Per Natàlia Plá i Vidal.
Doctora en filosofia
Salamanca, maig 2012
Foto: R. Caballé
El sentit d’una carta és complir el desig d’algú que vol transmetre alguna cosa a una altra persona o persones. La pau és, sens dubte, el contingut que el grup de promotors responsables de la redacció i difusió de la Carta de la Pau han volgut fer arribar a tots aquells que hagin volgut acollir-lo, i això sempre significat en aquest destinatari col·lectiu últim que és l’Organització de les Nacions Unides.
L’Àmbit Maria Corral va donar suport, juntament amb la Universitas Albertiana, als primers passos d’aquella Carta de la Pau que, amb el temps, prendria entitat pròpia i desembocaria en la creació de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU. Des del primer esborrany del text datat a X’ian (Xina) el 1989 i presentat solemnement per primer cop l’abril de 1993, fins a la recent celebració del I Congrés Internacional Edificar la Pau al Segle XXI (23-25 d’abril del 2012), aquesta carta ha recorregut països de tot el món convidant a treballar per la pau.
A aquesta invitació han respost en aquesta ocasió els sis ponents, els més de cinquanta experts i els prop de cinc-cents participants d’aquest Congrés celebrat a Barcelona i coorganitzat per la Fundació Carta de la Pau i la Universitat de Barcelona. Estructurat al voltant de sis eixos temàtics relatius als continguts de la Carta de la Pau, el Congrés va començar la seva singladura fa més d’un any, quan es va convocar els experts que haurien de debatre el tema al llarg de l’any anterior a la celebració del Congrés. El producte d’aquest treball va ser lliurat als ponents amb antelació per contribuir a la preparació de la seva ponència.
John Paul Lederach va ser l’encarregat de començar el torn de les ponències i ho va fer entorn de l’eix temàtic «La mediació, una via cap a la reconciliació», amb el títol «Més enllà de la taula: espais estratègics de diàleg en la construcció de la pau». El segon dels ponents a intervenir va ser Manuel Reyes Mate. El seu eix era «Desarmar la Història» i la seva ponència «Desarmar la Història. Memòria històrica, responsabilitat històrica i reconciliació». La tercer ponència anà a càrrec dels experts de l’eix cinquè, «L’imprescindible paper dels mitjans de comunicació», el ponent del qual, Michele Sorice, no hi va poder assistir a última hora per motius aliens a la seva voluntat. La darrera de les aportacions d’aquest primer dia fou la de l’hispanista xinès Lü Longgen, que va presentar la ponència corresponent al segon eix temàtic, que tractava sobre les identitats poroses. «Harmonia i no conformitat: camí vers les identitats poroses» n’era el títol. En acabar, les seixanta comunicacions presentades al Congrés tancaven una jornada intensa convidant al descans.
El dia 25 va arrencar amb la ponència d’Enrique Dussel, «La política des de les víctimes», corresponent al tercer eix temàtic del Congrés, dedicat a «Cohesionar la societat». A continuació d’aquesta intervenció arribada d’Amèrica, va prendre la paraula Adela Cortina per parlar de «Democràcia real, democràcia deliberativa», corresponent al sisè eix temàtic, l’objecte del qual era «Repensar la democràcia. El salt qualitatiu de la democràcia». Una forta i sentida ovació acollí l’aportació d’aquesta filòsofa que va recollir àmpliament les aportacions del grup d’experts corresponent.
Dues sessions de treball entre els ponents, els experts i els assistents van permetre l’intercanvi de perspectives i posicions sobre els eixos temàtics, així com enuclear les propostes que cada eix temàtic va presentar en l’afany de ser un Congrés de to propositiu que contribueixi efectivament a la tasca de vertebrar una cultura de pau. El proper Congrés serà a Bogotà (Colòmbia) el 2014 i serà organitzat per la Universitat de La Salle d’aquesta ciutat.