Qui no ha sentit alguna vegada allò de que «el somriure és la clau que obre totes les portes»… o allò de que «l’alegria és contagiosa». Hi ha fins i tot registre d’una epidèmia de riure que va durar mesos en un poble de Tanzània, l’any 1962. Més enllà de l’anècdota, el cert és que l’alegria té una força increïble, enèrgica i transformadora que potser val la pena conèixer i potenciar. En el darrer sopar col·loqui número 206 de l’Àmbit Maria Corral –realitzat el 15 de novembre– la invitació va ser a reflexionar sobre la força d’aquesta emoció bàsica com a antídot contra el ressentiment social.
La primera intervenció va estar a càrrec de la vicedegana de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, Anna Forés, qui va dir que actualment vivim instal·lats en una cultura on hi ha molta ràbia i por que sovint es tradueixen en desesperança. Davant d’això, Forès va dir que l’alegria pot ser una poderosa proveïdora d’il·lusió, de sentit i d’humor.
La pedagoga va explicar que aquest mecanisme està directament relacionat amb la resiliència, que és la capacitat que tenim les persones per afrontar, superar i enfortir-nos a partir de les situacions difícils de la vida; és a dir, just el contrari dels ressentiments en els quals –de vegades– ens ofeguem. Va dir, a més, que una de les fonts de l’alegria és el sentir-se part d’una comunitat, d’un grup d’iguals en el que ens sentim valorats i respectats. En aquesta línia, va explicar el significat de la paraula «Ubuntu» que en algunes llengües del sud d’Àfrica vol dir «sóc perquè som» en referència directa al sentit de pertinença que ens fa humans.
Per la seva banda, el fundador i director de l’Editorial Proteus, Miquel Osset, va definir l’alegria a partir de l’experiència del filòsof català Josep Ferrater Mora, qui deia que aquest és un estat de l’ànima que anuncia que la vida ha assolit el seu propòsit. Paradoxalment, va explicar el ponent, el capitalisme en el que estem immersos es fonamenta o té sentit en la insatisfacció permanent de les persones, que és la que ens mou al consum. Pel contrari, va dir Miquel Osset, l’alegria sorgeix també a partir de donar el que tenim sense demanar res a canvi; és a dir, des de la gratuïtat.
La tercera i última ponència de la trobada la va fer el Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, qui va començar dient que el ressentiment pot ser molt perjudicial, ja que provoca un patiment anímic que s’acumula i que –més aviat o més tard– esclata arrasant amb qui tingui davant en aquell moment. Torralba va explicar que de vegades el ressentiment sorgeix de la percepció que té una persona d’haver patit una injustícia, per tant, té un gran component comparatiu de la persona que el té respecte d’un altre. Per una altra banda, l’alegria –va sostenir el ponent– és un estat emocional positiu i tonificador que experimentem quan assolim alguna fita complicada. Va explicar que l’alegria ens permet obrir horitzons, veure possibilitats on d’altres només poden veure dificultats. La pregunta clau –va dir el ponent– és com passar del ressentiment a l’alegria. Per a ell, una peça clau per connectar amb l’alegria és tenir consciència i estar feliços pel fet d’existir i de sentir-nos estimats per les persones que ens envolten.
Acabades les intervencions dels ponents es va donar pas a un torn de paraules dels assistents, en el qual es van plantejar algunes qüestions relacionades amb els ressentiments socials o històrics com ara els que hi ha entre diferents grups que es perceben com a diferents i oposats per criteris de classe, raça, nacionalitat, entre d’altres. Davant d’aquestes situacions els ponents van coincidir en que, del ressentiment no en pot sorgir res positiu, per tant, s’ha de donar el pas envers l’alegria per tal de construir camins que ens ajudin a avançar cap a una convivència positiva.
Rodrigo Prieto i Drouillas