Per Àngels Roura i Massaneda
Professora i psicopedagoga
Barcelona, octubre 2012
Foto: Creative Commons
Pot semblar un despropòsit, però es fa difícil negar que sovint estem desconnectats del nostre entorn més proper i al mateix temps estem multiconnectats amb les xarxes socials i els mitjans de connexió instantània.
Alguna cosa passa que se’ns escapa de les mans.
M’agradarà traslladar aquesta provocadora relació a l’àmbit educatiu, en el qual treballo. Sovint, com a professors, ens queixem que els nostres alumnes no estan atents, no van al nostre ritme, tenen massa coses al cap… Sovint passa això, és cert. Però sovint –i no m’atreveixo a posar-hi un número de l’u al deu de les vegades que passa…– els professors no estem connectats. Explicaré què entenc per estar connectat com a professor.
Des de la meva perspectiva, estar connectat com a professor implica:
1. OBSERVAR TOT allò que succeeix i el que no succeeix.
Estar atent al que veiem, al que sentim, al que és evident i al que no ho és.
Observar quines respostes es donen i quines no es donen.
Observar el llenguatge corporal, que és més sincer que el llenguatge oral.
2. ESCOLTAR amb les DUES ORELLES i no solament amb una (mentre l’altra ens escolta a nosaltres mateixos).
Escoltar amb les dues orelles implica estar obert al que passa fora. Implica rebre, acollir el contingut i la forma del missatge que l’alumne ens vol comunicar. Escoltar sense prejudicis n’és la clau.
3. OFERIR ESPAI als alumnes per a expressar el que senten, tal com ho viuen. Oferir espai és sinònim de respecte. Una clara analogia és la conducció en el carrer: envair l’espai de l’altre vehicle, anticipar-se obstruint el pas perquè hom creu que allò seu és més important i mereix prioritat… és un evident signe de falta de respecte.
4. EXPRESSAR la nostra INTENCIÓ POSITIVA com a model d’interrelació. Si som capaços, com a professors, d’expressar quina és la nostra intenció positiva darrere de cada bloc de continguts, darrere de cada intervenció pedagògica, darrere d’un comentari o observació… si ens mostrem clars, transparents i comuniquem la nostra intenció positiva, on queda la incomunicació?
5. UTILITZAR LES PREGUNTES per a generar CO-3.
Utilitzar les preguntes com a mecanisme de:
a) CO-CONEIXEMENT en el sentit de compartir i construir coneixement a partir de l’experiència, la curiositat i la generositat, tant de professors com d’alumnes;
b) com a mecanisme de CO-CREACIÓ en generar una cosa nova que va més enllà de la suma de les parts. No es tracta d’afegir, sinó de generar alguna cosa nova, fruit de la interacció i del compromís mutu;
c) i com a mecanisme de CO-DESENVOLUPAMENT, en el sentit que els professors aprenem dels alumnes i ells de nosaltres. I aprenem a ser més bons professors a poc a poc, quan generem l’espai segur perquè l’alumne es pugui desenvolupar. Quan utilitzem les CO-3, el desenvolupament es produeix tant en els alumnes com en els professors.
En el moment que generem CO-3 amb els nostres alumnes observant tot allò que succeeix, escoltant amb les dues orelles, oferint espai i expressant la nostra intenció positiva, just en aquest precís moment ESTEM CONNECTATS.