentit ampli, tal com deia el Dr. Rubio: «Si no creiem en la germanor dels humans pel sol fet d’existir, difícilment entrarem en una realitat que no discrimini». El rebuig de la violència és evident, perquè amb la violència es nega la capacitat de seny, de serenor i d’objectivitat. Ben cert que la passió és inherent a l’home, però aquesta passió no serveix per a res si es passa per alt la dignitat i la llibertat pròpia i la dels altres. Realment, el diàleg harmònic, entranyablement humà crea un entorn de pau. Pel que fa als valors, avui malauradament, molts d’aquests valors anomenats universals han quedat allunyats. L’expressió del diàleg interior i silenciós que ens porta a viure la capacitat del respecte mutu és un valor humà. Els valors que situem en un nivell superior són per a encarnar-los i fer-los vida. Tots els valors ens ajuden a enjardinar les relacions socials.
Els éssers humans tenim el privilegi de poder dialogar amb la paraula i amb tots els sentits. Dialogar amb la paraula i el cor suposa tenir present l’interlocutor i, tal com recordava el Dr. Alfred Rubio en un sopar de l’any 1990: «Es pot dialogar –i cal fer-ho moltes vegades– de tot, i fins discrepar. No hi ha perill, sempre que es faci a la palestra comuna de l’amistat».
Potser avui molta gent té por de dialogar perquè no s’atreveix a expressar el que sent o, fins i tot, perquè no té temps de preguntar-se el perquè de les realitats existents o d’expressar allò que hi ha en el fons del seu ésser. És a dir, s’ha de fer des del més profund dels sentiments fins a les inquietuds més agosarades de la raó. Hem de reconèixer que, a vegades, fa por despullar el pensament davant dels altres perquè vegin què pensem i com pensem i, alhora, deixar que entrin en el terreny de la nostra forma de comunicar, ja sigui verbal o gestual.
El diàleg seriós és capaç d’obrir fins i tot escletxes insignificants en l’hermetisme de moltes persones. Tots sabem que una paraula amable i, fins i tot un clam, obren portes, poden iniciar una esperança, un somni, una inquietud, una vivència de felicitat o de dolor.
L’estimació i l’amistat són diàleg. Els sentiments aporten una enorme càrrega de comunicació que enriqueix la vida i que omple significativament l’existència mútua.
Volem manifestar el nostre desig de continuar promovent espais de diàleg i el nostre agraïment a tots aquells que fan possible la realitat de l’Àmbit Maria Corral avui.