Per Marta Miquel i Grau
Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral
Salamanca, desembre 2011
Foto: Rubbad
http://vimeo.com/31957866
Tornem a estar a les portes del Nadal, a punt de fer cagar el tió, escrivint la carta als Reis Mags o pensant en el Pare Noel i, tot i la crisi que estem vivint, les ganes d’obsequiar-nos els uns als altres no decauen. Les botigues omplen i decoren els seus aparadors per tal d’absorbir tota la nostra atenció i ens provoquen aquella sensació que no ens permet acabar de saber si és l’allau del consumisme que cau damunt nostre o les ganes de dir-li a l’altre que pensem en ell, el que ens fa entrar a la botiga i comprar-li quelcom.
Sovint ens costa dir-nos que ens estimem, que tenim presents els amics encara que potser amb alguns no hi parlem gaire sovint; que estem agraïts per tot el que els altres fan per nosaltres. I fer un regal sempre és una bona manera de demostrar-ho. Però potser podríem aprofitar que el nostre poder adquisitiu ha baixat considerablement per plantejar-nos que aquest any el nostre regal sigui diferent.
Hi ha una frase que he escoltat moltes vegades i que podria ser l’antítesi del regal d’aquestes festes: «en comunitat no demostris la teva habilitat». Totes les persones tenim unes habilitats, unes aptituds, uns talents o unes destreses que tenen a veure amb la nostra forma de ser i que segurament les hem anat cultivant amb els anys. Potser a vegades de forma inconscient i, d’altres, per mandra, por o egoisme, aquestes capacitats ens les acabem guardant per a nosaltres mateixos i no deixem que altres se’n beneficiïn, com si, posant-les al seu servei, ens haguéssim de quedar nosaltres sense. Quin sense sentit, oi?
Doncs, jo aquest any, us proposo que sigui aquest el regal que fem a la gent que tenim a prop nostre: que les nostres habilitats es donin la mà amb les necessitats dels altres. Per exemple, tinc una amiga que no té fills però que li agraden molt els nens i, quan pot, s’acosta a casa dels seus amics a cuidar els petits de la família mentre els pares aprofiten per fer una escapada i gaudir d’una estona de tranquil·litat com a parella. Tinc un altre amic que hi entén molt de cables i d’electricitat, i encara no té una estona lliure que ja està disposat a ajudar a qui calgui i en el que calgui. I així, podria seguir anomenant unes quantes persones que intenten fer de la seva vida un regal per als altres.
Si obsequiant l’altre el que volem és fer-li una manyaga, potser el primer que ens cal és aturar-nos a observar i pensar qui és ell, què està vivint, i què pot necessitar i, després, què és el que nosaltres podem oferir-li des de la nostra forma de ser i les nostres qualitats i habilitats. Hi ha qui té do de gents i sap estar a prop dels altres, posar-se a la seva pell, aconsellar i fer més lleugeres les dificultats de la vida; hi ha qui és molt organitzat i pot ser un bon punt de recolzament per a les persones més disperses; hi ha qui té molta creativitat i pot ajudar a l’hora d’inventar nous projectes; hi ha qui, des del silenci i la discreció, sap estar atent i descobrir qui necessita un somriure o una mirada de complicitat; hi ha qui sap deixar traspuar a través de la cuina l’alegria de compartir una taula; hi ha qui….
Com sabeu, cada cop més, a molts establiments podem adquirir uns xecs amb un valor «x» per regalar-los a d’altres i que ells triïn el seu propi regal dins de l’oferta d’aquella botiga. Aquesta oferta és a l’abast del client durant tot l’any, però té una sortida especial durant les festes de Nadal. De la mateixa manera, nosaltres podríem pensar en oferir als amics més propers en aquestes festes uns “xecs amb les nostres habilitats”. Serà un obsequi original i irrepetible –perquè cadascú de nosaltres té coses diferents per a regalar als altres– i, si ens funciona, podem mantenir aquesta oferta durant la resta de l’any. De moment, només cal que ho posem a prova, que tinguem sempre present l’objectiu inicial del nostre regal i que contemplem la cara de l’altre quan el rebi. Us hi animeu? Bones festes!