Per Laura Muñoz
Psicòloga
Barcelona, juliol 2011
Foto: Rolfo Z.
José Luis Sampedro, Mario Vargas Llosa, Ana María Matute… Tots ells escriptors d’èxit que continuen actius molt més enllà de la nostra edat de jubilació i fent aportacions importants a la nostra societat en forma d’assajos, conferències… Partint de la saviesa obtinguda de l’experiència, analitzen amb unamirada crítica i raonada els esdeveniments del món actual, allunyant-se de la imatge generalitzada de les persones de més edat com a persones dependents i que aporten poc a la societat. Si d’acord amb la percepció general, l’edat fa disminuir sense remei la nostra memòria i les nostres capacitats cognitives en general, com ara el llenguatge, l’orientació o el càlcul numèric, com és possible que persones com ells, havent superat els setanta anys, presentin una capacitat de raonament que molts per sota dels trenta envejaríem? Fins a quin punt l’edat és la causa del deteriorament físic i mental? Quina és la recepta per a mantenir les nostres capacitats en un relatiu bon estat al llarg dels anys?
Com assenyala la psicòloga Rocío Fernández-Ballesteros, avui dia sabem que l’edat provoca una part del deteriorament en el funcionament intel·lectual i que altres factors socioambientals, canviants al llarg de la història, com per exemple l’educació, semblen explicar les diferències entre diversos individus d’edat semblant. En les seves pròpies paraules: «No es tracta d’emmascarar que, amb l’edat, algunes habilitats cognitives i motores es veuen pertorbades i fins i tot es perden en algunes persones. Es tracta d’establir quines són producte –realment– de l’edat i quines ho són de la generació o de les condicions educatives i socials de l’individu». En efecte, una gran part d’aquestes diferències en el funcionament físic i intel·lectual entre persones de la mateixa edat es deu a factors aliens a la nostra biologia i, per tant, susceptibles de modificació i millora per part nostra, tant de les mateixes persones grans com de tot el seu entorn social.
Una de les funcions que s’acostumen a veure deteriorades amb el pas dels anys és la memòria. Tal com explica el geriatre Carlos Martínez Manzanares, en el moment de parlar de canvis produïts en la memòria a mesura que ens fem grans, hem de començar per diferenciar entre les alteracions de memòria associades a l’edat (AMAE), quan disminueix la capacitat de memòria sense diferir de la resta de la població en la mateixa edat; el dèficit cognitiu lleu, quan aquesta disminució supera la de la resta de població d’edat similar sense que això generi gaires interferències en la vida personal, familiar i social; i, finalment, el deteriorament cognitiu i les demències, en els quals sí que hi ha un dèficit d’importància de la capacitat de memòria i altres funcions superiors. És important assenyalar que en el cas de les alteracions de memòria associades a l’edat, no es tracta de cap malaltia. Aquestes alteracions es donen en una persona sana, sense malalties orgàniques ni psicològiques, i està comprovat que si aquestes persones segueixen Programes d’Entrenament de Memòria, en els quals se’ls ensenya a practicar estratègies i tècniques, els problemes d’oblits quotidians que presenten milloren molt (Font: Imserso).
A tots ens ha costat algun cop recordar on deixem les claus o el nom d’un conegut que no veiem sovint. És normal. També és normal que aquestes llacunes s’accentuïn en arribar a una determinada edat i això no ha de ser un motiu de gran preocupació, però sí un toc d’atenció del nostre cervell perquè dediquem una mica del nostre temps al seu «exercici». De la mateixa manera que exercitem el cos per mantenir-nos forts i àgils malgrat el pas dels anys, hem d’exercitar la memòria per a aconseguir que la informació del nostre entorn ens continuï resultant accessible.
L’entorn social pot ser de gran ajuda a l’hora de portar a terme aquestes estratègies. Familiars i amics poden servir com a entrenadors personals, per a practicar aquestes rutines al mateix temps que s’enriqueixen amb les experiències de les persones grans: recordar receptes, endevinalles, proverbis, debatre les notícies d’actualitat i relacionar-les amb esdeveniments passats, etc. Una activitat que proposa la terapeuta ocupacional Jimena Garriga és llegir contes en veu alta als néts. Això pot ser una bona manera d’exercitar la memòria si en acabar es fa l’esforç d’apuntar quines coses recordem de la història que acabem de llegir, i és una tasca que es pot fer en companyia dels petits, de manera que s’afavoreixen els llaços familiars alhora que s’activa la ment.
L’interès per cuidar la memòria i les capacitats físiques i cognitives en general entre les persones grans ha de partir tant de les institucions com dels mateixos individus i el seu entorn. És necessària una major sensibilització entorn de la importància d’aquestes funcions i dels progressius esforços per mantenir-les a mesura que augmenta l’edat.
La gent gran té coneixements i experiències de gran utilitat per a les noves generacions. La realitat és que moltes de les nostres inquietuds –la parella, el treball, els fills, els amics– no difereixen gaire de les seves, i en despreocupar-nos de cuidar la seva memòria, perdem també nosaltres l’oportunitat que les seves vivències ens serveixin d’aprenentatge i menyspreem la influència de la història que ells han presenciat en els fets que vivim en el nostre present.